La 5a edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (en anglès, Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition, DSM-5) és l'actualització de 2013 del Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM), l'eina taxonòmica i de diagnòstic publicada per l'Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association, APA). Als Estats Units d'Amèrica, el DSM és l'autoritat principal dels diagnòstics psiquiàtrics. Les recomanacions de tractament, així com el pagament dels proveïdors sanitaris, sovint es determinen per les classificacions del DSM, de manera que l'aparició d'una nova versió té una importància pràctica significativa.
El DSM-5 es va publicar el 18 de maig de 2013, substituint el DSM-IV-TR que es va publicar el 2000. El desenvolupament de la nova edició va començar amb una conferència el 1999 i va començar amb la formació d'un grup de treball el 2007, que va desenvolupar i provar una varietat de noves classificacions.
En molts aspectes, no s'ha modificat molt el DSM-5 en comparació amb el DSM-IV-TR; no obstant això, hi ha algunes diferències significatives entre elles. Els canvis notables en el DSM-5 inclouen: la reconceptualització de la síndrome d'Asperger de «trastorn diferent» a «trastorn de l'espectre autista»; l'eliminació de subtipus d'esquizofrènia; la supressió de l'«exclusió de distracció» dels trastorns depressius; el canvi de nom de «trastorn d'identitat de gènere» per «disfòria de gènere», juntament amb un pla de tractament revisat; la inclusió del «trastorn per afartament» com un «trastorn alimentari discret»; el canvi de nom i reconceptualització de «parafílies» per «trastorns parafílics»; l'eliminació del sistema eix; la divisió de «trastorns no especificats» en «altres trastorns específics» i «trastorns no especificats».
A més, el DSM-5 és el primer DSM que utilitza una numeració aràbiga en lloc d'una numeració romana en el seu títol, a més de ser la primera versió de document dinàmic d'un DSM.
Diverses autoritats van criticar la cinquena edició tant abans com després de la seva publicació oficial. Els crítics afirmen, per exemple, que moltes revisions o addicions del DSM-5 no tenen suport empíric; la fiabilitat de la concordància és baixa per a molts trastorns; diverses seccions contenen informació poc escrita, confusa o contradictòria; i la indústria de medicaments psiquiàtrics va influir indegudament en el contingut del manual. Molts dels membres dels grups de treball del DSM-5 van tenir interessos contradictoris, inclosos els vincles amb empreses farmacèutiques. Diversos científics han argumentat que el DSM-5 obliga els clínics a fer distincions que no són recolzades per sòlides proves científiques, distincions que tenen implicacions importants en el tractament, incloses les receptes de medicaments i la disponibilitat de cobertura d'assegurança mèdica. La crítica general del DSM-5 va donar com a resultat una petició signada per moltes organitzacions de salut mental, que van demanar una revisió externa del DSM-5.
Canvis Aquesta part de l'article resumeix els canvis del DSM-IV al DSM-5. El DSM-5 es divideix en tres seccions, utilitzant numerals romans per designar cada secció. La mateixa estructura organitzativa s'utilitza en aquesta descripció general, per exemple, la secció I (immediatament a continuació) resumeix els canvis rellevants que apareixen a la secció I del DSM-5.
S'ha de tenir en compte que si no es pot veure un trastorn específic (o conjunt de trastorns), per exemple, l'enuresi i altres trastorns d'eliminació, esmentats a la Secció II: criteris i codis de diagnòstic (següent apartat), significa que els criteris diagnòstics per a aquests trastorns no van canviar significativament del DSM-IV a DSM-5.
Secció I La secció I descriu l'organització dels capítols del DSM-5, el seu canvi del sistema multiaxial, i les avaluacions dimensionals de la Secció III. El DSM-5 va suprimir el capítol que inclou «els trastorns generalment diagnosticats per primera vegada durant la primera infància, la infància o l'adolescència», optant per enumerar-los en altres capítols. Una nota sota els trastorns d'ansietat diu que el «ordre seqüencial» d'almenys alguns capítols del DSM-5 té un significat que reflecteix les relacions entre els diagnòstics.
Aquesta secció d'introducció descriu el procés de revisió del DSM, incloent les proves de camp, la revisió pública i professional i la revisió d'experts. Indica que el seu objectiu és harmonitzar amb els sistemes CIM i compartir les estructures organitzatives tant com sigui factible. S'expressa la preocupació pel sistema categòric de diagnòstic, però la conclusió és la realitat que les definicions alternatives per a la majoria dels trastorns són científicament prematures.
La nova versió substitueix les categories NOS (No especificades d'una altra manera) amb dues opcions: «un altre trastorn especificat» i «un trastorn no especificat» per augmentar la utilitat al metge. El primer permet al clínic especificar la raó per la qual no es compleixen els criteris d'un trastorn específic; el segon permet al clínic l'opció de renunciar a l'especificació.
DSM-5 ha descartat el sistema multiaxial de diagnòstic (antigament Eix I, Eix II, Eix III), incloent-hi tots els trastorns de la Secció II. Ha substituït l'Eix IV amb característiques psicosocials i contextuals significatives i ha deixat caure l'Eix V (Avaluació Global del Funcionament, coneguda com a GAF; Global Assessment of Functioning). L'Agenda d'avaluació de la discapacitat de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'afegeix a la Secció III (Mesures i models emergents) a les Mesures d'avaluació, com un mètode suggerit, però no obligatori, per avaluar el funcionament.
Secció II: criteris i codis de diagnòstic Trastorns del desenvolupament neurològic «Retard mental» té un nou nom: «discapacitat intel·lectual» o «trastorn del desenvolupament intel·lectual». Els trastorns de la parla i el quequeig passen a anomenar-se «trastorns de la comunicació», que inclouen els trastorns del llenguatge, trastorn sonor de la parla, trastorn de fluïdesa infantil i una nova condició caracteritzada per la comunicació social verbal i no verbal deteriorada anomenada trastorn de la comunicació social (pragmàtica). El trastorn de l'espectre autista (TEA) incorpora la síndrome d'Asperger, l'autisme d'alt funcionament o atípic (AAF), i el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS). Una nova subcategoria, «trastorns motors», inclou els trastorns del desenvolupament de coordinació, trastorns del moviments estereotípics, i trastorns amb tics com la síndrome de Tourette.
Espectre d'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics Tots els subtipus d'esquizofrènia van ser eliminats del DSM-5 (paranoide, desorganitzada, catatònica, no diferenciada i residual). Cal un episodi d'ànim important per al trastorn esquizoafectiu; es compleix per a la majoria de la durada del trastorn segons el criteri A (relacionat amb deliris, al·lucinacions, discurs o comportament desordenat i símptomes negatius com avolició). Els criteris per al trastorn delirant han canviat, i ja no són separats del trastorn delirant compartit. En tots els contextos, la catatonia requereix 3 d'un total de 12 símptomes. La catatonia pot ser un especificador de trastorns depressius, bipolars i psicòtics; part d'una altra condició mèdica; o d'un altre diagnòstic especificat.
Trastorns bipolars i trastorns relacionats El nou especificador «amb característiques mixtes» es pot aplicar al trastorn bipolar I, trastorn bipolar II, trastorn bipolar NED (no definit en cap altre lloc, prèviament anomenat «NOS», no especificat d'una altra manera) i depressió clínica. Permet altres trastorns bipolars i relacionats específics (BD-NOS) per a condicions particulars. Els símptomes d'ansietat són un especificador (anomenat «angoixa ansiosa») que s'agrega al trastorn bipolar i als trastorns depressius (però no formen part dels criteris del diagnòstic bipolar).
Trastorns depressius L'exclusió del dol en el DSM-IV va ser eliminada dels trastorns depressius en el DSM-5. Nou trastorn de desregulació de l'estat d'ànim (disruptive mood dysregulation disorder, DMDD) per a nens menors de 18 anys. El trastorn disfòric premenstrual (premenstrual dysphoric disorder, PMDD) es va traslladar des d'un apèndix per a un estudi posterior, i es va convertir en un trastorn. Es van afegir especificadors per a símptomes mixtos i per l'ansietat, junt amb una guia per als metges pel suïcidi. El terme distímia es coneix també ara amb el nom de trastorn depressiu persistent (persistent depressive disorder, PDD).
Trastorns d'ansietat Per a les diverses formes de fòbies i trastorns d'ansietat, el DSM-5 elimina el requisit que el subjecte (anteriorment, majors de 18 anys) «ha de reconèixer que la seva por i ansietat són excessives o irracionals». A més, la durada d'almenys 6 mesos s'aplica a tothom (no només als nens). L'atac de pànic es va convertir en un especificador per a tots els trastorns del DSM-5. El trastorn de pànic i l'agorafòbia es van convertir en dos trastorns separats. Els tipus específics de fòbies es van convertir en especificadors, però no van ser modificats. L'especificador generalitzat per al trastorn d'ansietat social (anteriorment, «fòbia social») va canviar a favor d'un espectacle únic (és a dir, d'expressió pública o de rendiment). El trastorn d'ansietat per separació i el mutisme selectiu es classifiquen ara com a «trastorns d'ansietat» (en comptes de «trastorns d'inici precoç»).
Trastorns obsessius-compulsius i trastorns relacionats Un nou capítol sobre trastorns obsessivocompulsius i que inclou quatre trastorns nous relacionats: trastorn d'excoriació (pessigada cutànea), trastorn d'acumulació compulsiva, trastorn obsessivocompulsiu relacionat amb substàncies o medicació, i trastorn obsessiu-compulsiu causat per una altra condició mèdica. La tricotilomania (trastorn per arrencament del cabell) es va traslladar de «trastorns de control de l'impuls no classificats en cap altre lloc» del DSM-IV, a un «trastorn obsessivocompulsiu» en DSM-5. Es va expandir un especificador (i es va afegir al trastorn dismòrfic corporal (BDD) i al trastorn d'acumulació) per permetre una «visió bona o justa», una «visió deficient» i una «visió absent / il·lusòria» (és a dir, la convicció total de que les creences obsessivocompulsives del trastorn són certes). Es van afegir criteris al trastorn dismòrfic corporal per descriure comportaments repetitius o actes mentals que puguin sorgir amb defectes percebuts en l'aspecte físic. L'especificador del DSM-IV «amb símptomes obsessivocompulsius» es va traslladar dels trastorns d'ansietat a aquesta nova categoria per «trastorns obsessivocompulsius i trastorns relacionats». Hi ha dos nous diagnòstics: altres trastorns obsessivocompulsius específics i trastorns relacionat, que pot incloure el trastorn del comportament repetitiu centrat en el cos (comportaments com mossegar-se les ungles, mossegar-se els llavis i mossegar-se l'interior de la galta, a part de l'arrancament de la pell de cabell i la pell) o gelosia obsessiva; i trastorn obsessivocompulsiu no especificat i trastorns relacionats.
Traumatismes i trastorns relacionats amb l'estrès El trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) ara s'inclou en una nova secció titulada «Traumatismes i trastorns relacionats amb l'estressor». Els clústers de diagnòstic de PTSD es van reorganitzar i expandir d'un total de tres clústers a quatre, en funció dels resultats de la investigació analítica de factors confirmatoris duts a terme des de la publicació del DSM-IV. S'han afegit criteris separats per als nens de sis anys o menors.