miniatura|upright=1.3|La catedral de San Pere a Moûtiers. miniatura|upright=1.3|La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne . miniatura|upright=1.3|L'abadia d'Altacomba, fundada el . miniatura|upright=1.3|Imatge hinvernal de l'abadia de Notre-Dame de Tamié, fundada el segle . miniatura|upright=1.3|Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne .
Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió. Al 2013 tenia 397.700 batejats sobre una població de 432.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Philippe Ballot.
Territori L'arxidiòcesi comprèn el departament francès de Savoia, a excepció d'Ugine i de la vall d'Arly, que pertany al bisbat d'Annecy. Comprèn a més 10 parròquies al voltant de Rumilly al departament de l'Alta Savoia.
La seu episcopal és la ciutat de Chambéry, on es troba la catedral de catedral de Sant Francesc de Sales. A Saint-Jean-de-Maurienne es troba la catedral de Sant Joan Baptista i a Moûtiers es troba la catedral de Sant Pere.
El territori s'estén sobre 7.460 km². Amb la reforma de l'arxidiòcesi que es realitzà a partir del primer decenni del III mil·lenni, des del 28 d'agost de 2010 està dividit en 43 parròquies, agrupades en 10 vicariats.
Història Seu de Tarentèsa La diòcesi de Tarentèsa va ser erigida al . L'esment més primerenc de la diòcesi es troba en una carta del papa Lleó el Gran de 450, en la qual el papa envia la diòcesi a la jurisdicció del metropolità de Viena del Delfinat.
Segons la tradició, el primer bisbe de la diòcesi hauria estat Jaume d'Assíria, que va ser deixeble de sant Honorat de Lérins, que, quan es va convertir en bisbe d'Arle, el consagrà missioner a la terra dels ceutrons a la vall de la Tarentèsa. El primer bisbe està històricament documentat és Sanzio, que va participar en el concili d'Epaon el 517. La seu del bisbe era la ciutat de Moûtiers, l'antiga Darantasia, un nom que més tard va donar el seu nom a la vegada la vall de la diòcesi (encara que sovint s'escriu diòcesi de Moûtiers o diòcesi de Moûtiers a la Tarentaise).
Entre el 794 i el 811, a l'època de Carlemany, la diòcesi de Tarantàsia va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana. Va tenir com a sufragànies les diòcesis d'Aoesta i de Sion, i durant un període determinat també el de Saint-Jean-de-Maurienne abans que fos sotmès a l'arxidiòcesi de Viena del Delfinat.
Al final del l'arquebisbe Amizone va obtenir de Rodolf III de Borgonya el títol de comte, l'origen del poder temporal dels arquebisbes de Tarentèsa que mantindrien durant gairebé vuit segles. En els segles immediatament posteriors, els comtes arquebisbes de Tarentèsa havien de defensar els seus drets feudals contra els usurpadors locals; va ser en aquest context que la Casa de Savoia va intervenir a favor dels arquebisbes, controlant tot el comtat al llarg del temps. A partir del segle XIV els comtes de Savoia van intervenir regularment en el nomenament dels arquebisbes. L'últim comte-arquebisbe de Tarentèsa va ser Claude Humbert de Rolland, que el 1769 va vendre els títols, llavors més honorífics que lucratius, al rei Carles Manuel III de Sardenya.
Seu de Saint-Jean-de-Maurienne
La diòcesi de Sant-Jean-de-Maurienne ser erigida al voltant del 575 pel rei de Borgonya Guntram, amb motiu del trasllat a la ciutat de Saint-Jean-de-Maurienne de les relíquies de sant Joan Baptista. La diòcesi incloïa la vall de Mauriena, treta de l'autoritat dels bisbes de Torí, la vall de Susa i el Briançonnais. El nom del primer bisbe de Maurienne, Felmasio, està contingut en un antic documentGallia christiana, coll. 613-614. que es relaciona un miracle connectat amb les relíquies de Sant Joan Baptista, que va ser l'origen de la fundació de la diòcesi. La seu episcopal de la diòcesi va ser la catedral de Sant Joan Baptista, construïda al , destruïda pel sarraïns el 943 i reconstruïda de nou al .
Originàriament, la diòcesi era sufragània de l'arxidiòcesi de Viena del Delfinat. Quan es va crear la metròpoli de Tarentèsa (finals del ), Moriana es va convertir en part de la nova província eclesiàstica. Però és evident que la seu va ser disputada entre els dos arquebisbes metropolitans, de fet, una carta del papa Joan VIII del 878 designà formalment Maurienne com a sufragània de Tarentèsa,Duchesne, op. cit., p. 213. i el 908 el papa Sergi III, en que confirmà la seu metropolitana de Vienne com a seva sufragània, també menciona entre aquestes les diòcesis de Moriana.Savio, op. cit., p. 229. Només pel papa Calixt II, a la primera meitat del , la situació es converteix en benefici final de Vienne.
En 1033 la ciutat de Saint-Jean-de-Maurienne, per la seva oposició als intents imperials d'annexió del regne de Borgonya, va ser destruïda per l'emperador Conrad II que també va abolir la diòcesi, annexionant el territori al de la diòcesi de Torí; aquesta decisió va ser confirmada per Conrad II el 1039 al bisbe de Torí Guidone. A la mort d'aquest (1046) el bisbe legítim Thibaud va poder de prendre possessió de la seva diòcesi, que va ser restaurada, però va perdre la Vall de Susa, es va mantenir la diòcesi de Torí.Savio, op. cit., p. 230-231 e 233.
El seminari diocesà va ser fundat el 1735.
Seu de Chambéry En diverses ocasions els ducs de Savoia havien intentat substreure la seva capital a la jurisdicció espiritual d'un bisbe francès, a Grenoble, de la que Chambéry sempre havia depès, per erigir una diòcesi separada; els intents s'havien fet el 1474 i el 1515, però havien estat frustrats pels reis francesos.Dimier, op. cit., col. 334.
La diòcesi de Chambéry va ser erigida el 18 d'agost de 1779 amb la butlla Universa Dominici gregis del papa Pius VI, obtenint el seu territori del de la diòcesi de Grenoble. Originalment estava immediatament subjecta a la Santa Seu i incloïa 61 parròquies. L'església dels franciscans, construïda el 1439 i consagrada el 1488, va ser escollida per convertir-se en la nova catedral, i el 1777 s'havia convertit en una parròquia de la ciutat.
Durant la revolució francesa, el bisbe Michel Conseil es va negar a reconèixer la diòcesi del Mont Blanc, erigida pels revolucionaris i la designació d'un intrús al seu càrrec; això li va valer la detenció domiciliària a l'episcopi, on va morir el 1793, deixant la diòcesi vacant durant diversos anys.
Després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII el 29 de novembre de 1801 el territori diocesà es va fer que coincidís amb el dels departaments de Savoia i de l'Alta Savoia.. Això va implicar l'eliminació de l'arxidiòcesi de Tarentaise i de la diòcesi de Saint-Jean-de-Maurienne i de Ginebra-Annecy, que es van unir a la diòcesi de Chambéry, que també es va annexionar territoris pertanyents a la diòcesi de Belley, igualment suprimides. A més de Chambery també se li va donar jurisdicció sobre les restants parròquies de la diòcesi de Ginebra-Annecy i situades en el que avui és el cantó de Ginebra. Aquestes mesures van portar el bisbe de Chambéry a assumir també el títol de bisbe de Ginebra.
El 10 de juliol de 1817, després que el Congrés de Viena hagués restaurat el Ducat de Savoia, la diòcesi de Chambéry va ser elevada al rang de arxidiòcesi metropolitana amb la diòcesi d'Aosta com a única sufragània.Aosta va romandre sufragània Chambery fins al 1862, quan es va convertir en part de la província eclesiàsticade l'arxidiòcesi de Torí després del pas de la Savoia a França.
Les decisions de principis del van suposar un augment considerable del territori diocesà, que va arribar a formar part de 627 parròquies.Dimier, op. cit., col. 337. Però aquesta situació va durar uns quants anys. De fet: el 30 de setembre de 1819, el papa Pius VII, mitjançant els breus Inter multiplices, va separar les parròquies catòliques del cantó de Ginebra del territori de l'arxidiòcesi i les va unir a la diòcesi de Lausana; dos anys més tard, l'arquebisbe de Chambéry també va perdre el títol de bisbe de Ginebra a favor dels bisbes de Lausana; el 5 de febrer de 1822 va cedir una part del seu territori a l'avantatge de la construcció de la diòcesi d'Annecy, que es va convertir en la seva sufragània; finalment, el 7 d'agost de 1825 en virtut de la butlla Ecclesias quae antiquitate del papa Lleó XII va donar porcions addicionals de terres per a la restauració de les seus Tarentèsa (sinó simplement com una diòcesi i ja no com arxidiòcesi) i Saint-Jean-de-Maurienne; aquestes diòcesis també van passar a formar part de la província eclesiàstica de Chambéry.
L'arxidiòcesi actual El 26 d'abril de 1966 amb la butlla Animorum bonum del papa Pau VI, les diòcesis de Tarentèsa i de Saint-Jean-de-Maurienne van ser unides aeque principaliter a l'arxidiòcesi de Chambéry, contextualment va assumir el seu nom actual; les dues diòcesis unides van mantenir la catedral i el capítol de canonges, mentre que la cúria episcopal es va reduir a una i l'arquebisbe de Chambéry assumí també els títols de bisbe de Sant-Jean-de-Maurienne i de bisbe de Tarentèsa.
El 16 de desembre de 2002 l'arxidiòcesi de Chambéry va perdre la seva dignitat metropolitana i va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Lió; no obstant això, va mantenir el rang d'arxidiòcesi.
Cronologia episcopal Bisbes de Chambéry Michel Conseil † (26 de gener de 1780 - 27 de setembre de 1793 mort) Sede vacante (1793-1802) René des Monstiers de Mérinville † (4 de maig de 1802 - 7 de febrer de 1805 renuncià) Irénée-Yves Desolle (Dessole) † (22 de març de 1805 - 11 de novembre de 1823 jubilat) François-Marie Bigex † (24 de maig de 1824 - 19 de febrer de 1827 mort) Antoine Martinet † (28 de gener de 1828 - 6 de maig de 1839 mort) Alexis Billiet † (27 d'abril de 1840 - 30 d'abril de 1873 mort) Pierre-Anastase Pichenot † (25 de juliol de 1873 - 5 d'octubre de 1880 mort) François-Albert Leuillieux † (13 de maig de 1881 - 11 de maig de 1893 mort) François Hautin † (15 de juny de 1893 - 6 de febrer de 1907 mort) Gustave-Adolphe de Pélacot † (15 d'abril de 1907 - 5 d'agost de 1907 mort) François-Virgile Dubillard † (16 de desembre de 1907 - 1 de desembre de 1914 mort) Dominique Castellan † (26 de maig de 1915 - 12 de maig de 1936 mort) Pierre-Marie Durieux † (1 de febrer de 1937 - 3 de febrer de 1947 mort) Louis-Marie-Fernand de Bazelaire de Ruppierre † (23 d'octubre de 1947 - 26 d'abril de 1966 renuncià)
Bisbes i arquebisbes de Tarentèsa Sant Giacomo † Sant Marcellino † Sant Pascasio †Marcellino i Pascasio són mencionats per Gallia christiana, però sense indicacions precises i referències documentals. Sanzio † (citat el 517) Magno † Nicezio o Migezio †Magno i Nicezio estan registrats per Gallia christiana, però sense més indicacions documentals o cronològiques. Sant Marciano † (abans de 581 - després de 585) SantEraclio † Firmino † Patrizio ? † Probino †Eraclio, Firmino i Probino estan presents en la cronotaxia de Gallia cristiana, però no estan documentats històricament. Patrizio és recordat en la Passió dels Sants Vittore i Orso, un text que no és considerat confiable per Duchesne; també Gams considera dubtosa la presència de Patrizio entre els bisbes de Tarantassa. Baldemaro o Buldemaro † (citat el 650) Emeterio † Widenardo † Giovanni † Leudegango o Leodrando † Umberto † Benimondo † Emmone † Possessore † Radaberto o Dagoberto †Els bisbes d'Emeterio a Dagoberto són citats per Gallia christiana, però sense indicacions cronològiques o documentals més precises; segons Duchesne, no hi ha evidència definitiva de la seva pertinença al lloc de Tarantasia. Andrea † (citat el 828) Audace † (citat el 840)Gallia christiana identifica Andrea amb Audace; segons Duchesne no hi ha raons per fer un únic bisbe. Teutrando o Teutramno † (abans de 858 - 7 de març de 885 mort)