Bhimrao Ramji Ambedkar (en marathi: डॉ. भीमराव रामजी आंबेडकर) (Madhya Pradesh, 14 d'abril de 1891 – Delhi, 6 de desembre de 1956) va ser un jurista, economista, polític i reformador social així com activista social a favor dels drets dels dàlits a l'Índia, dels drets de la dona i del dret laboral. Com a ministre de Llei i Justícia en el primer gabinet de Jawaharlal Nehru, va tenir un paper fonamental en la Constitució de l'Índia independent i és considerat un dels pares fundadors del país.Bhimrao AmbedkarAmbedkar Jayanti 2019: Facts on Babasaheb to share with kids | Parenting News,The Indian ExpressBhimrao Ramji Ambedkar | Biography, Books, & Facts | BritannicaAll You Need To Know About BR Ambedkar On His 129th Birth Anniversary
Posteriorment va renunciar a l'hinduisme, es va convertir al budisme i va inspirar el Moviment Budista Dàlit.
Després de graduar-se a l'Elphinstone College, part de la Universitat de Bombai, Ambedkar va estudiar economia a la Universitat de Colúmbia i a la London School of Economics, on va obtenir doctorats el 1927 i el 1923, respectivament, i va ser un dels pocs estudiants indis que ho van fer en qualsevol de les dues institucions a la dècada de 1920. També es va formar en dret a Gray's Inn, Londres. Als inicis de la seva carrera, va ser economista, professor i advocat. La seva vida posterior va estar marcada per les seves activitats polítiques; es va involucrar en campanyes i negociacions per a la partició, publicant revistes, defensant els drets polítics i la llibertat social per als dàlits, i contribuint a l'establiment de l'estat de l'Índia. El 1956, es va convertir al budisme, iniciant conversions massives de dalits.
El 1990, el Bharat Ratna, la màxima condecoració civil de l'Índia, va ser atorgada pòstumament a Ambedkar. La salutació Jai Bhim (lit. "Hail Bhim") utilitzada pels seus seguidors l'honora. També se'l coneix amb el títol honorífic de Babasaheb ( ), que significa «Pare respectat».
Infància i educació Ambedkar va néixer el 14 d'abril de 1891 a la ciutat i acantonament militar de Mhow (ara conegut oficialment com a Dr Ambedkar Nagar, a Madhya Pradesh). Era el 14è i últim fill de Ramji Maloji Sakpal, un oficial de l'exèrcit que tenia el rang de Subedar, i Bhimabai Sakpal, filla de Laxman Murbadkar. La seva família era d'origen marathi de la ciutat d'Ambadawe (taluka de Mandangad) al districte de Ratnagiri de l'actual Maharashtra. Els avantpassats d'Ambedkar havien treballat durant molt de temps per a l' exèrcit de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, i el seu pare va servir a l'exèrcit britànic indi al acantonament de Mhow.
Ambedkar va néixer en una casta Mahar (Dalit), que eren tractats com a intocables i sotmesos a discriminació socioeconòmica. Tot i que anava a l'escola, Ambedkar i altres nens intocables estaven segregats i els professors els donaven poca atenció o ajuda. No se'ls permetia seure dins de la classe. Quan necessitaven beure aigua, algú d'una casta superior havia d'abocar-la des d'una alçada, ja que no se'ls permetia tocar ni l'aigua ni el recipient que la contenia. Aquesta tasca la feia normalment el peó de l'escola per al jove Ambedkar, i si el peó no estava disponible, havia d'anar passant sense aigua; va descriure la situació més tard als seus escrits com "Sense peó, sense aigua" (de l'anglès «No peon, No Water»). Altres mostres de la discriminació era que, per exemple, havia de seure en un sac de jute que havia de portar a casa.
Ramji Sakpal es va jubilar el 1894 i la família es va traslladar a Satara dos anys més tard. Poc després del seu trasllat, la mare d'Ambedkar va morir. Els nens van passar a ser cuidats per la seva tia paterna i van viure en circumstàncies difícils. Tres fills – Balaram, Anandrao i Bhimrao – i dues filles – Manjula i Tulasa – dels Ambedkar els va sobreviure. Dels seus germans i germanes, només Ambedkar va aprovar els exàmens i va anar a l'institut. El seu cognom original era Sakpal, però el seu pare va registrar el seu nom com a Ambadawekar a l'escola, cosa que significa que prové del seu poble natal, "Ambadawe", al districte de Ratnagiri. El seu professor de brahman marathi, Krishnaji Keshav Ambedkar, va canviar el seu cognom d'"Ambadawekar" pel seu propi cognom, "Ambedkar", als registres escolars.
Educació esquerra|miniatura|Ambedkar en la seva època d'estudiant. L'any 1897, la família d'Ambedkar es va traslladar a la ciutat de Mumbai, on Ambedkar es va convertir en l'únic intocable matriculat a l'Elphinstone High School. El 1906, quan tenia uns 15 anys, es va casar amb una nena de nou anys, Ramabai. El matrimoni va ser organitzat pels pares de la parella, d'acord amb el costum imperant en aquell moment.
Un any després, el 1907, va aprovar l'examen de matriculació i l'any següent va ingressar a l'Elphinstone College, que estava afiliat a la Universitat de Bombai, convertint-se, segons ell, en el primer de la seva casta Mahar a fer-ho. Quan va aprovar els seus exàmens estàndard d'anglès de quarta posició, la gent de la seva comunitat va voler celebrar-ho perquè consideraven que havia assolit «grans fites», cosa que ell diu que «difícilment era una ocasió comparada amb l'estat de l'educació en altres comunitats». La comunitat va convocar una cerimònia pública per celebrar el seu èxit, i va ser en aquesta ocasió que Dada Keluskar, l'autor i un amic de la família, va ser presentat amb una biografia de Buda.
L'any 1912 va obtenir la llicenciatura en econòmiques i ciències polítiques a la Universitat de Bombai i es va preparar per treballar al govern de l'estat de Baroda. La seva dona acabava de traslladar la seva jove família i havia començat a treballar quan va haver de tornar ràpidament a Bombai per veure el seu pare malalt, que va morir el 2 de febrer de 1913.
esquerra|miniatura|Ambedkar a la Universitat de Colúmbia, c. 1916 El 1913, als 22 anys, Ambedkar va rebre una beca estatal de Baroda d'11,50 lliures esterlines al mes durant tres anys en el marc d'un programa establert per Sayajirao Gaekwad III (Gaekwad de Baroda) que estava dissenyat per proporcionar oportunitats d'educació de postgrau a la Universitat de Colúmbia a la ciutat de Nova York. Poc després d'arribar-hi, es va establir en una habitació a Livingston Hall amb Naval Bhathena, un parsi que seria el seu amic de tota la vida. Va aprovar el seu examen de màster el juny de 1915, especialitzant-se en economia i altres assignatures de sociologia, història, filosofia i antropologia. Va presentar una tesi, Ancient Indian Commerce. Ambedkar va ser influenciat per John Dewey i el seu treball sobre la democràcia. El 1916 va completar la seva segona tesi de màster, *National Dividend of India – A Historical and Analytical Study*, per a un segon màster. El 9 de maig va presentar el treball «Castes in India: Their Mechanism, Genesis and Development» davant d'un seminari dirigit per l'antropòleg Alexander Goldenweiser. Ambedkar va obtenir el doctorat en economia a Columbia el 1927. esquerra|miniatura|Ambedkar (a la línia central, primer per la dreta) amb els seus professors i amics de la London School of Economics (1916–17) L'octubre de 1916, es va matricular al curs d'advocacia a Gray's Inn i, alhora, es va matricular a la London School of Economics, on va començar a treballar en una tesi doctoral. El juny de l'any 1917, va tornar a l'Índia perquè la seva beca de Baroda es va acabar. La seva col·lecció de llibres va ser enviada en un vaixell diferent del que viatjava ell, i aquest vaixell va ser torpedinat i enfonsat per un submarí alemany. Va obtenir permís per tornar a Londres per presentar la seva tesi al cap de quatre anys. Va tornar a la primera oportunitat i va completar un màster el 1921. La seva tesi era sobre «El problema de la rupia: el seu origen i la seva solució». El 1923, va completar un doctorat en Economia que li va ser atorgat per part de la Universitat de Londres, i el mateix any va ser admès al Col·legi d'Advocats de Gray's Inn. Ambedkar va obtenir el seu títol de doctor en ciències a Londres el 1923 per la seva tesi "El problema de la rupia" (Universitat de Londres, 1926). Tanmateix, no va ser el primer indi a aconseguir aquesta gesta. Els registres de la Universitat de Londres mostren clarament que John Matthai i Pramathanath Bandyopadhyay (més conegut popularment com a Pramathanath Banerjea) van obtenir els seus títols de doctor en ciències a la universitat el 1916. ... (p. 3) Pel que fa als doctorats nord-americans, mentre que Ambedkar va ser un dels primers indis a treballar per obtenir un doctorat als EUA, la Universitat de Colúmbia no li va atorgar el títol fins al 1927. El primer indi doctor en economia als EUA va ser probablement Rajani Kanta Das, un economista laboral, que va treballar amb el professor John Commons i va obtenir el títol de doctorat per la Universitat de Wisconsin el 1917.
Oposició a la intocabilitat miniatura|Ambedkar com a advocat el 1922 Com que Ambedkar va ser educat per l'estat principesc de Baroda, estava obligat a servir-lo. Va ser nomenat secretari militar del Gaikwad, però va haver de dimitir-ne al cap de poc temps. Va descriure l'incident a la seva autobiografia, Waiting for a Visa. A partir d'aquell moment, va intentar trobar maneres de guanyar-se la vida i poder mantenir a la seva família, que mica en mica anava creixent. Va estar treballant com a tutor privat, com a comptable i va establir un negoci de consultoria d'inversions, però va fracassar quan els seus clients van saber que era un intocable. El 1918, va esdevenir professor d'economia política al Sydenham College of Commerce and Economics de Mumbai. Tot i que va tenir èxit amb els estudiants, altres professors es van oposar a que compartís una gerra d'aigua potable amb ells, també degut a la seva condició d'intocable.
Ambedkar havia estat convidat a declarar davant el Comitè Southborough, que estava preparant la Llei del Govern de l'Índia de 1919. En aquesta audiència, Ambedkar va defensar la creació d'electorats i reserves separades per als intocables i altres comunitats religioses. El 1920, va començar la publicació del setmanari Mooknayak (Líder dels Silenciosos) a Mumbai amb l'ajuda de Shahu de Kolhapur, és a dir, Shahu IV (1874–1922).
Ambedkar va continuar treballant com a professional legal. El 1926, va defensar amb èxit tres líders no brahmans que havien acusat la comunitat brahman d'arruïnar l'Índia i que posteriorment van ser demandats per difamació. Dhananjay Keer va assenyalar: "La victòria va ser contundent, tant socialment com individualment, per als clients i el metge". miniatura|Presa possessió del càrrec com a primer ministre de Dret i Justícia de l'Índia Mentre exercia l'advocacia a l'Alt Tribunal de Bombai, va intentar promoure l'educació dels intocables i intentar que sortissin del baixa escalafó social en el que es trobaven. El seu primer intent organitzat va ser la creació de la institució central Bahishkrit Hitakarini Sabha, destinada a promoure l'educació i la millora socioeconòmica, així com el benestar dels «marginats», en aquell moment coneguts com a classes deprimides. Per a la defensa dels drets dels dalits, va iniciar moltes publicacions periòdiques com ara Mook Nayak, Bahishkrit Bharat i Equality Janta.
Va ser nomenat membre del Comitè de la Presidència de Bombai per treballar amb la Comissió Simon, formada per tota l'Europa, l'any 1925. Aquesta comissió havia provocat grans protestes a tota l'Índia i, tot i que el seu informe va ser ignorat per la majoria dels indis, el mateix Ambedkar va escriure un conjunt separat de recomanacions per a la futura Constitució de l'Índia.