fou un religiós, científic i inventor català, germà de Francesc Marcer i Oliver.
Biografia Era fill de Pere Marcer i Albornà, de Sant Pere de Ribes, i d'Eulàlia Oliver, de Sant Quintí de Mediona, propietaris de diverses masies a la contrada.
Fou ordenat sacerdot i el 1869 ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona, on seria catedràtic fins al 1919. Primer ocupà la càtedra de matemàtiques, i des del 1882 la de Física i Química en substitució de Jaume Arbós.
Fou inventor d'alguns aparells molt enginyosos que utilitzà per a l'ensenyament de les seves assignatura, com el que demostrava el principi d'Arquimedes en els gasos, un receptor telefònic, una mena de micròfon (que porta el seu nom) de gran claredat i sensibilitat o, un nou sistema per demostrar el teorema de Torricelli.
Graduat en Ciències a la Universitat de Barcelona, fou un estudiós dels minerals i les roques i feu col·laboracions en investigacions mineralògiques amb el doctor Jaume Almera. El 1900 ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual arribà a ser president entre 1914 i 1916.
Referències
Bibliografia
Categoria:Ribetans Categoria:Preveres catalans Categoria:Mineralogistes catalans Categoria:Professors a Catalunya Categoria:Presidents de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Inventors catalans del sud contemporanis Categoria:Geòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1925 Categoria:Polítics garrafencs Categoria:Religiosos garrafencs Categoria:Docents garrafencs Categoria:Científics garrafencs Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1840