Arraquió de Figala (en grec antic: Αρριχίων ο Φιγαλεύς) (Figàlia, - Olímpia, 564 aC) fou un pancratista arcadi, que va obtenir victòries als 52, 53 i 54 Jocs Olímpics de l'antiguitat. A la darrera fou mort pel seu rival, tot i així fou pujat al pòdium i coronat quan ja era mort. Filòstrat l'esmenta com a Arriquió i l'Africà com a Ariquió. Fou descrit com «el pancratista més famós de tots».
Trajectòria miniatura|Pancratistes a l'Antiga Grècia Fou el vencedor del torneig de pancraci, una art marcial que barreja boxa i lluita lliure, a la 52a i la 53a Olimpíada (572 aC i 568 aC, respectivament). La seva lluita mortal fou descrita pel geògraf Pausànias i per Filòstrat el Jove. Segons Pausànias:
L'exposició de Filòstrat el Jove és més llarg. A la seva obra Imatges, un recorregut imaginari per una galeria d'art, Filòstrat el Jove descriu una pintura sobre la mort d'Arriquió. En una traducció d'Arthur Fairbanks:
Filòstrat d'Atenes escrigué a la seva obra Gymnasticus que el fracàs d'Arriquió per tombar al seu oponent fou culpa del seu entrenador, Eryxias, cridant-li: «Quin noble epitafi, "Mai va ser derrotat a Olímpia"».
A Figàlia s'instal·là una estàtua en honor de la victòria d'Arraquió; de la qual es creu que és la mateixa que contemporàniament es mostra al museu d'Olímpia. De les que estan datades, és una de les estàtues de victòria olímpica més antigues que es conserven.
A la cultura La gesta atlètica fou el tema del poema, "Arrichion", de Jeanette Threlfall, en la que el poeta lamenta el fet que el prancratista visqué i morí abans que Sant Pau apòstol portés el cristianisme a Grècia.
Referències
Categoria:Pancratistes de l'antiga Grècia Categoria:Morts a Grècia Categoria:Biografies del segle VI aC