Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació. No sé sap del cert qui eren en realitat, ja que les fonts que en parlen són majoritàriament d'origen xinès.Ebrey, Patricia Buckley (2a edició, 2010). The Cambridge Illustrated History of China. Cambridge University Press. pàg. 69. Existeixen diverses hipòtesis sobre la identitat real dels xiongnu, però no hi ha acord, segons alguns es podria tractar dels huns.Beckwith, Christopher I. 2009. Empires of the Silk Road: A History of Central Eurasia from the Bronze Age to the Present. Princeton University Press.
Antecedents Els escites i sàrmates ocupaven la Rússia del sud i el Turgai i part de la Sibèria occidental, mentre a l'orient hi havia els pobles turcomongols dels quals el grup dominant eren designats entre els xinesos com hsiung-nu. Segurament el mateix nom que es va traslladar a hunni (huns) a l'occident i huna a l'Índia.
Foren esmentats per primer cop pel xinès Ta'in al , però abans se'ls anomenava hien-yun (segles VIII i IX aC) i més abans hiun-yu o hou.
Al , grups dels hien-yu foren sotmesos pel regne de Zhao. El rei Wuling (Wung Li) de Zhao (vers 325 aC-298 aC) els va arrabassar l'extrem nord del Shansi i el nord de l'Ordos. Els regnes de Ts'in (al Shensi) i Tchao (al Shansi) van haver de transformar els seus pesats carros en cavalleria mòbil. Fou llavors que es van establir els primers llocs fortificats que molt de temps després foren l'embrió de la Gran Muralla.
Nació Segons Sseu-ma Ts'ienescriptor xinès, "Memoires de Sse-ma Ts'ien", traducció de Chavannes a la segona meitat del els hsiung-nu van esdevenir una nació forta i unida sota un cap (chan-yu, el títol en transcripció xinesa completa fou tch'eng-li-kou-i'ou chang-yu, que es va traduir com Majestat fill del cel). Sota del chan-yu es trobaven els reis (i'ou-k'i), l'anomenat de l'esquerra, que era l'hereu residia a l'alt Kerulen; el de la dreta residia a les muntanyes Khangai. Seguien després els generalíssims de dreta i esquerra, els grans governadors de dreta i esquerra, els tang-hou de dreta i esquerra, els kou-tou de dreta i esquerra, i els caps de mil homes, de cent homes i de deu homes.
Els xinesos van descriure detalladament el seu aspecte, vestimenta, armament, i altres característiques, i Wieger en va escriure una encertada compilació basada en els escrits xinesos. S'observen algunes coincidències amb els escites segons la descripció que d'aquests fa Heròdot.Heròdot, IV, pags. 62 a 64 Es tracta evidentment de pobles nòmades en un àmbit geogràfic no tan diferent, però algunes de les coincidències són cridaneres.
Els hsiung-nu van fer tractats amb els xinesos; consagraven els tractats bevent sang en un crani humà. Els xinesos els va cridar molt l'atenció aquest fet, però encara més el fet que els hsiung-nu només menjaven carn (els xinesos menjaven molta verdura).
Religió, llengua i art La seva divinitat principal era Tengri (Cel diví) i s'adoraven algunes muntanyes sagrades.
La seva llengua és discutida. Shiratori considera que parlaven una llengua propera al mongolK. Shiratori, "Sur l'origene des Hioung-nou" J.A. 1923, però anteriorment defensà la tòria turca però M. Pelliot els considera de llengua bàsicament turca.M. Pelliot, "A propos des Comans, J.A, 1920"
El seu art és comunament designat com "Art Ordos" del nom de la tribu mongola dels ordos que el va ocupar la boca del riu Groc al nord de Shensi on s'han fet les principals troballes. És un art nòmada molt simple, amb algunes influències xineses, sobretot en els bronzes. L'art fou investigat àmpliament pel suec T. J. Arne després del 1933,T.J. Arne, Die Funde vom Luan-p'ing und Hsuan-hua, Bull. Mus. of Far Eastern Antiquities, Estocolm IX, 1937 el japonès Sueji Umehara el 1935,S. Umehara Shina kodo seikvwa, III, Yamanaka ed. 1935 el suec Karlgren el 1937,Karlgren, New studies on Chinese bronzes, Bull. Mus. of Far Eastern Antiquities Estocolm IX, 1937 i molts arqueòlegs xinesos després dels anys seixanta.
Es pensa que la influència xinesa es va poder iniciar vers el 650 aC i que l'art Ordos seria doncs anterior. Les principals troballes s'han fet a una àrea entre el Baikal i Hopei, el Shansi i el Shensi. Cal destacar les tombes de Čita a Rússia (segles II i I aC); les tombes de Derestuisk prop de Troizkosavsk, al nord de Kiakhta, a l'Alta Mongòlia on es van trobar monedes Han emeses després del 118 aC;Comptes rendus des expeditions pour l'exploration du nord de la Mongolie, Leningrad 1925; Trever, Excavations in Nothern Mongolia, 1924-1925 Memoirs of the Academy of Material culture, Leningrad 1932 Noin Ula prop d'Ulan Bator on Kozlov va descobrir la tomba d'un príncep hsiung-nu, amb bronzes, vestits i gravats, i prop d'allí a Durbeldji i a Ilkhe Alyk sobre l'Orkhon uns magnífics frescos que no es van poder datar però d'influència sàrmato-altaica;Anderson, The Altai rock engravings; Tallgren, Inner Asiatic and Siberian rock pintures 1933 i altres llocs al nord-est de la Xina com Luang-ping a tocar del Jehol, Hattin-sum, Hallangosso (al nord de Kalgan), Siuan-hua, (al sud de Kalgan), Kueu-hua-tch'eng (prop de Suei-yuan) i Yu-Lin (al límit entre l'Ordos i el Shensi del nord). En molts d'aquests llocs s'han trobat monedes amb el caràcter "t'oi" que foren les utilitzades pels regnes combatents entre el 480 aC i el 250 aC.
L'art va continuar florint al període dels Han a la Xina ( - ) segons es demostra per les troballes de Noin Ula i l'existència a l'Ordos de plaques de bronze amb gravacions de l'estil d'aquesta època.Lemaitre, Les agrafes chinoises, Revue d'Arts asiatiques XI, 1938 Encara sota les sis dinasties (segles IV a VI) la influència de l'art Ordos es feia sentir a l'art xinès. ArneVasisibirisk kullur for 1000 ar sedan, Estocolm 1932 diu que l'art es va conservar a les estepes fins al i probablement va continuar fins al període ongut dels genguiskànides, i estaria representat en l'art nestorià, en els petits bronzes, com creus nestorianes i altres.M. Pelliot, Sceaux-amulettes de bronze avec corix et colombes, Revue d'Arts asitiques, VII 1931
Expansió dels Xiongnu (hsiung-nu) i emigració dels yuezhi (yueh-xi) Mentre la Xina s'unificava sota la dinastia Qin, els xiongnu van esdevenir una força a tenir en compte. Creient que els xiongnu eren una amenaça, ja que havien assaltat repetidament terres xineses abans, l'emperador Qin Shi Huangdi i el seu general Meng Tian van llançar un atac preventiu contra els xiongnu amb la intenció d'expandir el seu imperi i els va expulsar del desert de l'Ordos el 214 aC quan estaven governats pel chan-yu Touman. L'emperador van unificar les muralles dels antics regnes i les van ampliar des del 215 aC creant la Gran Muralla Xinesa per protegir Xina dels nòmades, i a la regió es va establir l'agricultura, tanmateix, els camperols locals estaven descontents i més tard es van revoltar.
Expulsats de la Xina van buscar noves terres i els primers que van atacar foren els yuezhi (yueh-xi, yueh-txi, yueh-chi), establerts al Kansu occidental. Vers el 209 aC Mao-tuen o Mei-tei va succeir al seu pare T'eu man, i no va trigar a derrotar a l'est als tonghu.
La dinastia Qin va caure el 206 aC i es va establir la dinastia Han (202 aC) i aprofitant aquest canvi el chang-yu va envair el 201 aC l'actual província de Shanxi la capital de la qual era T'ai-yuan. L'emperador Han, Liu Bang (Gaozu), va córrer a la zona i els va rebutjar, però va quedar assetjat a la plana de Baideng (prop de P'ing-tch'eng) al nord de Shanxi, i va haver de negociar: entre altres tributs, una princesa xinesa fou donada en matrimoni al chan-yu, es va signar un acord de pau (que duraria uns seixanta anys) i els xiongnu es van retirar.
El 177 aC o 176 aC els Xiongnu van derrotar els yuezhi del Kansu occidental. El 174 aC Mei-tei fou succeït pel seu fill Lao-xang que va acabar amb els yuezhi, i va matar el seu sobirà, amb el crani del qual va beure per celebrar el triomf. La mort del seu sobirà va obligar els yuezhi a emigrar a l'oest arribant a la Bactriana (vegeu Regne grec de Bactriana i yuezhi).
Els xiongnu s'enfronten als Han de la Xina Aquesta emigració va deixar als xiongnu com els amos d'una extensa regió. El chan-yu tenia una residència al Gobi oriental que estava propera a la futura Karakorum (Qaraqorum). El 167 aC van entrar a l'actual provincia de Shaanxi i es van acostar a la capital xinesa, Chang'an, on un palau imperial fou cremat. El 158 aC van tornar a atacar. El 142 aC van atacar la Gran Muralla per la zona de Yen-men, propera a Ta-tong al nord de Shansi. En plena amenaça dels xiongnu va pujar al tron el gran emperador Wu-ti o Wudi (Liu Che) (141-87 aC). Aquest es va voler aliar als yuezhi i va enviar a l'ambaixador Tchang Ki'en a la cort del sobirà d'aquest poble.
El 138 aC l'ambaixador va sortir de la Xina però pel camí fou fet presoner pels xiongnu, que el van portar a presència del seu chan-yu Kiuntxen, però després de deu dies va poder fugir i va arribar al regne de Ferganà (Ta-yuan) i després a la Sogdiana (Kang-kiu). Aquí va estar el 128 aC però no va obtenir el suport dels yuezhi contra els xiongnu i va retornar a la Xina i a la tornada va caure altre cop en mans dels xiongnu i va estar pres un any, tornat finalment a la Xina el 126 aC."Memoires de Sse-ma Ts'ien", traducció de Chavannes
El 115 aC l'emperador va enviar una altra missió diplomàtica, dirigida també per Tchang Ki'en, amb el mateix objectiu amb els wu-sun de la regió de l'Ili, però tampoc no va tenir èxit.
Mentre els xiongnu havien atacat la regió de l'actual Pequín (Beijing) el 129 aC, i com que no aconseguí encara el suport dels pobles nòmades, l'emperador va decidir iniciar sol la guerra: el general Wei Ts'ing va sortir de Ta-tong al nord de Shansi, va travessar el Gobi fins a l'Ongkin i els va derrotar i posar en fuita (128 aC). El 127 aC es va establir una colònia militar a Xo-fang al riu Groc que el 124 aC fou atacada pels xiongnu i foren rebutjats pel general Wei Ts'ing. El 121 aC el nebot del general, el jove Ho Kiu-ping, al capdavant de deu mil cavallers, va entrar al Kansu i les hordes dels xiongnu establertes a la zonaels Huen-sie, a la regió de Kantcheu, i els Hieu-Tchu a la regió de Leang-Tcheu es van posar al servei de l'emperador Han, que els va reconèixer com a federats al nord dels Nan-xan.
Ofensiva xinesa Des del 120 aC una colonització xinesa intensa es va fer a l'Ordos. El 119 aC Wei Ts'ing i Ho Kiu-ping van arribar fins a l'actual Mongòlia centre del poder dels xiongnu i va derrotar el chan-yu que era Yitchesie, expulsant-lo cap al sud i fent presoners a 19000 nòmades. Ho Kiu-ping va morir el 117 aC poc després de retornar de l'expedició.
L'imperi va anar creant una sèrie de comandàncies militars al Kansu (entre el 127 i el 111 aC). El 108 aC el general Tchao P'o va arribar encara més lluny, als regnes de Leu-lan (Lob Nor) i Kiu-xe (Turfan); el rei del primer fou fet presoner i el segon derrotat. Llavors va entrar en contacte comercial amb la gent de Ferganà (Ta-yuan) poblat per saces.
El 105 aC els ambaixadors xinesos a Ferganà foren massacrats degut a l'excés de cavalls que demanaven com a tribut els xinesos i això va provocar l'enviament del general Li Kuang-li que amb seixanta mil homes va arribar a Ferganàen la marxa va perdre la meitat del contingent i va conquerir la capital Usurshana o Uratepe, i només es va retirar després de rebre un tribut de tres mil cavalls.
Desastre de Li-ying Però un desastre es va produir al nord: el capità Li Yingconegut com desastre de Li-ying va fer una expedició a l'alta Mongòlia amb cinc mil homes, i a la muntanya Siun-kimongol Tüpchi fou rodejat per 80.000 xiongnu i es va haver de retirar corrent, i a 50 km de la frontera foren emboscats i només 400 van escapar i la resta o van morir o foren fets presoners entre ells Li-ying. L'emperador en conèixer la notícia va entrar en colera i va castigar l'historiador Sseu-ma Ts'ien que havia defensat al capità.