Un, dos, tres… responda otra vez va ser un programa i concurs de televisió creat el 1972 per Narciso «Chicho» Ibáñez Serrador i que consta de deu temporades. El programa sempre ha estat emès per Televisió Espanyola i en l'actualitat és considerat com un dels clàssics de la cadena.
L'origen La mecànica d' Un, dos, tres… va suposar en el seu moment una revolució en la forma de fer televisió a Espanya. El concepte creat pel realitzador és un programa que fusiona:
La cultura, representada en la primera part del programa, preguntes i respostes. Les activitats físiques, present en la segona part del programa, l'eliminatòria. La sort, intuïció, habilitat social, i una mica de psicologia; decisives en la tercera part del programa, la subhasta.
Chicho havia vist que a la televisió només existien tres possibles tipus de concurs: els de preguntes i respostes, els de habilitat física i els de caràcter psicològic. En lloc de triar una d'aquestes tres possibilitats, va decidir barrejar-les adequadament, el que va donar lloc a un espai que va batejar com «Un, dos, tres…». Justament el nom del concurs fa referència a aquestes tres parts tan diferenciades que existeixen al programa.
Els precedents del programa es troben en un concurs que Chicho va realitzar a Argentina cridat «Un, dos… Nescafé» en el qual parelles de concursants havien de respondre alternativament durant un determinat període. A aquest concepte se li afegia una segona part basada en un concurs que Kiko Ledgard presentava al Perú anomenat «Haga negocio con Kiko» que alhora estava basat en «Let´s make a deal» de la TV estatunidenca. En aquest programa el concursant havia de triar entre portes i caixes que contenien regals o els diners que oferia el presentador a canvi.
Per unir tots dos programes es va crear una eliminatòria d'habilitats físiques on els concursants havien de competir per arribar a la subhasta.
Però la gran novetat que va sorprendre als espectadors va ser la creació d'un personatge negatiu i en contra dels concursants, Don Cicuta, interpretat per Valentín Tornos, que s'alegrava quan els tocava un mal premi i sofria un disgust si guanyaven. Al costat dels seus dos ajudants formaven la Part Negativa del programa. Com a contrapunt es van triar sis belles secretàries que formaven la Part Positiva.
Finalment Chicho va decidir sumar a la fórmula un gran xou en el qual cada programa s'ambientava amb un tema concret durant la subhasta i oferia cada setmana decorats nous i la intervenció d'actors, humoristes i artistes diferents.
Estructura del concurs miniatura|Narciso Ibáñez Serrador, creador i director del concurs Cada programa tenia un tema concret al voltant del qual es desenvolupaven els diàlegs, els números musicals, la vestimenta de les secretàries i el decorat. L'excepció la marquen els primers quinze programes de la primera etapa, on no va haver-hi cap temàtica en concret ni decorats temàtics. El primer tema que es va utilitzar va ser al 16è programa, que es va dedicar a «Els toros i les festes d'Espanya». En l'última etapa, el tema sempre era un llibre. L'últim programa va estar dedicat a La Pimpinela Escarlata.
Hi havia temàtiques que es repetien temporada rere temporada i que donaven lloc a programes especials. El més repetit era l'especial nadalenc, en el qual els concursants i tot el públic estava format per nens, amb premis, proves i preguntes adaptades a la seva edat. Altres temes repetits eren La Festa Nacional, Pas de l'Equador, on el públic estava format per universitaris a meitat de carrera. Uns altres especials temàtics tenien com a protagonistes famosos, que solien aparèixer en programes dedicats a Les revistes del cor, El teatre o El món del disc, en els quals la suma del que guanyessin tots els concursants es donava a una ONG.
Primera fase: preguntes i respostes miniatura|Juan Tamariz, interpretà el personatge de Don Estrecho entre 1976 i 1977 En les primeres dues etapes, concorrien quatre parelles de concursants, tres parelles noves i la parella de campions; des d'octubre de 1977 van ser tres parelles en total, incloent els campions. Fins a la novena etapa les parelles eren mixtes (dona i home), però en 2004 es va admetre la possibilitat que concursessin parelles del mateix sexe. En presentar-los, les secretàries deien els noms de tots dos, la relació entre tots dos (amics, promesos, matrimoni, germans, etc) i el seu lloc de procedència, la qual cosa va fer famosa la frase «són amics i residents a...».
En aquesta primera fase, hi havia tres rondes de preguntes de dificultat ascendent, rebent cada parella un total de tres preguntes. Aquestes preguntes eren portades als concursants en safates per les hostesses, i cada parella agafava un sobre, donant-l'ho al presentador perquè llegís el seu contingut. Les preguntes eren de resposta múltiple, tenint a més un exemple de resposta, sent preguntes del tipus: «Diguin noms de fruites, per exemple la poma». Després de dir l'exemple, a l'ordre de un, dos, tres... responda otra vez, començava un temps de 45 segons, i el primer que havien de fer els concursants era repetir l'exemple, i després donar totes les respostes que poguessin.
Per respondre existien diverses regles bàsiques, comunes a totes les preguntes encara que el text no les indiqués específicament: Si els concursants repetien una resposta o donaven una incorrecta, el temps es detenia en aquest mateix moment i no podien seguir responent. Era obligatori que els concursants contestessin de forma alternativa, primer un membre de la parella i després l'altre. Si un membre de la parella donava dues respostes seguides, també es detenia el rellotge i es considerava la segona resposta com a errada. Des de començaments de la segona temporada, estava prohibit implícitament canviar la grandària, el color o els materials d'una resposta, per exemple dir «pantalons de pana marrons grans», «pantalons de pana verdes mitjans», «pantalons de seda blaves petits», es considerava tot repetició de «pantalons», i solament s'admetia com a vàlida la primera versió indicada. No s'admetia l'ús de marques publicitàries, dels verbs solament s'admetia una forma verbal, i dels substantius solament s'admetia el masculí o el femení, però no tots dos. En les preguntes on apliqués, les respostes havien de donar-se en castellà. Usar altres idiomes, excepte en els comptats casos que el concursant fos estranger, no s'admetia. Finalment, si primer donaven una resposta molt genèrica i després una versió específica d'aquesta resposta genèrica, l'específica comptava com a repetició, per exemple dir «cartes» i després «pòquer», o dir «ganivet» i després «ganivet de pernil». A l'inrevés, donar respostes específiques i després una genèrica, sí s'admetia, encara que les versions posteriors a la resposta genèrica ja no valdrien. miniatura|Victoria Abril, va ser hostessa del concurs entre 1976 i 1978
A més d'aquestes regles bàsiques, el text de la pregunta podia afegir regles extra per contestar, per exemple, una pregunta que deia «noms de províncies espanyoles, tenint en compte que cada província que diguin ha de limitar amb l'anterior que hagin dit», o bé demanar «paraules castellanes que continguin la lletra a, però han d'estar recollides en l'última edició del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola», o «peces i parts d'un automòbil, tenint en compte que no val repetir la mateixa en diferents situacions del vehicle, com la cadira dreta o la cadira esquerra». El presentador havia de llegir aquestes regles addicionals clarament, perquè si se'n desucidava, els concursants podien no veure's afectats per elles, com va succeir en alguna ocasió. En les dues primeres etapes, el concursant a qui no li tocava contestar havia d'estar callat i quiet. Però a partir de 1982, es va permetre que aquest concursant pogués ajudar el seu company, però solament usant la mímica, sense parlar ni fer cap so.
Una vegada esgotat el temps dels concursants o comès l'error, l'hostessa comptable indicava les respostes comptabilitzades i el valor econòmic de cadascuna, donant el total, amb la famosa frase Han estat 8 respostes encertades, a 25 pessetes cadascuna, 200 pessetes. El valor de la primera resposta es movia entre els valors de diners de la taula següent, i a la segona i tercera pregunta el valor per resposta era els diners acumulats a la pregunta anterior. Una vegada que totes les parelles havien contestat les tres preguntes, la parella que hagués acumulat més diners va ser la campiona i podia tornar la setmana següent. Les altres parelles passaven a l'eliminatòria.
AnysXifra mínimaXifra màximaNotes1972-198425 pessetesEn aquest període, la xifra era inamoviblemente de 25 pessetes.1984-198610 pessetes159 pessetesEs va introduir una màquina de tres cilindres giratoris que oferia una xifra aleatòria cada setmana.1987-198820 pessetes169 pessetesLa màquina es va actualitzar incrementant 10 pessetes la xifra mínima i màxima.setembre de 1991-gener de 1992100 pessetes399 pessetesEs van suprimir els zeros en el primer cilindre i es van afegir el 2 i el 3 en el mateix.gener-abril de 1992100 pessetes599 pessetesEs van afegir el 4 i el 5 al primer cilindre en repetir-se en massa ocasions en el mateix l'1.1992-1993300 pessetes995 pessetesEn l'últim cilindre solament hi havia zeros i cincos.novembre-desembre de 1993100 pessetes999 pessetesEs va afegir un quart cilindre amb carabasses i estels. Si sortia estavella la xifra es duplicava.desembre de 1993-19941000 pessetes3999 pessetesEs va reemplaçar el cilindre de carabasses i estels per un de xifres en reduir-se les rondes de preguntes a dues.gener-febrer de 20041,00 euro2,99 eurosEs va tornar a tres cilindres, sent el segon i el tercer per als cèntims d'euro.febrer-juny de 20041,00 euro5,99 eurosEn afegir-se patrocinadors en les preguntes el sisè programa, es va augmentar la xifra màxima.
En certes èpoques, es van introduir canvis en la mecànica de les preguntes, de durada variable en el temps: miniatura|Bigote Arrocet, va intervenir com a humorista en el concurs entre 1977 i 1988 En l'etapa de la Ganga, es va introduir un nou tipus de pregunta que substituïa la pregunta tradicional del tercer grup, donant un model de resposta a una llista de termes que s'anaven llegint. Per exemple, el sobre podia dir «Jo diré noms d'esportistes i vostès m'han de dir l'esport amb el qual ho associen. Per exemple, si jo dic Manolo Santana, vostès han de dir-me tennis». Com succeïa en la resta de preguntes, es repetia l'exemple, i després el presentador anava llegint una llista d'esportistes, d'un en un, i els concursants havien d'afegir l'esport corresponent. A la primera errada, es tallava el temps, de 45 segons com la resta de preguntes. En aquesta pregunta no es podien fer senyals. El 1987, es va eliminar la mecànica anterior per oferir en la safata preguntes habituals, del tercer grup de dificultat tradicional, però dins de quatre grups temàtics diferenciats: ciències i naturalesa, geografia i història, art i literatura, i esports, jocs i espectacles. El 1991 es va recuperar la tercera pregunta habitual, com es feia abans de 1984. Als primers programes de 1984 es va establir la regla de no donar a escollir sobre la primera pregunta, sinó aïllar i insonoritzar les tres parelles, i anar fent-les passar d'una en una i fer a les tres parelles la mateixa primera pregunta, sempre relacionada amb el tema del programa. Amb això es perseguia que les tres parelles tinguessin les mateixes oportunitats, doncs es pensava que el nombre de respostes donades a la primera pregunta era generalment el que determinava si aquesta parella guanyaria molt o pocs diners.