miniatura|Circumcisió de Jesús. El Concili de JerusalemUna descripció es troba a Fets dels Apòstols, capítol 15. durant el període apostòlic de la història del cristianisme no incloïa la circumcisió masculina religiosa com a requisit per als nous gentils conversos. Això és conegut com el «Decret Apostòlic»Florentine Bechtel (1910). Catholic Encyclopedia: Judaizers: Council of Jerusalem (50 o 51 d. C.): «But to still the clamours of the converts from Pharisaism who demanded that the Gentile converts "must be circumcised and be commanded to observe the Law of Moses", the matter was discussed in a public meeting. ... By the decree of the Apostles the cause of Christian liberty was won against the narrow Judaizers, and the way smoothed for the conversion of the nations. The victory was emphasized by St. Paul's refusal to allow Titus to be circumcised even as a pure concession to the extremists (Galatians 2:2-5)».Traducció al català: «Però encara hi havia els clamors dels conversos del fariseisme que exigien que els gentils conversos ‹han de ser circumcidats i obligats a obeir la llei de Moisès›, [per la qual cosa] l'afer fou discutit en una reunió pública (...) Pel decret dels apòstols la causa de la llibertat cristiana fou guanyada contra els estrets judaïtzants, i la manera [de convertir-se] fou suavitzada per a la conversió de les nacions. La victòria fou emfatitzada per Sant Pau, en la seva negativa que circumcidessin Tit, fins i tot com una pura concessió als extremistes (Gàlates 2:2-5)». i pot ser un dels primers actes de separació del cristianisme primitiu del judaisme.Jewish Encyclopedia: Baptism: «According to rabbinical teachings, which dominated even during the existence of the Temple (Pes. viii. 8), Baptism, next to circumcision and sacrifice, was an absolutely necessary condition to be fulfilled by a proselyte to Judaism (Yeb. 46b, 47b; Ker. 9a; 'Ab. Zarah 57a; Shab. 135a; Yer. Kid. iii. 14, 64d). Circumcision, however, was much more important, and, like baptism, was called a "seal" (Schlatter, "Die Kirche Jerusalems," 1898, p. 70). But as circumcision was discarded by Christianity, and the sacrifices had ceased, Baptism remained the sole condition for initiation into religious life. The next ceremony, adopted shortly after the others, was the imposition of hands, which, it is known, was the usage of the Jews at the ordination of a rabbi. Anointing with oil, which at first also accompanied the act of Baptism, and was analogous to the anointment of priests among the Jews, was not a necessary condition».Traducció al català: «D'acord amb els ensenyaments rabínics, que van dominar fins i tot durant l'existència del Temple (Pes. viii. 8), el baptisme, juntament amb la circumcisió i el sacrifici, era una condició absolutament necessària per ser reconegut com un prosèlit del judaisme (Yeb. 46b, 47b; Ker. 9a; 'Ab. Zarah 57a; Shab. 135a; Yer. Kid. iii. 14, 64d). La circumcisió, tanmateix, era molt més important, i, com el baptisme, se li diu ‹segell› (Schlatter, "Die Kirche Jerusalems", 1898, p. 70). No obstant això, com que la circumcisió fou descartada pel cristianisme, i els sacrificis havien cessat, el baptisme es va mantenir com l'única condició per a la iniciació a la vida religiosa. La següent cerimònia, aprovada poc després pels altres, fou la imposició de les mans, que és sabut, fou d'ús dels jueus a l'ordenació d'un rabí. La unció amb oli, que al començament també va acompanyar l'acte del bateig, i que era anàloga a la unció dels sacerdots entre els jueus, no era una condició necessària». La circumcisió es va imposar sobre el patriarca bíblic Abraham, els seus descendents i els seus serfs com un «símbol de l'Aliança», culminada amb ell per Déu per a totes les generacions, com un «pacte etern».Gènesi 17:13
Bases del judaisme Hi ha tot de referències a la Bíblia hebrea a l'obligació de la circumcisió. Per exemple, a Levític 12:3Levític 12:3 s'hi diu:
I al vuitè dia el nen serà circumcidat.
I els no circumcidats han de ser aïllats del pacte a Gènesi 17:14:Gènesi 17:14
I l'home incircumcís, el qui no hagi estat circumcidat la carn del seu prepuci, aquella persona serà apartada del seu poble; ha violat el meu pacte.
Durant el hi hagué una controvèrsia en relació amb si un prosèlit al judaisme que ja fou circumcidat havia de ser ritualment re-circumcidat. Això es fa a través d'una punxada, per crear una gota de sang i encara es practica en l'actualitat.
Una controvèrsia semblant entre els xammaites i els hil·lelites es dona (Shab. 137a) respecte d'un prosèlit nascut circumcidat: els primers exigien el vessament d'una gota de sang de l'aliança; els segons declaraven que no calia. El punt de vista rigorós xammaita expressat al Llibre dels Jubileus (Ic «al lloc citat»), es va imposar a l'època del rei Joan Hircà I, qui obligà el ritu d'Abraham sobre els idumeus, i a la del rei Aristòbul I, qui feu que els itureus patissin la circumcisió (Flavi Josep, Antiguitats judaiques, xiii, 9, § 1; 11, § 3). Segons Ester 8:17, Septuaginta,Brenton's translation of Esther in the Septuagint 8:17: «in every city and province wherever the ordinance was published: wherever the proclamation took place, the Jews had joy and gladness, feasting and mirth: and many of the Gentiles were circumcised, and became Jews, for fear of the Jews».Traducció al català: «a cada província, a cada ciutat i a tot arreu on es publicava l'ordenança: on la proclamació tingué lloc hi havia alegria i goig per als jueus, banquet i dia festiu. I molts gentils foren circumcidats, i es convertiren en jueus, per temor dels jueus». els perses que, per temor als jueus després de la derrota d'Aman, «es convertiren en jueus», foren circumcidats.Jewish Encyclopedia: Circumcision" Circumcision of Proselytes
El judaisme del segle I i II dC Les fonts jueves varien sobre si la circumcisió dels prosèlits era una pràctica universal en temps dels Tanaim:
La qüestió entre els zelotes i els partits liberals respecte de la circumcisió de prosèlits es va mantenir oberta en temps dels Tanaim.
El desacord se centra en la correcció de passatges contradictoris del Talmud de Babilònia i el Talmud de Jerusalem, el passatge dels quals és més antic:
B. Yevamot 46a es resumeix de la següent manera: el rabí Joshua diu que si un prosèlit se submergeix però no és circumcidat això és vàlid, a causa que les nostres mares són immerses però no circumcidades. El rabí Eliezer diu el contrari, perquè així és trobat amb respecte als nostres pares. Tanmateix, els savis diuen que ambdós són necessaris.
P. Quiddushin 3:12 (3:14, 64d) es resumeix de la següent manera: el rabí Eliezer diu que només cal la circumcisió, el mateix que a B. Yevamot 46a. El rabí Joshua diu que ambdós són necessaris.
Durant els temps dels Tanaim hi havia semi-conversos no circumcidats, els «temorosos de Déu» i els «gentils justos».
La Llei de Moisès al cristianisme primitiu Tot de diferències i de disputes semblants van sorgir al cristianisme primerenc, però les més importants eren les controvèrsies sobre el lloc de la llei mosaica o l'Antic Pacte al cristianisme. Això és particularment notable a la segona meitat del , quan la controvèrsia sobre la circumcisió va començar a aparèixer. Alister McGrath, un defensor de la paleo-ortodòxia, afirma que molts dels cristians jueus eren totalment fidels jueus religiosos, només diferenciant-se per la seva acceptació de Jesús com el Messies.McGrath, Alister E., Christianity: An Introduction. Blackwell Publishing (2006). . p. 174: «In effect, they [Jewish Christians] seemed to regard Christianity as an affirmation of every aspect of contemporary Judaism, with the addition of one extra belief — that Jesus was the Messiah. Unless males were circumcised, they could not be saved (Acts 15:1)».Traducció al català: «En efecte, ells [els judeocristians] semblaven considerar el cristianisme com una afirmació de tots els aspectes del judaisme contemporani, amb l'addició d'una sola creença que Jesús era el Messies. Si els homes no eren circumcidats, no podien ser salvats (Fets 15:1)». Per tant, ells creien que la circumcisió i d'altres requisits de la llei mosaica eren necessaris per a la salvació. Els qui estaven a la comunitat cristiana i insistien que la llei bíblica, incloses les lleis sobre la circumcisió, continuaven aplicant-se als cristians foren pejorativament etiquetats de «judaïtzants» pels seus opositors i criticats per ser elitistes i legalistes.McGrath, Alister E., Christianity: An Introduction. Blackwell Publishing (2006). . p. 174: «Paul notes the emergence of a Judaizing party in the region — that is, a group within the church which insisted that Gentile believers should obey every aspect of the law of Moses, including the need to be circumcised. According to Paul [reference is made to Galatians, but no specific verse is given], the leading force behind this party was James (...) the brother of Jesus (...)».Traducció al català: «Pau assenyala el sorgiment d'un partit judaïtzant a la regió ço és, un grup dins de l'Església— que insistien que els creients gentils havien d'obeir tots els aspectes de la Llei de Moisès, incloent-hi la necessitat de ser circumcidats. Pau [es fa referència a Gàlates, però no se'n dona el versicle específic], la força principal rere aquest grup fou Jaume (...) el germà de Jesús (...)». miniatura|esquerra|Imatge de Jaume el Just, qui emeté el Decret Apostòlic (Fets 15:19-21) al Concili de Jerusalem, c. 50 dC El Concili de Jerusalem,Fets 15 sobre el 50 dC, fou la primera reunió al cristianisme primitiu cridada a considerar l'aplicació de la Llei de Moisès a la nova comunitat. En concret, s'hi hagué de considerar si els nous gentils conversos al cristianisme serien obligats a sotmetre's a la circumcisió per poder ser membres de ple dret a la comunitat cristiana, però eren conscients que la qüestió tenia implicacions més àmplies, atès que la circumcisió és el signe «etern» del Pacte d'Abraham.Gènesi 17:9-14 La cultura jueva encara estava tractant de trobar el seu lloc a la més dominant cultura hel·lenística, que trobava la circumcisió repulsiva.Jewish Encyclopedia: Circumcision: In Apocryphal and Rabbinical Literature: «Contact with Grecian life, especially at the games of the arena [which involved nudity], made this distinction obnoxious to the Hellenists, or antinationalists; and the consequence was their attempt to appear like the Greeks by epispasm (‹making themselves foreskins›; I Macc. i. 15; Josephus, "Ant." xii. 5, § 1; Assumptio Mosis, viii.; I Cor. vii. 18;, Tosef., Shab. xv. 9; Yeb. 72a, b; Yer. Peah i. 16b; Yeb. viii. 9a). All the more did the law-observing Jews defy the edict of Antiochus Epiphanes prohibiting circumcision (I Macc. i. 48, 60; ii. 46); and the Jewish women showed their loyalty to the Law, even at the risk of their lives, by themselves circumcising their sons». Traducció al català: «En contacte amb la cultura grega, especialment als jocs de l'arena [que implicava la nuesa], feu aquesta distinció [la circumcisió] odiosa per als grecs, o antinacionalistes; i la conseqüència fou el seu intent d'aparèixer com els grecs per ‹epispam› (‹fent-se prepucis›; I Macc. i. 15; Josephus, "Ant." xii. 5, § 1; Assumptio Mosis, viii.; I Cor. vii. 18;, Tosef., Shab. xv. 9; Yeb. 72a, b; Yer. Peah i. 16b; Yeb. viii. 9a). Mentre més ho van fer els jueus observants de la llei desafiant l'edicte d'Antíoc Epífanes que prohibia la circumcisió (I Macc. i. 48, 60; ii. 46); i les dones jueves mostraren la seva lleialtat a la Llei, tot i el risc de poder morir, circumcidant per si mateixes els seus fills».