SlutWalk (de l'anglès, marxa de les putes) és un moviment mundial de marxes de protesta que demana el cessament de la cultura de la violació, incloent-hi el culpabilitzar i titllar de prostituta les víctimes d'una agressió sexual. Concretament, les participants protesten per l'explicació o l'excusa que «es pot violar una dona només per la seva aparença o forma de vestir». Les marxes es van iniciar el 3 d'abril de 2011 a Toronto a l'estat d'Ontario al Canadà, després que un oficial de la policia de Toronto va suggerir que «les dones haurien d'evitar vestir-se com a putes» com a precaució contra la violència sexual. Les marxes posteriors s'han produït arreu del món.
La protesta té la forma d'una marxa, principalment formada per dones joves, on algunes es vesteixen com a «putes», amb un vestit provocatiu com faldilles curtes, mitges de xarxa i tops. Habitualment, en diverses Slutwalks d'arreu del món hi ha trobades i tallers d'oradors, música en directe, sessions d'inscripció, prospectes, micròfons oberts, cant, dansa, arts marcials i recepcions o festes amb refrescs. En moltes de les manifestacions i en línia, les dones parlen públicament per primera vegada sobre la seva identitat com a dones violades.
S'ha qüestionat la ideologia del moviment i es critica la seva metodologia.
L'origen del moviment L'oficial Michael Sanguinetti El 24 de gener de 2011, l'oficial de la Policia de Toronto Michael Sanguinetti i un altre oficial de la 31a divisió van parlar sobre la prevenció dels delictes, abordant el tema de la violació al campus de la universitat en un fòrum de seguretat de la Universitat de York, a l'Osgoode Hall Law School. Durant la xerrada, Sanguinetti va interrompre l'altre oficial i va dir: «M'han dit que se suposa que ho hauria de dir això, però, les dones haurien d'evitar vestir-se de puta per no ser víctimes».
miniatura|esquerra|William Sterling «Bill» Blair, cap de la policia de Toronto en el moment dels fets Després que un article informés sobre la situació i que rebés l'atenció internacional, Sanguinetti es va disculpar pel comentari dient:
La disculpa va ser adjuntada a un correu electrònic distribuït a la comunitat d'Osgoode per la degana de la facultat de Dret, Lorne Sossin, que va dir que se'ls va dir que l'oficial «està disciplinat i ens proporcionarà una formació professional més gran».
Les cofundadores del moviment, Sonya Barnett i Heather Jarvis, van decidir redefinir la paraula «puta» com «algú que té el control de la seva pròpia sexualitat», per recuperar la paraula puta com un lloc de poder per a les dones. Observen que històricament, «puta» ha tingut connotacions negatives, i que el seu objectiu és recuperar el terme. El seu lloc web afirma:
Barnett va considerar que no n'hi havia prou amb la disculpa, ja que la idea estereotipada de l'oficial encara existeix a la societat. «El comentari que va fer l'oficial Sanguinetti prové d'un lloc on els perfils sexuals i culpabilitzar a les víctimes són inherents i un gran tret, i ens agradaria que això canviï», va dir Barnett, «no es tracta només d'una idea o d'un agent de policia qui practica el culpabilitzar a les víctimes, es tracta de canviar el sistema i de fer alguna cosa constructiu amb ràbia i frustració».
La portaveu de la policia de Toronto, Meaghan Gray, va dir que advertir les dones sobre la seva forma de vestir no forma part de cap entrenament policial. «De fet, això és completament contradictori amb els oficials», va dir. «S'ensenya que res que faci una dona contribueix a una violació». El cap de la policia de Toronto, Bill Blair, també va parlar sobre el tema: «Si aquest tipus de pensament arcaic francament encara existeix entre els meus oficials, em posa de manifest la necessitat de continuar entrenant als meus oficials i sensibilitzar-los davant la realitat de la victimització». La declaració de Sanguinetti, segons Blair, pretén «culpabilitzar a les víctimes, i això mai s'hauria de fer».
Rosemary Gartner, una criminòlega de la Universitat de Toronto, va dir que relacionar l'estil de vestir amb l'assalt sexual és «ridícul», i «si aquest fos el cas, no hi haurà violacions de dones que usin vels i sabem que hi ha violacions en aquests països». Darshika Selvasivam, vicepresidenta de la Federació d'Estudiants de York, va dir que va trobar l'ús de la paraula «extremadament alarmant». La vinculació de la roba provocativa amb la violació «és un gran mite» i tot el que fa és «culpabilitzar a la supervivent d'una violació mentre s'empara l'autor», va dir. Un portaveu de la universitat també va dir que l'escola «es va sorprendre» pel comentari, tot i que té una bona relació i col·laboració amb la policia.
El jutge Robert Dewar L'organitzadora del Slutwalk, Sonya Barnett, va elegir el cas del jutge Robert Dewar com una de les raons principals per crear el moviment, i es va convertir també en la causa principal del Slutwalk a Winnipeg, Manitoba (Canadà).
El 18 de febrer de 2011, el jutge Robert Dewar va condemnar a Kenneth Rhodes, un resident de Thompson que treballava per a l'ajuntament, per agressió sexual i el va condemnar a arrest domiciliari durant dos anys. Dewar va descriure a Rhodes com un «Don Joan maldestre» que tenia la creença errònia que «el sexe estava en l'aire» i es produïa un «augment de l'expectativa» del sexe. Rhodes va dir que la víctima i una amiga estaven vestides amb top i sabates de talons alts quan es van trobar amb ell i un altre home fora d'un bar «i li va donar a conèixer públicament que volia festejar». El tribunal de Winnipeg va saber que la víctima s'havia desplaçat voluntàriament amb Rhodes i el va besar. Però després de rebutjar-lo tres vegades, la va violar al costat de la carretera una vegada que estaven sols. Rhodes va admetre que va dir a la dona que «només li faria mal durant un moment» durant l'agressió. Rhodes es va declarar no culpable afirmant que pensava que la dona li havia consentit practicar sexe. Dewar va rebutjar la seva defensa, però va dir que es podria considerar alguns aspectes per la sentència. Els fiscals havien demanat una condemna de tres anys, però Dewar va dictar a Rhodes una sentència condicional o suspesa, i li va ordenar que escrigués una carta de perdó a la seva víctima. Als polítics de tots els partits es van unir els grups estudiantils, feministes, i els que treballen amb víctimes de violació quan es van assabentar de la sentència.
La professora de política de la Universitat de Winnipeg, Shannon Sampert, va dir que aquest és el dany col·lateral que es produeix quan es tenen jutges mal entrenats en el sistema. «La víctima en aquest cas torna a reviure les seves experiències una vegada més en un nou judici, sense l'esperança que el jutge tingui una formació de sensibilitat de gènere», va dir Sampert. Va dir que les enquestes mostraven repetidament que una de les raons principals que les dones no denuncien la violació és causa de la por de ser de nou la víctima per la justícia.
El 25 de febrer, prop de 100 persones es van reunir per demanar la dimissió del jutge Robert Dewar. «Aquestes declaracions de Dewar estan reforçant el mite del consentiment implícit i el mite que una víctima d'una agressió sexual és en última instància responsable de la seva pròpia victimització», va dir Alanna Makinson de la Federació Canadenca d'Estudiants, durant la protesta. Tot i que això no era part de Slutwalk, la primera Slutwalk a Toronto el 3 d'abril de 2011 va donar a aquest cas la difusió nacional a Canadà.
El 16 d'octubre, va tenir lloc a Winnipeg una Slutwalk per reiterar la protesta contra el jutge.
El 9 de novembre, el jutge Dewar es va disculpar oficialment. Segons el consell judicial, Dewar va dir que volia «expressar la meva disculpa inequívoca (a la víctima) pel dolor que ha hagut de partir pels meus comentaris. Algunes de les cartes de queixes, de persones que han treballat directament amb víctimes passades, han assenyalat que alguns dels meus comentaris també han sigut traumàtics per a elles. També ho lamento molt».
El cap de justícia d'Alberta, Neil Wittmann, que va examinar les queixes contra Dewar, va dir que els comentaris de Dewar «van mostrar una clara falta de sensibilitat davant les víctimes d'agressió sexual», però no mereixen la seva dimissió. Segons el consell judicial, Dewar s'ha reunit amb un expert en «igualtat de gènere» i «vol aconseguir un major desenvolupament professional en aquesta àrea com a part del seu compromís de convertir-se en un jutge millor».
Més tard, el tribunal d'apel·lació de Manitoba va anul·lar la condemna de Rhodes i va ordenar establir un nou judici. El tribunal d'apel·lació va dictaminar que Dewar no valorava correctament la credibilitat de l'acusat i de la suposada víctima quan va emetre seu veredicte. Rhodes va ser sentenciat a tres anys de presó el 2013.
La primera marxa i el consegüent creixement miniatura|SlutWalker a Alberta, 2011 miniatura|SlutWalker a Nova York, 2011 miniatura|«I love sluts» (estimo les putes). Insignia al SlutWalker a Denver, 2011 La primera Slutwalk es va organitzar a Toronto el 3 d'abril de 2011. Tot i que els organitzadors esperaven que apareguessin al voltant de 200 persones, més de 3.000 es van reunir a Queen's Park. «Volem que els Serveis de Policia realment es posin darrere de la idea que culpabilitzar a les víctimes, el titllar de prostitutes a les dones i considerar-les objectes sexuals mai són acceptables. […] La idea que una puta és una persona inferior i que mereix l'agressió sexual no és exclusiva de la policia. Els mitjans de comunicació també han de tenir aquesta idea», va explicar Sonya Barnett. El dia va començar amb els discursos abans de traslladar-se a la seu de la Policia de Toronto. La invitació al lloc web de la Slutwalk de Toronto també va advertir: «Ja sigui com un company de puta o simplement com un aliat, no heu de portar les vostres inclinacions sexuals ocultes: us demanem que vingueu. Els solters, les parelles, els pares, les germanes, els germans, fills, amics». Algunes dones van assistir a la protesta amb pantalons texans i samarretes, mentre que altres es van venir amb mitges de xarxa i sabates de taló d'agulla.
El 4 d'abril de 2011, es va organitzar una Slutwalk a la ciutat de Sackville a l'estat de New Brunswick a través del consell estudiantil de sociologia de la Universitat Mount Allison, i es va coordinar per realitzar-la exactament un dia després de la SlutWalk de Toronto. Segons Rebecca Cheff, una de les organitzadores de la SlutWalk, «l'objectiu és caminar cap a l'estació de policia i parlar [dels policies] sobre el culpabilitzar a les víctimes i conscienciar-los que són els treballadors de primera línia en escenaris d'agressió sexual». «Hi ha una gran idea errònia que les persones que vesteixen d'una manera determinada demanen una violació i això s'ha d'aturar», va dir l'organitzadora dels estudiants de la SlutWalk, Lauren Hutchison. La frase «encara no t'ho demano» s'ha convertit en un crit de protesta en moltes d'aquestes marxes i també s'ha escrit sobre els cossos d'homes i dones en aquestes marxes arreu del món.
Després de Toronto, es va realitzar una Slutwalk a Ottawa i ràpidament el moviment va estendre a ciutats estrangeres: Boston, Dallas, Chicago, Seattle,Slutwalk Seattle Nova York, Melbourne, Wellington, Auckland, São Paulo, Londres, París, Nova Delhi, Singapur, Johannesburg, Seül… va esdevenir ràpidament en un moviment mundial.