Sheshet ben Isaac ben Joseph Benveniste (va viure a la segona meitat del segle XII) va ser un metge i escriptor jueu francès. Igual que Isaac Benveniste, que se suposa que va ser el seu pare, va rebre el nom de "Nasi" (príncep). Segons una font, Al-Harizi el va anomenar el "pilar del món i la primera pedra de tots els pietistes".Inspiració profètica després dels profetes, Abraham J. Heschel, 1996, p. 22 Malgrat haver nascut a Narbona la història el considera un metge barceloní.Sheshet Benbeniste|Galeria de Metges Catalans
Biografia Va rebre la seva educació a Narbona, el seu probable lloc de naixement; després va viure a Barcelona, i més tard a Saragossa, ciutat en la qual va morir cap al 1209. Es diu que deu la seva alta posició als seus coneixements d'àrab. Va practicar la medicina i va ser l'autor d'una obra mèdica, còpies manuscrites de la qual encara es conserven a Oxford i Múnic.
La seva reputació com a metge era tal que els pacients anaven llargues distàncies per consultar-lo, i es diu que alguns havien viatjat fins i tot des de Maguncia (per exemple, Solomon ben Hananel Benveniste, la generositat del qual és elogiada per Al-Ḥarizi, va tenir un talent poètic i va compondre diverses cançons litúrgiques. Fins i tot a la seva vellesa va seguir sent amic de la investigació lliure, com mostra el següent epigrama sobre Meïr Abulafia:Benveniste va dirigir una carta a la congregació de Lunel, en resposta a l'epístola d'Abulafia a aquesta congregació, en la qual s'expressa lliurement sobre el valor del "Yad ha-Ḥazaḳah" de Maimònides, perquè permetia als laics controlar els judicis dictats pels rabins. Va mantenir una viva correspondència amb Nasi Kalonymus ben Ṭodros i amb Levi ben Moses de Narbona, on també residia el seu germà Josep. Va perdre els seus tres fills en el seu millor moment.
També era conegut en els seus dies com el "profeta-ancià", un home "en el qual habitava l'esperit del Senyor". En un dels seus poemes descriu una visió que li va venir en somni: Inspiració profètica després dels profetes, Abraham J. Heschel, 1996, p. 23
Referències
Moritz Steinschneider, Hebr. Bibl. XIII. 106 et seq.; Heinrich Grätz, Gesch.der Juden, vi. 1, nota 1; vii. 41; idem, Wirksamkeit de Schechet Benveniste über Maimuni, a Monatsschrift, xxv. 509 et seq. (la carta està reimpresa a Grätz, Hebr. tr. H. Apèndix, p. 11); Revue. Etudes Juives, xxxix. 62 et seq., 217 et seq.
Enllaços externs https://www.jewishencyclopedia.com/articles/3011-benveniste https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFDF
Aquest article incorpora text d'una publicació que ara és de domini públic: Singer, Isidore; et al., eds. (1901–1906). L'Enciclopèdia Jueva. Nova York: Funk & Wagnalls.
Categoria:Jueus catalans medievals Categoria:Metges catalans històrics Categoria:Morts a Saragossa Categoria:Narbonesos Categoria:Metges de la regió d'Occitània Categoria:Científics jueus Categoria:Jueus francesos Categoria:Nascuts al segle XII