Los Bañales és un jaciment arqueològic romà situat en el terme municipal d'Uncastillo, al nord-oest de la província de Saragossa (Espanya), tot just a 15 quilòmetres de la pròpia Uncastillo i a tan sols 95 quilòmetres de Saragossa. Avui dia és el jaciment romà més important de la comarca de Las Cinco Villas d'Aragó -d'altra banda, d'intensa presència romana- i un dels més notables d'Aragó. Com a jaciment arqueològic, Los Bañales amaga les restes d'una ciutat romana el nom de la qual no pot certificar-se encara amb seguretat. Va haver d'ocupar una extensió d'una mica més de vint hectàrees de terreny, delimitades al nord per un monumental espai residencial, al sud pel turó de l'Ús i la Filosa (El Huso y la Rueca), a l'est per Puy Foradado i el traçat elevat d'un aqüeducte romà, i a l'oest per la suposada necròpoli al peu del turó de El Pueyo.
De la citada ciutat, durant molts anys, l'única cosa estudiada amb detall va ser el seu sistema hidràulic, dotat d'unes monumentals termes -construïdes a la fi del segle I d. C.- i d'un aqüeducte que transportava l'aigua a la ciutat des d'un possible embassament proper. Van ser precisament les termes les que van haver de donar nom al lloc i a l'antiga advocación de Nuestra Señora de Los Bañales, l'Ermita de la qual presideix l'àrea arqueològica. En els últims anys, des de 2008, gràcies a l'embranzida de la Fundación Uncastillo i de la Direcció general de Patrimoni del Govern d'Aragó, s'ha reprès la recerca en el lloc i s'han posat al descobert interessants espais de l'urbanisme de la ciutat i, també, objectes que van formar part de la seva cultura material quotidiana.
En l'actualitat els treballs arqueològics, de recerca i de formació d'ells derivats, i de posada en valor, compten amb el suport de la Direcció general de Patrimoni Cultural del Govern d'Aragó, de la Comarca de les Cinc Viles i dels Ajuntaments de Uncastillo, Sádaba, Layana i Biota. A més, amb un model totalment innovador en gestió del patrimoni arqueològic, la Fundación Uncastillo canalitza també una sèrie d'ajudes de diverses empreses privades (E.on, General Eòlica Aragonesa o la Fundació ACS) que col·laboren amb el projecte.
Història Segons les dades de les fonts antigues -Plinio el Vell, Ptolemeu, Tito Livio, Estrabón-, Los Bañales va haver de formar part del territori que els textos clàssics atribueixen als Vascons, un poble que va ocupar els territoris de l'actual Navarra i les Cinc Viles d'Aragó fins al Riu Gállego. Com a tal, pertanyeria a la jurisdicció de Caesaraugusta, l'actual Saragossa estant, possiblement, comunicat amb ella a través de la via que, a través de Caesaraugusta i Pompelo (l'actual Pamplona) enllaçava els ports de Tàrraco (Tarragona) i Oiasso (Irun). A través de Los Bañales i de les Altes Cinc Viles, part d'aquesta via es dirigia probablement cap a Aquitània travessant les antigues ciutats romanes situades en el Cabezo Ladrero (Sofuentes) i Campo Real/Fillera (Sos del Rey Católico-Sangüesa), la qual cosa explicaria la monumentalitat dels tres centres i, especialment, de Los Bañales. Abans d'arribar a Los Bañales, aquesta mateixa via, que accedia al lloc travessant el terme municipal de Biota, passava per la ciutat romana que va haver-hi en Ejea de los Caballeros, tal vegada la Segia de les fonts antigues.
S'ignora el nom que la ciutat va tenir pels qui la van habitar i, també, aquell amb el qual poguessin conèixer-la els romans a la seva arribada a la zona cap al 195 a.C. En tots els anys que s'han dedicat a l'estudi d'aquest jaciment, molts han estat els noms possibles que se li han atribuït, Clarina, Muscaria, Atiliana, però el que actualment es considera més plausible és el de Tarraca, la Terracha llistada en el Ravenate (IV 43 - 311,11) que és una ciuitas foederata segons els llistats de Plinio (Nat. 3, 24) relatius al convent jurídic de Caesaraugusta, la Tarraga vascona citada per Ptolemeu (O 6, 66), en la via de Caesaraugusta a Pompelo, encara que aquesta via no se citi en l'Itinerari de Antonino.ROLDÁN, J.M.:Itineraria hispana. Fuentes antiguas para el estudio de las vías romanas en la Península Ibérica, Valladolid‐Granada, 1975, p. 127. En qualsevol cas, només l'aparició d'alguna inscripció pública en les excavacions futures, en la qual figuri el nom de la ciutat, podrà resoldre aquesta incògnita.
Segons proposen les últimes dades conegudes, la ciutat va tenir –almenys en la seva part baixa, la més monumental– un primer i gairebé general abandonament entorn del , un trasllat de les seves elits locals a finques rurals -explotades ja des del segle I a.C.- i una retracció del seu poblament cap a El Pueyo -monticle predominant de la ciutat-, on sembla sobreviure fins al d.C.ANDREU, J.: “Rationes rei publicae uexatae y oppida labentia. La crisis urbana de los siglos II y III d. C. a la luz del caso del municipio de Los Bañales de Uncastillo (Zaragoza, España)”, en VAQUERIZO, D., GARRIGUET, J. A., y LEÓN, A (eds.): Ciudad y territorio: transformaciones materiales e ideológicas entre la época clásica y el Altomedioevo , Córdoba, 2014, p. 251-264.
Activitat arqueològica El juny de 1931, la Gaceta de Madrid antecessora del Butlletí Oficial de l'Estat va incloure Los Bañales de Uncastillo i altres monuments de la zona com el Mausoleo de los Atilios i la Sinagoga de Sádaba en el Tresor Artístic Nacional. Setanta anys més tard, al març de 2003, aquests conjunts són declarats Bé d'Interès Cultural per la Direcció general de Patrimoni del Govern d'Aragó. Durant aquest extens període comprès entre els anys 1931 i 2003, el jaciment va ser escenari d'actuacions arqueològiques en tres ocasions:
Entre 1942 i 1947 dirigides per José Galiay. Va excavar les termes, El Pueyo, la zona de les dues columnes i l'angle nord-oest del fòrum, que va interpretar com un temple.GALIAY, J.: Las excavaciones del Plan Nacional de Los Bañales de Sádaba (Zaragoza) , Madrid, 1944.GALIAY, J.: Segunda campaña del Plan Nacional en Los Bañales (Zaragoza) , Madrid, 1949. Entre 1972 i 1979 dirigides per Antonio Beltrán. Va excavar les termes íntegrament -incloent la seva reconstrucció-, una illa en El Pueyo, ja excavada per Galiay, va fer estudis complets sobre l'aqüeducte i el sistema hidràulic, i en les últimes campanyes, va excavar de nou la zona de les dues columnes, erròniament tractada com un macèl·lum.BELTRÁN MARTÍNEZ, A.: “Excavaciones arqueológicas de Los Bañales, Uncastillo (Zaragoza), 1975” , Noticiario Arqueológico Hispánico, 5, Madrid, 1977, p. 62-68.ANDREU, J., y BELTRÁN MARTÍNEZ, A.: “Las excavaciones arqueológicas de Los Bañales”, CAESARAVGVSTA, 82, 2011, p. 101-159. Entre 1998 i 2001 dirigides per José María Viladés i Miguel Ángel Zapater. Van excavar una zona a l'Est de les termes.
En l'actualitat i sense interrupció des de l'any 2008, el jaciment és objecte d'un Pla de Recerca encarregat per la Direcció general de Patrimoni del Govern d'Aragó a la Fundación Uncastillo i dirigit per l'arqueòleg Juan José Béns i l'historiador Javier Andreu.
Actuacions del Pla de Recerca a Los Bañales (2008-)AnyExcavacionsProspeccionsCampanyes a El PueyoGeoarqueologia2008 Campanyes I, II y III 2009Campanya I.Campanya IV 2010Campanya II.Campanya V. 2011Campanya III.Campanya VI Campanya I2012Campanya IV.Campanya VIICampanyes I y IICampanya II2013Campanya V.Campanya VIIICampanya IIICampanya III2014Campanya VI.Campanya IX.Campanya IVCampanya IV.2015Campanya VII.Campanya X. Campanya V2016Campanya VIII.Campanya XI. 2017Campanya IX.Campanya XII 2018Campanya X.
Des de 2015, i gràcies a la col·laboració de la Fundació Caixa Navarra, l'Obra Social "La Caixa" i la UNED de Tudela, Los Bañales compta amb un Museu Virtual en constant increment allotjat en la plataforma Sketchfab que és una de les més empleades per projectes patrimonials i institucions. El Museu recull els treballs de digitalització en 3D de tota mena de material arqueològic -des d'estructures fins a objectes de la cultura material- no només procedent de Los Bañales sinó també d'altres enclavaments arqueològics de la Comarca de les Cinc Viles. L'autor dels models tridimensionals -que inclouen anotacions de caràcter pedagògic i informatiu- és Pablo Serrano Basterra sota la coordinació de Javier Andreu Pintado.
El 30 de setembre de 2016 es va atorgar al projecte arqueològic de Los Bañales el premi en la modalitat Local/Regional en la Primera Edició dels Premis Sísifo a la recerca, defensa i divulgació del Patrimoni Arqueològic, impulsats pel Grupo de Investigación Sísifo de la Universitat de Còrdova a través del seu projecte de Cultura Científica Arqueología Somos Todos, destacant el compromís amb la difusió i la socialització del patrimoni que, des de 2008, es ve desenvolupant en Los Bañales. El lliurament del premi va tenir lloc a la pròpia Universitat de Còrdova el dia 27 d'octubre de 2016.
Conjunt monumental L'àmplia partida del sud del terme municipal de Uncastillo que es coneix com Los Bañales amaga les restes d'una ciutat romana de nom encara desconegut, la visita del qual permet comprendre quals van ser els principals reptes als quals Roma va haver d'enfrontar-se per instal·lar en aquest lloc un centre urbà que es va significar entre els més pròspers i monumentals de la Vall de l'Ebre. Encara en procés d'estudi, avui dia les seves restes ofereixen sensacionals exemples de l'arquitectura pública i privada romanes i, especialment, de l'enginyeria hidràulica.ANDREU, J.: Guía histórico-arqueológica. La ciudad romana de Los Bañales, Uncastillo (Zaragoza), 2012, p. 38. esquerra|miniatura|Estructures d'un possible temple en el cim de El Pueyo esquerra|miniatura|Alfàbia trobada, entre moltes altres peces, en El Pueyo de Los Bañales (S. VIII-IX)
El Pueyo Tenint en compte els resultats de les diferents campanyes de prospeccions realitzades a l'entorn de Los Bañales fins avui, es calcula que la ciutat va ocupar una superfície aproximada de 24 hectàrees, entre el vessant sud del turó de El Pueyo i el monticle del l'Ús i la Filosa (El Huso y la Rueca) (503 m.), al fons de la vall, dos grans i tosques pedres en posició vertical, aixecades en època romana i carregades de velles llegendes de gegants i de Samsóns, possiblement una fita terminal de la ciutat, al peu del pas de la via.
miniatura|Escàpula amb text en àrab trobada en El PueyoEl turó de El Pueyo, un petit promontori de 567 metres de cota i una mica menys d'un centenar sobre les terres circumdants, és possiblement el punt d'origen del poblament de la zona en època prerromana, romanitzat en diferent mesura en cadascuna de les tres terrasses en les quals està estructurat i segons les últimes evidències conegudes, molt probablement ocupat fins al de nostra era,GARCÍA, M.: "Hallado en Uncastillo el texto más largo de todo al-Ándalus escrito en un hueso animal",Heraldo de Aragón, miércoles 27 de noviembre de 2013, p. 46. quan la ciutat ja feia segles que estava en procés de desmantellament i els seus habitants dispersos pel territori.
Des del punt de vista domèstic, el sistema urbanístic va variar en cadascuna de les terrasses. Així, en la més immediata al fòrum, un carrer central -parcialment excavada per José Galiay i encara avui visible- servia d'eix perquè els habitatges es disposessin entorn d'ella de manera radial. Protegint la segona terrassa es conserven restes d'una muralla realitzada amb grans carreus i en el punt més alt del turó vestigis d'un edifici monumental, potser un temple de factura romana, mantenint l'ús que va poder tenir aquesta mateixa zona en època prerromana, ja que des d'aquest punt es domina visualment tota la vall.ANDREU, J.: Guía histórico-arqueológica. La ciudad romana de Los Bañales, Uncastillo (Zaragoza), 2012, p. 41.
Les excavacions dels últims últims anys en el lloc han aportat un notable lot de material ceràmic dels segles VIII i IX d. C. així com la troballa d'una singular escàpula d'os amb text en àrab.
El fòrum