miniatura|upright|250px|La Santa Ampolla al seu relicari original. La Santa Ampolla era un vial que contenia un oli sagrat que, segons la llegenda, es va utilitzar en el baptisme de Clovis I.
Una part d'aquest bàlsam es va barrejar amb el sant crisma per servir a la unció dels reis de França durant la cerimònia de coronació. Es conservava a l'abadia de Saint Remi, a Reims.
Tot i que la Santa Ampolla i gran part del seu contingut van ser destruït durant la Revolució francesa, l'arquebisbe de Reims conserva actualment una petita resta d'aquesta relíquia que s'hauria salvat dels revolucionaris i es conserva dins d'una ampolla de substitució, que fou utilitzada especialment per a la coronació de Carles X el 1825 i conservada fins avui per la ciutat de Reims.
La llegenda de la Santa Ampolla miniatura|El Baptisme de Clovis. Aparició de la llegenda Les fonts més antigues del baptisme de Clovis no al·ludeixen a un miracle. D'acord amb un episodi de la mitologia cristiana reportat per Hincmar, arquebisbe de Reims (vers 802-882), un colom hauria portat aquest vial a Remi per ungir el front de Clovis en el seu baptisme. Es menciona el "sant crisma enviat del Cel" a la litúrgia de Reims que data del , igual que en les obres de Godescal d'Orbais.F. Baix, « Les sources liturgiques de la Vita Remigii de Hincmar », Miscellanea historica in honorem A. de Meyer, Louvain, 1946, Per tant, es pot suposar que Hincmar recuperés una llegenda que podria haver pertangut a la tradició oral de l'Església de Reims. Es pot afegir que de les 4.000 citacions verificades per Devisse, Hincmar no ha estat mai infidel al text original, cosa que no fa pensar en una invenció voluntària: «Podem dir, avui, que mai no hem trobat falsificació deliberada del text, per modificació, alteració o captura del significat».Jean Devisse, Hincmar, archevêque de Reims, 1976, t. II,
La primera menció d'un crisma miraculós per Hincmar és abans del 860 en una ofici compost per Hincmar en honor de sant Remi; que evocà el tema en un discurs a la coronació de Carles el Calb el 869 a Metz com a rei de Lotaríngia, però no diu si va usar el crisma per a la coronació; la integra en una "Vida de Sant Rémi".Patrick Demouy, Le sacre du roi, Strasbourg, 2016, éd. La Nuée Bleue, Per tant, Hincmar dona credibilitat a la idea que «Déu, llavors, i només Déu fa el rei, amb l'ajuda del ministeri sacerdotal».Jean Devisse, Hincmar, archevêque de Reims, 1976.
Cap font esmenta aquest crisma per a coronacions dels segles X i . Però la història de la contribució del crisma baptismal de Remi per un colom materialitzant l'Esperit Sant va ser citada pel canonge Flodoard a mitjans del en la seva "Història de l'Església de Reims" i, posteriorment, per Aimoin de Fleury, l'abadia on es va escriure la història de França sota Hug Capet.Patrick Demouy, Le sacre du roi, Strasbourg, 2016, éd. La Nuée Bleue,
Origen de la llegenda 250px|droite|miniatura|Baptisme de Clovis (). El 1651 l'erudit franciscà Jean-Jacques Chifflet dedicà al Rei d'Espanya un llibre en el qual comparava la llegenda de les imatges més antigues del bateig de Clovis amb el de Crist; els evangelis sinòptics esmenten que l'Esperit de Déu baixà com un colom sobre Jesús., , , Jean-Jacques Chifflet, De Ampulla Remensi nova et accurata disquisitio, Anvers, Plantin, 1651, El model va ser utilitzat per a Clovis com s'evidencia per una placa d'ivori del procedent de l'enquadernació d'una vida de Sant Remi per Hincmar conservada al museu de Picardia; un clergue podria llavors haver interpretat una representació simbòlica com una descripció realista, creant així la llegenda.Patrick Demouy, Le sacre du roi, Strasbourg, 2016, éd. La Nuée Bleue, Marc Bloch suggereix un altre origen possible: els olis sagrats es conserven tradicionalment al baptisteri, en recipients que simulen un colom en suspensió; el gest del bisbe aixecant la mà per agafar el crisma podria haver inspirat els artistes i, per tant, la llegendaDictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie, collection 2231.March Bloch, Les Rois thaumaturges,
La Santa Ampolla i la coronació miniatura|La basílica de Sant Remi, el punt de partida de la Santa Ampolla. Ús És possible que l'ampolla de vidre plena de bàlsam pogués ser utilitzada per a les coronacions realitzades a l'església de Sant-Remi de Reims, d'ençà de Carles el Simple el 893, però no va ser fins a la coronació del piadós rei Lluís VII en 1131 que es té la certesa del seu ús.Hervé Pinoteau, La symbolique royale française, siècle V - XVIII, P.S.R. éditions, 2004, p.113. L'ampolla no s'esmenta, però el bàlsam que conté sí; es troba al ritual de coronació compost l'any 1230 sota Sant Lluís, que es menciona la sacro-santa ampolla, portada com a relíquia per l'abat de Sant-Rémi. Lluís VII, que havia contribuït a l'enriquiment del simbolisme real, amb la flor de lis amb una alta connotació mística i l'enriquiment de la coronació (amb ritus cavallerescos i la intervenció de pars), va ser capaç de donar el seu lloc al crisma del bateig de Clovis i la Santa Ampolla.
L'abat de Sant-Remi, i posteriorment el Gran Prior quan el monestir va quedar sota el règim de comenda, portava solemnement la Santa Ampolla a la catedral, caminant en primer lloc, a continuació, en un cotxe de punt blanc, sota un dosser transportat per quatre monjos. A les quatre cantonades hi havia quatre nobles enviats pel rei, anomenats els ostatgesm és a dir, els garants perquè havien jurat protegir el santuari amb perill de les seves vides. Eren precedits per la comunitat monàstica, envoltada de vassalls de l'abadia, anomenats els Cavallers de la Santa Ampolla.
El bisbe de Laon, duc i par del regne, qui tenia el privilegi de portar l'ampolla santa durant la cerimònia. El rei només es beneficiava del bàlsam pres per prelat consagrador amb una agulla d'or: aquest fragment de la mida d'un gra de blat es barrejava a continuació amb el crisma en una patena i li va donava un color vermellós. Amb el polze, el prelat aplicava la barreja i feia nou uncions en forma de creu sobre el sobirà, mentre que pronunciava les paraules rituals: a la part superior del cap, el pit, entre les espatlles, l'espatlla dreta, la espatlla esquerra, l'articulació del braç dret i del braç esquerre; després d'haver estat revestit, a les palmes de les mans. Després de la unció, es raspava la patena i les restes de la barreja a l'ampolla, creant-se la creença popular que era en un bàlsam inesgotable. La reina era consagrada només amb el sant crisma.
L'antic relicari, que contenia la Santa Ampolla, no va abandonar l'abadia de Saint-Rémi de Reims llevat dels dies de la coronació. Lluís XI volia tenir-lo a prop del seu llit de mort i va ser obeït. És l'única vegada que l'Ampolla va deixar l'abadia per un propòsit diferent al que li va donar l'ús.
El primer rei que va ser coronat a Reims va ser Lluís el Piadós el 816, i l'últim va ser Carles X. Des de la coronació d'Enric I el 1027 i fins a la coronació de Carles X el 1825, hi ha trenta reis de França que van rebre la santa unció a Reims amb tres excepcions notables: Lluís VI a Orleans, Enric IV a Chartres i Lúís XVIII, que no va ser consagrat.
Els Hostes de la Santa Ampolla S'anomenaven «Hostes es de la Santa Ampolla» els quatre cavallers que acompanyaven l'Ampolla des de la basílica de Sant Remi fins a la catedral de Reims. Aquests "hostes" (del francès antic hostage, "habitatge", i també deriva del llatí Hospes, l'amfitrió) es quedaven amb la Santa Ampolla que van acompanyar, i tenien la missió de defensar-la fins a la mort.
El ritual incloïa els quatre "hostes", cadascun precedit pel seu escuder, entraven a cavall a la catedral, i cavalcaven les quatre cantonades del dosser de plata portat per sobre de l'abat de la basílica Sant-Rémi pels cavallers de la Santa Ampolla. Tot anà llavors, amb tota la majestat necessària, des del gran portal fins a l'altar; allà, l'abat lliurava la Santa Ampolla a l'arquebisbe. Els hosges de l'Ampolla se situaven en els quatre primers llocs al costat de l'Evangeli, per assistir a la coronació.La Liturgie du sacre, par André Lavédan, 1926, sur catholicapedia.net (consulté le 22 octobre 2010),
Charles Daniel de Talleyrand-PérigordPare de Talleyrand. va ser hoste de la Santa Ampolla l'11 de juny de 1775, a la coronació de Lluís XVI, al mateix temps que Jean-Louis-Roger de Rochechouart.
Els Cavallers de la Santa Ampolla miniatura|Cavaller porta-dosser, en 1775 per Patas. Es formà un orde de cavallers i, més tard, de "barons de la Santa Ampolla". A la coronació de Lluís XIII, els barons portaven el dosser que protegia el prior de l'abadia de Saint Remi, que portava l'Ampolla.Alexandre Le Noble, Histoire du Sacre et du Couronnement des Rois et Reines de France, 1825, Segons Favin, aquests cavallers eren només quatre, i havien, per tal de ser rebuts, de posseir les abadies de Terrier, de Belestre, de Sonastre i de Louverey, que depenien de l'Abadia de Reims. A la coronació d'un rei de França, el paper dels cavallers o barons de l'Ampolla Sagrada era portar a la catedral el dosser de plata per sobre del prior de l'abadia de Reims, portador de la Santa Ampolla. Els habitants de Chêne-Populeux (avui Le Chesne) tenien el privilegi d'acompanyar la Santa Ampolla a les cerimònies de la coronació perquè havien defensat el vial contra els anglesos.Patrick Demouy, Le sacre du roi, Strasbourg, 2016, éd. La Nuée Bleue, , 286.
Descripció de la Santa Ampolla miniatura|La catedral de la Mare de Déu de Reims, seu de la coronació.
El vial Segons Patrick Demouy, no va ser Lluís VII qui hauria fabricat la Santa Ampolla, car la descripció feta per Dom Guillaume Marlot en 1643 és el de l'ampolla bastant normal, sense adorns, que no correspon als hàbits del .Patrick Demouy, Le sacre du roi, Strasbourg, 2016, éd. La Nuée Bleue, Francis Oppenheimer va fer l'aproximació amb vials de perfum de vidre opac trobats a les tombes gal·loromanes;Francis Oppenheimer, The Legend of the Sainte Ampoule, Londres, Faber & Faber, 1953, era comú des de l'antiguitat col·locar vials de vidre d'aquest tipus, anomenats balsamaris, a les tombes i va trobar a altres al Museu Arqueològic de Reims;R.E. Giesey, Le roi ne meurt jamais, va ser durant la segona dels cinc trasllats de les restes del sant, feta per Hincmar el 852, que s'haurien trobat aquesta o aquestes ampolles, que es van presentar amb altres relíquies al reliquiari de plata preparat per veure les restes. Va ser en el mausoleu del bisbe que els monjos van mantenir l'ampolla. Les claus de la tomba de sant Remi, que la contenien, es van col·locar a la cambra de l'abat: era ell qui obria i tancava la porta. Els bisbes de Laon, ducs i pars del regne, tenien el privilegi de portar l'ampolla santa durant la cerimònia de la coronació dels reis de França.
El reliquiari