Jesse Washington era un granger adolescent de raça negra que va ser linxat a Waco, Texas (Estats Units d'Amèrica) el 15 de maig de 1916, en un episodi que es va convertir en un conegut exemple de linxament per motius racials.
Washington va ser condemnat per violar i assassinar Lucy Fryer, l'esposa del seu ocupador blanc a la zona rural de Robinson, Texas. Va ser arrossegat fora de la cort pel públic i linxat davant de l'ajuntament de Waco. Més de 10.000 espectadors, inclosos els oficials de la ciutat i la policia, es van reunir per mirar el linxament. Hi va haver un ambient de celebració durant l'acte, i molts nens hi van assistir durant la seva hora de dinar. Els membres de la multitud van castrar Washington, li van tallar els dits i el van penjar sobre una foguera. Va ser reiteradament baixat i elevat sobre el foc durant unes dues hores. Després d'extingir-se el foc, el seu tors carbonitzat va ser arrossegat per la ciutat i es van vendre com a souvenirs parts del cos. Un fotògraf professional va prendre fotografies a mesura que es desenvolupava l'esdeveniment, de manera que va obttenir imatges del linxament en curs. Les imatges es van imprimir i es van vendre com a targetes postals a Waco.
Malgrat que el linxament va tenir el suport de molts de residents de Waco, va ser condemnat per diaris als Estats Units. L'Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color (National Association for the Advancement of Colored People, NAACP) va contractar Elisabeth Freeman per investigar el fet; va realitzar una enquesta detallada a Waco, malgrat la reticència de molts de residents per parlar sobre l'esdeveniment. Després de rebre l'informe de Freeman sobre el linxament, el cofundador i editor de la NAACP, W. E. B. Du Bois, va publicar un informe en profunditat amb fotografies del cos carbonitzat de Washington a The Crisis, i la NAACP va presentar la seva mort en la seva campanya contra el linxament.
Malgrat que Waco havia sigut considerada com una ciutat moderna i pròspera, el linxament demostrava que encara tolerava la violència racial; l'esdeveniment va rebre el nom d'«horror de Waco» i la ciutat va guanyar fama de racista. Els historiadors han assenyalat que la mort de Washington va ajudar a canviar la manera de veure el linxament; la publicitat que va rebre va reduir el suport públic a aquesta pràctica.
En la dècada del 1990 i 2000, alguns residents de Waco van pressionar per la instal·lació d'un monument al linxament, una idea que no va aconseguir ampli suport a la ciutat.
Antecedents miniatura|Una representació de 1911 d'un grup de residents de Waco, que reflecteix la voluntat de la ciutat de presentar-se com una localitat idíl·lica A finals del i principis del XX, es van produir un nombre significatiu de linxaments al sud dels Estats Units, principalment d'afroamericans als estats de Florida, Geòrgia, Mississipi i Texas. Entre 1890 i 1920, prop de 3.000 afroamericans van ser assassinats per linch mobs (linxament per una multitud), generalment després que els blancs fossin víctimes de crims perpetrats pels afroamericans. Els partidaris del linxament justificaven la pràctica com una forma d'afirmar la dominació sobre els afroamericans, als quals se'ls va atribuir una naturalesa criminal. El linxament també va proporcionar un sentit de «solidaritat blanca» en una cultura amb canvis demogràfics i d'estructures de poder. Encara que el linxament va ser tolerat per bona part de la societat del sud, van sorgir opositors a la pràctica, incloent-hi alguns líders religiosos i la naixent Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color (NAACP).
El 1916, Waco era una ciutat pròspera amb una població de més de 30.000 habitants. Com que al la ciutat va ser associada a la delinqüència, els líders comunitaris van intentar canviar la seva reputació enviant delegacions als Estats Units per promocionar-la com una localitat idíl·lica. En la dècada del 1910, l'economia de Waco s'havia tornat forta i la ciutat havia guanyat una reputació de pietosa. Havia sorgit a la zona una classe mitjana afroamericana, juntament amb dos col·legis per a gent de raça negra. A mitjans de la dècada del 1910, els afroamericans ja formaven al voltant del 20% de la població de Waco. En el seu estudi del 2006 sobre el linxament, la periodista Patricia Bernstein descriu la ciutat com si tingués una «fina capa» de pau i respectabilitat. La tensió racial va estar present a la ciutat; sovint, els diaris locals van emfatitzar els delictes comesos pels afroamericans, i un home negre de Sank Majors va ser penjat d'un pont al costat del centre de Waco el 1905. Una petita quantitat d'activistes antilinxament vivien a la zona, incloent el president de la Universitat Baylor de Waco.
El 1916, diversos factors van provocar un augment del racisme local, incloent la projecció d'El naixement d'una nació (The Birth of a Nation, 1915), pel·lícula que va promoure la supremacia blanca i que glorificava el Ku Klux Klan, i la venda de fotografies d'un afroamericà recentment linxat a Temple, Texas.
L'assassinat i l'arrest miniatura|upright|Tribunal del comtat de McLennan (2006) A Robinson, Texas, Lucy Fryer va ser assassinada mentre estava sola a casa seva el 8 de maig de 1916. Va ser trobada morta per un cop de garrot, estirada a través de la porta de la granja i coberta de llavors. Era una escena horrible que incloïa indicis d'assalt sexual. Els funcionaris van determinar que l'assassí va usar un instrument contundent com a arma. Ella i el seu marit George eren immigrants anglesos i ben respectats en la comunitat rural on tenien una granja. Les notícies de la mort van arribar ràpidament al xèrif del Comtat de McLennan, Samuel Fleming, que immediatament va investigar el fet amb un equip d'agents de policia, un grup d'homes locals i un metge. El metge va determinar que Fryer va ser assassinada per un fort traumatisme al cap provocat per un objecte contundent. Els homes locals van sospitar que el culpable podria ser Jesse Washington, un home afroamericà de disset anys que havia treballat a la granja de Fryers durant cinc mesos; un d'ells va afirmar que havia vist Washington prop de la casa Fryer uns minuts abans que el cos de Lucy fos descobert. Aquella nit, els ajudants del xèrif van viatjar a la casa de Washington, on el van trobar davant de la casa amb roba tacada de sang. Ell va atribuir les taques a que el nas li havia sagnat. Jesse, el seu germà William, i els seus pares van ser portats a prop de Waco per ser interrogats pel departament del xèrif; tot i que els pares i el germà de Jesse van ser alliberats poc temps després, van tornar a ser detinguts per a un altre interrogatori. En els seus interrogants de Waco van explicar que va negar la seva complicitat amb la mort de Fryer, però va oferir detalls contradictoris sobre les seves accions. Després de la seva detenció, es van estendre uns rumors sobre que s'havia barallat amb un home blanc uns dies abans de l'assassinat.
El 9 de maig, Fleming va detenir Washington al comtat de Hill per evitar actuacions de vigilància. El xèrif del comtat de Hill, Fred Long, va interrogar a Washington junt amb Fleming; Washington els va dir que havia matat Fryer després d'una discussió sobre les seves mules, i va descriure l'arma de l'assassinat i la seva ubicació. Va portar Washington a Dallas, Texas, mentre que Fleming va tornar a Robinson. Fleming va informar aviat que va trobar un martell amb sang a on els havia indicat Washington. A Dallas, Washington va dictar i va signar una declaració on va descriure la violació i assassinat de Fryer; la confessió es va publicar l'endemà als diaris de Waco. Els diaris van sensacionalitzar l'assassinat, descrivint els intents de Fryer de resistir-se a l'atac de Washington, encara que el metge que havia examinat el seu cos va arribar a la conclusió que la van matar abans que pogués resistir-se. Una multitud de linxadors es va reunir a Waco aquella nit per buscar-lo a la presó local, però es va dispersar després de no trobar a Washington. No obstant això, un diari local va elogiar el seu esforç. Aquella nit, es va celebrar un petit funeral i enterrament privat per a Lucy Fryer.
L'11 de maig, es va reunir al comtat de McLennan un gran jurat i ràpidament va fer una acusació contra Washington; el judici estava previst per al 15 de maig. El Times-Herald de Waco va publicar un comunicat el 12 de maig demanant que els residents deixessin al sistema judicial que determinès el destí de Washington. Fleming va viatjar a Robinson el 13 de maig per demanar als residents que es quedessin tranquils; la seva demanda va ser ben rebuda. Es va assignar a Washington uns quants advocats inexperts. Els seus advocats no van preparar cap defensa i van assenyalar que ell semblava plàcid durant els dies previs al judici.
El judici i el linxament miniatura|La multitud preparant-se per linxar Washington miniatura|El cos de Jesse Washington penjat miniatura|El cos de Washington entre les cendres Al matí del 15 de maig, la gent que volia presenciar el judici ràpidament va omplir la capacitat de tribunal de Waco; la multitud va impedir que poguessin entrar alguns dels membres del jurat. Els observadors també van omplir les voreres al voltant del tribunal; hi van assistir més de dos mil espectadors. Els assistents eren gairebé totalment de raça blanca, però alguns membres de la comunitat negra de Waco estaven presents en silenci. Quan Washington va ser conduït a la sala del tribunal, un membre de l'audiència li va apuntar amb una arma, però va ser ràpidament reduït.
Al moment que es va iniciar el judici, el jutge va intentar mantenir l'ordre, insistint que el públic quedés en silenci. Ràpidament es va realitzar selecció del jurat popular; la defensa no va qüestionar cap dels seleccionats per la fiscalia. Bernstein afirma que el judici tenia una «atmosfera de tribunal-cangur». El jutge va demanar a Washington un motiu, i va explicar les sentències potencials. Washington va murmurar una resposta, possiblement «sí», interpretada pel tribunal com un motiu de culpabilitat. La fiscalia va descriure els càrrecs, i el tribunal va escoltar testimonis dels agents de policia i del metge que va examinar el cos de Fryer. El metge va debatre sobre com Fryer va morir, però no va esmentar la violació. El fiscal va descansar, i l'advocat de Washington li va preguntar si havia comès el delicte. Washington va respondre: «Això és el que he fet (sic)» i es va disculpar amb calma. El fiscal principal va dirigir-se a la sala del tribunal i va declarar que el judici s'havia dut a terme de manera justa, provocant una ovació de la multitud. Després, el jurat va anar a deliberar. Després de quatre minuts de deliberació, el representant del jurat va anunciar el veredicte culpable i una pena de mort. El procés va durar aproximadament una hora.
Els oficials judicials es van acostar a Washington per escortar-lo, però van ser apartats a un costat per una gran multitud que van agafar a Washington i el van arrossegar fora. Washington s'hi va enfrontar inicialment, i va mossegar un home, però aviat va ser colpejat. Li van col·locar una cadena al voltant del coll i va ser arrossegat cap a l'ajuntament per una multitud creixent; en el camí del centre de la ciutat, el van despullar, apunyalar i copejar repetidament amb objectes contundents. En arribar a l'ajuntament, un grup ja havia preparat llenya per fer una foguera al costat d'un arbre davant de l'edifici. Washington, semiconscient i cobert de sang, va ser remullat amb petroli, penjat de l'arbre per una cadena i després baixat a terra. Els membres de la multitud li van tallar els dits de la mà, els dits dels peus i els genitals. Es va encendre la foguera i Washington va ser aixecat i abaixat fins a les flames repetidament fins que va morir cremat.