miniatura|Un símbol d'infinit amb els colors de l'arc de Sant Martí simbolitza el trastorn de l'espectre autista i el moviment per la neurodiversitat La neurodiversitat és un enfocament de l'aprenentatge i de la discapacitat que argumenta que diverses condicions neurològiques són el resultat de variacions normals del genoma humà.
Aquest mot creuat de «neurologia» i «diversitat» es va originar a finals de la dècada del 1990 per afirmar que les diferències neurològiques havien de ser reconegudes i respectades com una categoria social, de la mateixa manera que es fa amb el gènere, l'ètnia, l'orientació sexual o la discapacitat física, com un desafiament a les visions predominants que tracten la diversitat neurològica com un trastorn mental.
Hi ha un «moviment per la neurodiversitat», que és un moviment internacional de drets civils que té el moviment pels drets dels autistes com a part del seu moviment més influent. Comparteix el lema del moviment pels drets dels discapacitats, «Res sobre nosaltres sense nosaltres», i el moviment promou l'autodefensa dels seus membres. Els defensors de la neurodiversitat promouen els sistemes de suport (com els serveis centrats en la inclusió, els allotjaments, les tecnologies de comunicació i assistència, la formació ocupacional i el suport per a la vida independent) que permeten a aquells que no són «neurotípics» viure la seva vida en lloc de ser forçats o ser obligats a adoptar idees de normalitat sense criteri, o bé a adaptar-se a un ideal clínic.
Desafiant les normes socials i els estigmes, aquest moviment considera l'autisme, el TDA / TDAH, la dislèxia, la síndrome d'Asperger i altres trastorns com una variació humana natural més que no pas una patologia o un trastorn, i rebutja la idea que les diferències neurològiques han de ser (o poden ser) curades perquè són formes autèntiques de diversitat humana, d'expressió personal i d'ésser.
Terminologia Segons el Simposi Nacional sobre la Neurodiversitat celebrat a la Universitat de Syracuse el 2011, la neurodiversitat és:
Segons Pier Jaarsma el 2011, la neurodiversitat és un «concepte controvertit» que «considera el desenvolupament neurològic atípic com una diferència humana normal».
Nick Walker va argumentar el 2012 que no existeix un «individu neurodivers», perquè el concepte de neurodiversitat afecta a totes les persones de tots els estats neurològics i, per tant, totes les persones són neurodiverses. Walker proposa el terme «neurominoritari» com «una paraula bona i no patològica per referir-se a totes les persones que no són neurotípiques». Diu que les persones amb altres estils neurològics estan «marginades i mal acomodades per la cultura dominant». Walker proposa fer una distinció entre la neurodiversitat com a concepte general i el paradigma de la neurodiversitat, o «la comprensió de la neurodiversitat com a forma natural de la diversitat humana sotmesa a la mateixa dinàmica social que altres formes de diversitat», que contrasta amb el paradigma de la patologia de representar les «neurominories» com a problemàtiques i patològiques únicament per la seva desviació de la majoria neurotípica.
Història Segons Jaarsma i Welin (2011), el «moviment de la neurodiversitat es va desenvolupar en la dècada del 1990 per grups de persones autistes en línia. Ara s'associa amb la lluita pels drets civils de tots els diagnosticats de trastorns neurològics o de desenvolupament neurològic». El terme «neurodiversitat» també representa un allunyament de les teories de la «mare-culpable» o mare frigorífic del .Bumiller, Kristen. "The Geneticization of Autism: From New Reproductive Technologies to the Conception of Genetic Normalcy." Signs 34.4 (2009): 875-99. Chicago Journals. University of Chicago Press.
El paradigma de la neurodiversitat va ser inicialment acceptat per individus de l'espectre autista, però posteriorment s'han afegit altres grups que han aplicat el concepte a altres condicions de desenvolupament com el TDAH,Woodford, Gillian. 'We Don't Need to be Cured' Autistics Say . National Review of Medicine. Volume 3. No. 8. April 30, 2006. Retrieved February 23, 2008. trastorns de la parla, dislèxia, dispràxia, discalcúlia, disnòmia i discapacitat intel·lectual; les condicions de salut mental com el trastorn bipolar, l'esquizofrènia,Morrice, Polly (January 29, 2006) "Otherwise Minded" The New York Times, review of A Mind Apart: Travels in a Neurodiverse World el trastorn esquizoafectiu, la psicopatia, el trastorn obsessivocompulsiu i la síndrome de Tourette; i la malaltia de Parkinson.
S'ha atribuït el terme Judy Singer, un científic social australià en l'espectre autista, i va aparèixer per primera vegada en un article del periodista Harvey Blume (que no va acreditar Singer) a The Atlantic el 30 de setembre de 1998:
En una article del New York Times del 30 de juny de 1997, Blume no va utilitzar el terme «neurodiversitat», però va descriure el fonament de la idea en la frase «pluralisme neurològic»:
Blume va ser un defensor primerenc que va predir el paper que tindria internet per fomentar el moviment internacional de la neurodiversitat, escrivint:
Alguns autors també acrediten el treball anterior del defensor de l'autisme, Jim Sinclair, que va ser el primer organitzador principal de la comunitat internacional d'autisme en línia. El discurs de Sinclair de 1993, Do not Courn For Us (No ploris per nosaltres),Sinclair, Jim. Don't Mourn For Us. Autism Network International, n.d.. Retrieved on 2013-05-07. va esmentar que alguns pares consideraven que el diagnòstic d'autisme del seu fill era «el més traumàtic que els va passar». Sinclair (que no va parlar fins als dotze anys) es va dirigir a la pena general que els pares sentien demanant-los que intentessin veure ells mateixos les perspectives de les persones autistes:
També s'ha atribuït a Sinclair la creació de la paraula «neurotípic» a principis de la dècada del 1990, que originalment s'utilitzava per a indicar persones amb cervells «no autistes», però actualment s'utilitza per a indicar persones neurològicament desenvolupades (o la cultura que es construeix al voltant d'aquestes persones). Tant Singer com Sinclair van crear noves maneres de veure i classificar a persones amb diferències neurològiques; primer pel que fa a l'espectre autista, però també pel que fa a altres condicions.
El terme «neurodiversitat» s'ha aplicat a altres condicions i ha assumit un significat més general; per exemple, l'Associació per al Desenvolupament de la Neurodiversitat Adulta (DANDA, de l'anglès Developmental Adult Neurodiversity Association) del Regne Unit inclou trastorns de coordinació del desenvolupament, TDAH, síndrome d'Asperger i condicions semblants.danda.org.uk DANDA website. Retrieved on 6 January 2015 Com que els defensors segueixen marcant, reordenant, definint i redefinint la neurodiversitat, la neurodiversitat s'oposa a la idea que existeix un cervell «normal». En canvi, autors i educadors com Thomas Armstrong, argumenten que la neurodiversitat sigut, i continua sent, necessària per al progrés humà; els seus contextos històrics han configurat i reconfigurat les percepcions de la neurodiversitat i la discapacitat.
Moviment dels drets dels autistes
El moviment pels drets dels autistes (ARM, de l'anglès Autism Rights Movement) és un moviment social dins del moviment per neurodiversitat que anima als autistes, als seus cuidadors i a la societat a adoptar una posició de neurodiversitat, acceptant l'autisme com una variació en el funcionament que no pas un trastorn mental que s'ha de curar. L'ARM defensa diversos objectius, incloent una major acceptació dels comportaments autistes:Mission Statement. Autism Acceptance Project. Retrieved on 2008-11-24. les teràpies han d'ensenyar a les persones autistes a millorar les seves habilitats enlloc d'ensenyar a imitar els comportaments de la gent neurotípica;Mission Statement. Aspies for Freedom. Retrieved on 2008-11-24. la creació de xarxes socials i esdeveniments que permetin que els autistes socialitzin sota els seus propis termes,Autism Network International presents Autreat. (2008-05-23) AIN. i el reconeixement de la comunitat autista com a grup minoritari.
El moviment dels drets dels autistes o els defensors de la neurodiversitat creuen que l'espectre autista és genètic i que s'hauria d'acceptar com una expressió natural del genoma humà. Aquesta perspectiva és diferent d'altres dues visions diferents: la perspectiva generalitzada que l'autisme és causada per un defecte genètic i que s'hauria d'abordar mitjançant la investigació dels gens que causen l'autisme, i la perspectiva que l'autisme és causat per factors ambientals i que es podria curar investigant les causes ambientals que el provoquen.
Molts autistes simpatitzants dels drets dels autistes es descriuen a través de paraules que emfatitzen la condició com a part intrínseca de la seva identitat, com ara «autista» o «aspie» per a aquells amb síndrome d'Asperger. Això contrasta amb una recomanació general de les organitzacions estatunidenques de promoció de la discapacitat per a l'ús de la primera persona quan es refereix a una persona amb una condició o discapacitat mèdica o mental, que posa èmfasi en la persona que té la condició, que en comptes d'estar definida per ella.BusinessWeek (letter to the editor), Issues 3059–3062, 1988 ; Supportive housing needs of elderly and disabled persons: hearing before the Subcommittee on Housing and Urban Affairs of the Committee on Banking, Housing, and Urban Affairs, United States Senate, One Hundred First Congress, first session on S. 566 ... the National Affordable Housing Act, June 2, 1989, Volumes 22–23: "All references to «handicapped individuals» in the Act must be changed to «people with disabilities» – We join with many of our fellow advocacy organizations in emphasizing the importance of using 'people first' language throughout the Act." Hi ha arguments generals acceptats per a l'ús del terme «persones amb discapacitat» d'acord amb el model social de discapacitat que es reconeix al Regne Unit i en altres llocs.
La perspectiva d'acceptació Els membres de les diverses organitzacions dels drets dels autistes consideren que l'autisme no és una malaltia sinó una forma de viure, però recomanen l'acceptació de la recerca d'una cura.Harmon, Amy. Neurodiversity Forever; The Disability Movement Turns to Brains. The New York Times, May 9, 2004. Retrieved on 2007-11-08. Alguns defensors creuen que les teràpies comunes per a les diferències de comportament i llenguatge associades amb l'autisme, com l'anàlisi de comportament aplicat (ABA', de l'anglès Applied Behaviour Analysis), no només són errònies sinó també no ètiques.Dawson, Michelle. The Misbehaviour of Behaviourists. (2004-01-18). Retrieved on 2007-01-23.
La «perspectiva d'acceptació», recolzada pel moviment dels drets dels autistes, és un punt de vista que diu que l'autisme no és un trastorn, sinó una ocurrència normal, una variació alternativa en el cablejat cerebral o una expressió menys comuna del genoma humà. Els defensors d'aquesta perspectiva creuen que l'autisme és una forma única del ser humà que ha de ser validada, recolzada i apreciada en comptes de rebutjada, discriminada o eliminada. Ells creuen que les peculiaritats i la singularitat dels individus autistes han de ser tolerades, ja que les diferències de qualsevol grup minoritari han de ser tolerades, i que els esforços per eliminar l'autisme no s'han de comparar, per exemple, amb la curació del càncer sinó la noció antiquada de curar esquerrans.
L'ARM forma part d'un moviment més ampli que defensa els drets dels discapacitats i, com a tal, reconeix el model social de discapacitat. Dins del model, el forcejament que pateixen les persones autistes es consideren discriminació.
Defensors