Ormisdes o Hormisdes o Ormuz (Hormozd), príncep i general sassànida, germà del rei Sapor II (307-379). Era fill (un dels 8 coneguts) del rei Ormuz II. Zosim diu que tenia molt de coratge i un bon talent militar.
Quan els nobles van proclamar rei Sapor II, va ser empresonat per aquests nobles juntament amb altres dos germans. Al cap d'un temps va aconseguir escapar amb l'ajut de la seva mare i la seva esposa i va arribar a Armènia i d'allí a Constantinoble, on l'emperador Constantí el va rebre amb honors i el va nomenar comandant de cavalleria, esperant utilitzar-lo com a pretendent contra el seu germà Sapor II. Aquest, per a evitar-ho, li va enviar a l'esposa que l'havia ajudat a escapar; però Osmisdes havia esdevingut un partidari decidit dels romans d'Orient i va servir amb lleialtat i eficàcia. En la campanya de Julià a Pèrsia li va servir de guia i conseller, i va dirigir el flanc esquerre obtenint diverses victòries locals sobre els perses; dels quals va rebre tota mena de crítiques i insults. Va caure en una emboscada, però es va poder escapar per la crescuda del riu Eufrates que va impedir que fos empaitat. Julià el volia instal·lar com a rei client però l'expedició no va aconseguir l'objectiu, i l'emperador romà va resultar mort. Aleshores, Ormisdes va tornar a l'imperi.
No consta l'any de la seva mort. Va deixar un fill també anomenat Ormisdes que va arribar a procònsol. La família va a passar a formar part de l'aristocràcia romana i segurament hi pertanyia el pretorià Hormisdes, prefecte d'Orient del 448 al 450 i també el papa Hormisdes (20 de juliol del 514 a 6 d'agost del 523).
Bibliografia A. H. M. Jones, The Later Roman Empire 284-602: A Social, Economic and Administrative Survey, 2 vols., Baltimore, 1986. Zosimus, Historia nova, traduïda a l'anglès per Ronald T. Ridley com "New History", Byzantina Australiensia 2, Canberra 1982.
Categoria:Militars romans Categoria:Sassànides Categoria:Romans del segle III