Pere Girart (o Guirart o Guitart) (Reus, 26 de gener de 1546 - primer terç del segle XVII) va ser un escultor i daurador català.
Era un conegut escultor de retaules que va treballar a Catalunya la segona meitat del . És molt escassa la documentació sobre aquest escultor. L'historiador reusenc Andreu de Bofarull diu que el seu treball com a artista era molt valorat pels entesos i que va tenir alguns deixebles molt aprofitats que van treballar a Barcelona. L'any 1543, un cop la nova prioral de sant Pere de Reus es va obrir al culte, el Consell de la Vila va iniciar el passos per cobrir l'altar major amb un nou retaule que estigués a l'altura de la nova església. L'antic, dissenyat i construït per Pere Ostris, era massa petit per l'envergadura interior que tenia l'edifici. Però no va ser fins al 1576 que es va començar el retaule que finalment va presidir el presbiteri de la nova església i que serà considerat una de les obres més emblemàtiques de la imatgeria religiosa dels segles i realitzades a Catalunya. En el seu procés constructiu, llarg i accidentat, que es va durar de l'any 1576 fins al 1634, hi van participar alguns dels artistes més importants que en aquell moment treballaven al Principat. El conjunt estava organitzat en dues parts. La primera es va iniciar el 1576, quan Pietro Paolo de Montalbergo i Isaac Hermes van dissenyar un retaule de dos cossos que es recolzaven sobre un basament de pedra i el bancal, coronats per un àtic i dividit verticalment per set carrers. Sota la seva direcció, Pere Girart va dibuixar-ne la traça i va realitzar la talla de l'estructura. Les escultures que s'hi van instal·lar van ser realitzades per Gaspar Huguet que a la seva mort va ser substituït per Agustí Pujol (pare), mentre que les sis taules i dos medallons els va pintar Isaac Hermes. L'any 1579 es van col·locar les pintures a l'estructura del retaule. El 1593 el retaule encara estava inacabat, li mancava la difícil tasca de la dauradura i policromia de tota l'estructura de fusta i les escultures que s'hi allotjaven. El retaule es va ampliar el 1623 per Agustí Pujol II.
Pere Girart va allargar la construcció del retaule fins al 1582, i també va construir per l'església de Sant Pere un sagrari de fusta el 1578. Segons Andreu de Bofarull, quan va entregar el traçat del retaule, els Jurats es van queixar, ja que havia gastat 400 lliures més que el preu acordat. Van ser examinades per un expert de Barcelona i pel mestre Blanch de Tarragona i els van donar per bons «por la corrección del dibujo y demás requisitos bien entendidos del arte».
El retaule va presidir el presbiteri de la Prioral de sant Pere al llarg de tres-cents anys, fins que el 1936 Pere Rius i Salvador Vilaseca el van desmuntar per protegir-lo dels aldarulls que es van produir durant els primers mesos de la guerra civil. Però, paradoxalment, el retaule, conjuntament amb altres objectes i obres recuperats de la Prioral, van ser traslladats als magatzems que el Museu havia instal·lat a la casa Gay Borràs i van ser greument afectats pels bombardejos que l'aviació feixista va realitzar sobre la població civil reusenca a començaments de 1938. Tot i així, es va poder salvar una part de la imatgeria i la totalitat de les taules que en formaven part.
Referències
Categoria:Escultors catalans històrics Categoria:Reusencs històrics Categoria:Morts a Reus Categoria:Escultors reusencs Categoria:Morts al segle XVII