Alins, o Alins de Vallferrera segons l'IEC, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. El municipi sencer té 286 habitants encara que a la vila d'Alins sols hi viuen 88 persones.
És el segon terme municipal més extens de la comarca; està situat a la part nord-oriental. Comprèn tres entitats municipals descentralitzades: Ainet de Besan, Araós i Àreu. A més d'aquests, inclou els nuclis de població de Besan, Norís, Tor i el cap del municipi, la vila d'Alins. Besan i Tor també havien constituït entitats municipals descentralitzades (entidad local menor, o pedanía, segons el llenguatge utilitzat durant la dictadura franquista), que foren suprimides el 1958.
A més de tots aquests pobles, el terme comprèn també els antics pobles, ara despoblats i convertits en bordes o grups de bordes, de Buiro i Virós.
Està situat a la part central de la Vall Ferrera, a l'esquerra de la Noguera de Vallferrera, als peus del vessant nord-est del Roc del Pui, extrem del contrafort nord-oest de la gran muntanya de lo Covil. És a prop i al nord-est d'Ainet de Besan i a migdia, una mica més lluny, d'Àreu. També queda dessota i al sud-oest dels pobles de Norís i Tor.
Des del poble d'Àreu s'accedeix al camí més popular d'ascensió al cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats de 3.143 metres.
L'extensió del municipi coincideix pràcticament amb la de la Vall Ferrera i gairebé tot el terme municipal, de fet, tot a excepció dels fons de la vall, es troba inclòs en el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Etimologia Hi ha també els pobles d'Alins a Andorra (Mas d'Alins), a l'Alta Ribagorça (Alins d'Isàvena) i la Llitera (Alins de Llitera). Segons Joan Coromines i Manuel Anglada, és un topònim d'origen basc, a partir dirin 'farina' i amb el sufix col·lectiu -tze, per tant, «abundant en farina». S'ha proposat també l'alternativa ilinti 'tió' en comptes dirin, amb el significat d'«abundant en tions».
Segons Coromines, del primitiu Ilintze es passà a Alintze per dissimilació i a Alins per escurçament.Coromines 1994
Geografia Llista de topònims d'Alins (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme d'Alins està situat al racó nord-est de la comarca, de manera que només confronta amb municipis pallaresos pel sud (Farrera), per l'oest (Esterri de Cardós, Vall de Cardós i Tírvia) i pel nord-oest (Lladorre): al nord-est el límit és amb Occitània, administrativament estat francès (Ausat, Cantó de Vic de Sòs), a l'est, és amb Andorra i al sud-est, amb l'Alt Urgell (les Valls de Valira).
És un extens terme municipal, de 183,19 km² d'extensió, la major part d'alta muntanya; per exemple, inclou el vessant sud-oest de la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya. El terme actual es formà el 1927, amb l'annexió a Alins dels antics termes d'Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor. Amb aquesta unió, el municipi d'Alins arribà a abraçar gairebé tota la Vall Ferrera.
Termes municipals limítrofs:
Perímetre del terme Comença aquesta descripció al Pic de Sotllo, a l'extrem nord del terme municipal d'Alins, on es troben els termes municipals d'Alins i de Lladorre, amb el terme comunal occità d'Ausat, del parçan de Vic de Sòs.
Límit amb Lladorre Des del Pic de Sotllo, de 3.072,8 metres d'altitud, el termenal amb Lladorre segueix cap a ponent la carena més alta, fins al Pic dels Estanys (2.956); en aquest pic, la línia de terme torç cap al sud-sud-oest, en direcció al Coll de Canedo (2.712,6) i el Pic de Baborte (2.933,8). Un cop en aquest darrer pic, torna a girar cap a l'oest, sempre seguint la carena, fins a un cim de 2.764,6, on torna a trencar cap al sud-oest i tot seguit cap al sud, per tal d'anar seguint la carena del límit nord del Circ de Baborte. En direcció sud, arriba al Coll de Sellente, de 2.488 metres d'altitud, i torna a agafar la direcció sud-oest; al cap de poc arriba al cim de més al nord-oest dels Tres Pics (2.652), a la Tartera de la Llaguna. Torna a tòrcer cap a l'est, fent un arc convex cap al nord, fins a arribar a l'extrem nord del Serrat de la Llaguna, on torna a girar cap al nord, passant pel Coll de la Llaguna (2.595,4). Una mica al nord d'aquest coll, seguint encara la carena, gira cap a ponent per pujar a la Roca Cigalera (2.667,8), emprèn el Becero, serrat que segueix del tot, de llevant a ponent, fins a atènyer el Roc d'Ausinsi (2.545,3), al costat de llevant del Cap de Montarenyo. En aquest roc torna a agafar la direcció sud-sud-oest, fins a la Collada de Boldís (2.455,3); al cap de poc gira més cap al sud-oest, puja al Montarenyo de Boldís (2.592,9), i continua en la mateixa direcció fins als Plans de Boldís.
En aquest lloc torç cap al sud-sud-oest, passa pel Coll dels Berdissos (2.452), i puja fins al Racó Roi (2.477,1). Torç cap al sud, i poc després cap al sud-sud-est, i assoleix el cim de les Escales de Pallars (2.368,1). Sempre cap al sud, i sempre seguint la carena més alta, com ha estat fent des del començament, el termenal passa pel Coll de la Pleta dels Ceps (2.242,8), i arriba a l'extrem nord-est de la Serra de Tudela (2.319,3); la segueix tota cap al sud-oest, passa pel cim de Tudela (2.327,8), i, en el vessant sud-oest d'aquest cim, a uns 150 metres, troba el triterme entre Alins, Lladorre i Esterri de Cardós.
Límit amb Esterri de Cardós Des del punt anterior, el terme amb Alins -el més marcat dels tres, atès que Alins i Esterri de Cardós pertanyen a dues valls diferents- segueix bàsicament carenes. De Tudela, a 2.315 metres d'altitud, el termenal pren la direcció sud, seguint la meitat meridional de la Serra de Tudela fins al Coll de Tudela (2.239,3 m. alt). Tot seguit, segueix la carena de la Serra de Costuix, fins a lo Tufello (2.336,5), de primer cap al sud-est i després cap al sud-oest, fins a la Muntanyeta de Besan (2.157,3). En aquest lloc, la línia de terme s'adreça cap a ponent, cap al Pui de Migdia (2.051,6). Poc després, encara a l'oest, arriba a l'extrem sud-oriental del Pla de Negua, al sud-oest de l'Estació d'esquí de fons Pla de Negua, es troben els termes d'Esterri de Cardós, Alins i Vall de Cardós.
Límit amb l'antic terme de Ribera de Cardós (ara, Vall de Cardós) Des del Pla de Negua, fent un petit arc cap al sud-oest, el termenal puja al Pui de Cassibrós, de 2.085,1 metres d'altitud, passa pel Pla de Cortina, i segueix la carena de la Serra de Niarte d'extrem a extrem, en direcció sud-oest, de primer cap al sud-oest, després cap al sud i, encara, més tard cap al sud-sud-oest. Deixant a ponent el Bosc de Niarte, el termenal, sempre per la carena, arriba al Turó de Fleco (1.497,1), continua cap al sud seguint el contrafort meridional de la Serra de Niarte, fins al lloc on troba un nou triterme, en aquest cas entre Alins, Ribera de Cardós (Vall de Cardós) i Tírvia en un coll de 1.313,2 metres d'altitud al nord-est del Roc de Sant Miquel.
Límit amb Tírvia Del punt anterior, el termenal continua cap a l'est, fins que arriba a un barranc, des d'on segueix cap al sud-est per aquest barranc. Al final, quan el barranc s'aboca en la Noguera de Vallferrera en un lloc on aquest riu fa un perfecte angle recte, el termenal entra per aquest angle i, cap al sud-est, va a buscar un coster que forma una petita carena, deixant a llevant el Serrat de Marçaneda i el Bosc de Virós, i es va enfilant cap a la Serra d'Erta, un bon tros seguint un tallafocs que hi ha obert en aquell lloc. Sense acabar d'arribar al Farro, es troba el punt de trobada dels termes de Tírvia, Farrera i Alins, on ha començat aquesta descripció.
Límit amb Farrera Des del punt anterior, el termenal continua per la Serra d'Erta cap a l'est, trobant el Farro, de 1.656,1 metres d'altitud al cap de poc, i continua cap a l'est, enllaça amb el Ferri, al nord-est del poble de Burg, damunt seu, i segueix cap a llevant la Serra de Màniga, sempre per la carena principal. A mitja serra, la direcció que agafa es decanta cap al nord-est, fins que troba el Pic de Màniga, de 2.517,3. Va girant, seguint sempre la carena principal, cap al nord-est, fins a un turó de 2.544,6, on trenca cap al nord. Poc després arriba al cim de lo Covil, de 2.564,1, on torna a arrencar cap a l'est, fins que poc després arriba al Portarró de Sabollera, a 2.432,9 metres d'altitud. En aquest punt es troben els termes d'Alins, Farrera i Civís (les Valls de Valira).
Límit amb l'antic terme de Civís (ara, les Valls de Valira, Alt Urgell) Del Portarró de Sabollera, el termenal, que en aquest tram és també comarcal, segueix cap a llevant, tot seguit cap al sud-est i altre cop cap a l'est, fins a arribar al Coll de Finestres, de 2.554 metres d'altitud. De seguida, sempre cap a llevant, assoleix el Pic de Salòria, de 2.788,8. En aquest cim el termenal trenca cap al nord-est, sempre seguint la carena més alta, i arriba al cim de Bassiets (2.762,9), a l'extrem meridional de la Serra de Bassiets. En aquest lloc, la línia de terme torç cap a llevant, amb una petita inflexió cap al sud al bell mig, i s'adreça a la Torre de Cabús (2.778,2). Gira cap al nord-nord-est, i en un tram curt puja fins al Pic de la Bassera (2.693), on es troben els termes municipals d'Alins, del Pallars Sobirà, Civís (ara, les Valls de Valira), de l'Alt Urgell, i la parròquia de la Maçana, d'Andorra. Tres termes municipals, tres comarques i dos estats diferents.
Límit amb la parròquia de la Massana (Andorra) Del Pic de la Bassera, la línia de terme, i frontera estatal, segueix cap al nord-est; arriba a la Torre de Cabús, de 2.516,4 metres d'altitud, passa després pel Port de Cabús (2.302,6), sempre per la carena, més tard passa pel Port de l'Ovella (2.339,4), va fent un arc còncau cap al sud-est, puja al Cap de l'Ovella (2.541), després al Roc Rodó (2.512,7), passa pel Coll Petit (2.432,1), i s'enfila al Pic de Port Negre (2.569,8). En aquell lloc gira cap al nord, passa pel Port Negre de Pallars (2.491,7), i puja al Pic del Port Vell (2.652,9). En aquest cim el termenal torna a canviar de direcció. Ara cap al nord-oest, s'adreça al Port Vell (2.579,1), passa per l'extrem nord-est del Serrat de Coll de Cabana, gira cap al nord i poc després cap al nord-est, i arriba al Pic de Sanfonts (2.882,4). Seguint la carena al sud-est del Circ de Baiau, la línia de terme va seguint, tot i que de forma irregular, cap al nord-est, i passa successivament per l'Agulla de Baiau (2.860,5), la Portella de Baiau (2.766,8), el Port de Portella (2.757,1) i el Pic de Baiaua (2.885,8). Des d'aquest pic, cap al nord, el termenal passa per la Roca Entravessada, pel Coll dels Estanys Forcats (2.743,1) i poc després assoleix el punt, a 2.900 metres d'altitud, on es troben tres termes diferents, tres comarques diferents i tres estats diferents: el municipi català d'Alins, del Pallars Sobirà, la parròquia andorrana de la Maçana, i la comuna occitana d'Ausat, del parçan de Vic de Sòs.
Límit amb la comuna d'Ausat (Vic de Sòs, Occitània)