Arios d'Alexandria (en Áreios; en ) fou un filòsof grec pitagòric i estoic que va viure en temps de l'emperador August, que li va tenir un gran afecte. Arios i els seus dos fills Dionís i Nicanor foren probablement instructors d'August en matèries filosòfiques.
Vida Arios va viure a la colònia grega d'Alexandria durant el . Hi ha diversos historiadors que l'esmenten a les seves obres: Sèneca, Suetoni, Plutarc i Cassi Dió. August el tenia en tan alta estima que, després de la conquesta d'Alexandria, va declarar que havia salvat la ciutat de la destrucció principalment per respecte a Arios.Plutarc, Ant. 80, Apophth.; Cassi Dió, Història de Roma 16; Julià, Epístoles, 51; comp. Estrabó, XIV. Segons Plutarc, va ser Arios qui va aconsellar August que matés el fill de Cleòpatra VII i Juli Cèsar, de nom Cesarió, amb la frase "ouk agathon polukaisarie" ('No és bo que hi hagi massa Cèsars'), imitant un joc de paraules de l'escriptor grec Homer.David Braund en Myth, history and culture in republican Rome: studies in honour of T.P. Wiseman, University of Exeter Press, 2003, p.305.
Arios va tenir dos fills, Dionís i Nicanor, tant ell com els seus dos fills van ser mestres i consellers d'August.Suetoni, Augustus, 89. Segons Suetoni, va ser gràcies a ells que l'emperador havia adquirit una bona cultura. Temisti també l'esmenta sovint, i diu que August tenia tanta estima al filòsof com al seu general Marc Vipsani Agripa.Temisti, Orat. V., VIII., X., XIII Segons Quintilià,Quintilià, II. 15. § 36, III. 1. § 16 sembla que Arios també es va dedicar a ensenyar retòrica.Comp. Sèneca, consol. ad Marc. 4; Elià, Varia Historia, XII. 25; Suda Per referències de Sèneca, sabem que Arios va adreçar un escrit de consol a l'emperadriu Lívia Drusil·la, Consolatio a Marcia, amb motiu de la mort del seu fill Neró.
Es creu que probablement la seva vida era escrita a la secció final del llibre VII de l'obra de Diògenes Laerci Vides i opinions d'eminents filòsofs.Richard Hope, The book of Diogenes Laertius: its spirit and its method,1930, pàg 17.
Filosofia Joan Estobeu en parla llargament als dos primers llibres de la seva Antologia referint-se a ell com un estoic alhora que peripatètic i platonista.Sedley, D., "The School, from Zeno to Arius Didymus" in Inwood, B. (ed.), The Cambridge Companion to the Stoics (Cambridge University Press, 2003), p. 32. Eusebi de Cesarea li va posar el sobrenom dArios Dídim, i el cita com un filòsof i doxògraf en el seu llibre Preparació evangèlica, capítol XV. Eusebi recull les idees d'arrel estoica que tenia Arios sobre el concepte de déu, la ἐκπύρωσις o conflagració de l'univers; i el concepte d'esperit.Eusebi, Praeparatio Evangelica, XV. 15, 18, 19, 20. Hi ha un autorT. Görannsson, Albinus, Alcinous, Arius Didymus, Acta Universalis Gothoburgensis, Göteborg, 1995, 203-218. que, en contra de l'opinió general, dubta que Arios d'Alexandria i Arios Dídim siguin la mateixa persona.
Notes
Referències
Bibliografia Arthur J. Pomeroy (ed.), Arius Didymus. Epitome of Stoic Ethics. Texts and Translations 44; Graeco-Roman 14. Atlanta, GA: Society of Biblical Literature, 1999. Pp. ix, 160. . B. Inwood, and L.P. Gerson, Hellenistic Philosophy. Introductory Readings, 2nd edition, Hackett Publishing Company, Indianapolis/Cambridge 1997, pp. 203–232. Fortenbaugh, W. (Editor), On Stoic and Peripatetic Ethics: The Work of Arius Didymus. Transaction Publishers. (2002). .
Enllaços externs Eusebi de Cesarea, Praeparatio Evangelica, Llibre XV. 15, 18, 19, 20.
Categoria:Pitagòrics Categoria:Filòsofs estoics Categoria:Filòsofs de la Grècia romana Categoria:Persones de l'Alexandria romana Categoria:Matemàtics egipcis Categoria:Científics alexandrins Categoria:Filòsofs alexandrins Categoria:Escriptors de l'antic Egipte Categoria:Escriptors de la Grècia romana Categoria:Escriptors alexandrins Categoria:Filòsofs del segle I aC Categoria:Romans del segle I aC