miniatura|Pagament d'impostos, pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al Musée de la Cour d'Or a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública. L'impost és un tribut que es caracteritza per fer sorgir obligacions pecuniàries en favor del creditor tributari regit pel dret públic i no requereix cap contraprestació per part de l'administració. L'impost sorgeix exclusivament a conseqüència de la capacitat econòmica del contribuent. El camp de les ciències econòmiques que estudia els impostos són les finances públiques, mentre que el camp del dret, és el dret tributari.
Els impostos estan dividits en directes i indirectes. Els impostos directes es dirigeixen a gravar directament al contribuent, el principal exemple és l'impost sobre la renda i el patrimoni. Els impostos indirectes, tanmateix, es transmeten als contribuents a través del marge de benefici afegit al cost del productor i l'efecte d'aquest queda reflectit en el preu final del producte. Els impostos indirectes graven sobre tots els béns adquirits pel consumidor.
En teoria, els fons recaptats pels governs tornen al bé comú, per a inversions i cost de béns i serveis públics com ara la salut, la seguretat i l'educació. Però no hi ha cap relació entre els ingressos dels impostos i la seva finalitat -al contrari del que succeeix amb les taxes, els ingressos de les quals estan vinculades a la prestació d'un determinat servei o realització de determinats treballs. Encara que la llei obliga als governs a destinar part de la recaptació a uns certs serveis públics -de forma especial a l'educació i la salut- el pagament d'impostos no dona cap garantia al contribuent de qualsevol retorn a contrapartida.
De vegades, a la base de l'establiment de l'impost es troben d'altres causes, com dissuadir la compra de determinat producte –per exemple, el tabac– o fomentar o descoratjar determinades activitats econòmiques. Així, es pot definir la figura tributària com una exacció pecuniària forçosa per als que estan en el fet imposable. La reglamentació dels impostos es denomina sistema fiscal o fiscalitat.
Història El primer sistema conegut de tributació és el de l'antic Egipte al voltant de 3000 - 2800 aC, durant la primera dinastia de l'Antic imperi. La documentació de l'època, afirma que el faraó realitzava una gira biennal per tot el seu regne, per aconseguir la recaptació d'impostos dels seus súbdits. Altres antecedents coneguts són els rebuts d'ingressos reials per a la compra de grans en pedra calcària i en papirs.
A la Biblia també es narra sobre impostos al Gènesi per Josep: Josep estava dient al poble d'Egipte com dividir els seus conreus, proporcionant una part al Faraó, és a dir, d'acord amb la narració, una cinquena part (20%) de la collita era l'impost.
Més tard a l'Imperi Persa, un sistema fiscal regular i sostenible va ser introduït per Darios I el Gran l'any 500 aC, el sistema persa de tributació es va adaptar a cada satrapia. De vegades hi havia diferents tipus impositius entre les prop de trenta satrapies de l'Imperi cada un dels quals s'avaluava en correspondència amb la seva suposada productivitat. Era responsabilitat del sàtrapa el recompte de la quantitat deguda i enviar-la a l'emperador després de deduir les seves despeses. Per exemple, s'estima que Babilònia, va tenir la més gran despesa en impostos, segurament per la seva gran quantitat i varietat de matèries primeres: mil talents de plata i quatre mesos de subministrament d'aliments per a l'exèrcit. Per a l'Índia, una província amb una gran producció d'or, va ser determinat la paga en pols d'or. Egipte, considerat el graner de l'imperi persa, va ser obligat a proporcionar 120.000 mides de blat, i 700 talents de plata. Al contrari, cap ciutadà o persa o meda, pagaven impostos, tanmateix, estaven subjectes a en qualsevol moment poder ser cridats per servir a l'exèrcit.
Durant el , quan l'Índia es trobava sota la dominació islàmica, els governants van determinar el cobrament de la jizya (impost als no musulmans), fins que va ser abolit sota el regnat d'Akbar el Gran (1556-1605).
Existeixen diversos documents de recaptació d'impostos a Europa des de principis del . Tanmateix, els nivells d'impostos són difícils de comparar: la seva dimensió, el fluix econòmic per ells generat i les xifres de producció de l'època no es troben disponibles. Els ingressos de l'Estat –ingressos menys despeses– de França durant el van passar d'un import de 24 300 000 milions de lliures el 1600 a prop de 126 860 000 als anys 1650 i 117 990 000 lliures el 1700. Quan el deute públic va ser d'1,6 bilions de lliures el 1780 a 1789, els ingressos de l'Estat van arribar a 421 500 000 milions de lliures. Els impostos com a percentatge de la producció de béns finals van poder haver assolit un total de 15% a 20% durant el , a països com França, els Països Baixos i Suècia. Durant el període de la Revolució Francesa, les tarifes cobrades a Europa van augmentar dràsticament i en la mida que la guerra civil es prolongava s'hi fixaven més cares, els governs europeus es van tornar més centralitzats i experts en recol·lecció d'impostos. Aquest increment va ser més gran a Anglaterra, on la càrrega tributària va augmentar en aproximadament un 85% durant aquest període. Els ingressos tributaris per habitant van créixer quasi sis vegades al llarg del , però amb un creixement econòmic sostingut, es va produir una veritable càrrega massa gran per a cada individu.
Propòsits i efectes Els Estats han utilitzat el fons que s'obtenen dels impostos al llarg de la història per a finançar les seves funcions administratives, com per exemple les despeses d'una guerra, l'aplicació de l'ordre públic i la llei, la protecció de la propietat, el finançament de l'estructura econòmica (física i burocràtica), i les operacions diàries d'un govern. Els estats moderns també en fan ús per a finançar els serveis públics i de benestar, com per exemple l'educació, els hospitals, les pensions, beneficis als desocupats i el transport públic.
Els governs utilitzen diversos tipus d'impostos per distribuir la càrrega tributària entre els individus o les classes de la població que participen de les activitats subjectes a pagar impostos i alhora per redistribuir els recursos entre els individus i les classes socials d'una població. Històricament, la noblesa era mantinguda pels impostos dels pobres; per contra, en les economies modernes la seguretat social es dissenyen per tal de donar suport als pobres, els discapacitats, i el retirats amb els recursos de la classe treballadora. A més, els impostos s'utilitzen per a finançar o donar suport militar, per influenciar l'activitat macroeconòmica (per mitjà de la política fiscal) o per modificar els patrons de consum o d'atur dins una economia, fent que algunes transaccions siguin més favorables que no pas altres.
Aquests propòsits es resumeixen en les anomenades 4 Rs, per les sigles en anglès de revenue, redistribution, repricing i representation:"Tax havens cause poverty". Tax Justice Network. http://www.taxjustice.net/cms/front_content.php ?. ingressos econòmics per a l'Estat, possibilitat d'atendre les classes baixes, encoratjar o descoratjar certs consums i hàbits i lligar els ciutadans als seus representants perquè els demanin responsabilitats per la gestió dels diners.
Funcions de base L'evidència empírica suggereix que els impostos i les transferències d'ingressos poden reduir significativament la pobresa en la majoria dels països, el benestar dels quals aferma comunament constituir almenys una cinquena part del PIB.
Els impostos poden ser ajustats d'acord amb les característiques de la població, el que els permet gravar més o menys a diferents parts de la població. Per tant, és possible requerir una més gran contribució a una porció de la població, i en canvi rebre una contribució més petita i augmentar els ingressos disponibles per a la resta. Funcions naturals dels impostos: declaració de política ètnica, racial, o de promoció cultural; polítiques igualitàries, dirigides a una població on els ingressos o actius de la qual són extremament baixos; polítiques de valoració regional o promoció econòmica nacional; política per canviar la conducta, que té per objecte augmentar els impostos sobre determinats béns o serveis, per reduir el seu consum.
Doctrines fiscals miniatura|Pàgina inicial del segon volum de Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions o La riquesa de les nacions (1ª edição) d'Adam Smith. El gran precursor modern de les regles de l'impost va ser l'escocès Adam Smith. Es van publicar l'any 1776 a la seva obra mès cèlebre, Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, alguns preceptes de la bona tributació: justícia, simplicitat i neutralitat.Smith, Adam, Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, Edicions 62, (Clàssics del pensament modern), 1991, 2 volums, traducció catalana de Jordi Civís i Pol,
N'hi ha, tanmateix, d'altres línies de pensament, que anuncien el principi d'equitat que exigeix el mateix esforç a tots els contribuents. Pot ser de dos tipus: Mòdul vertical d'impostos que està d'acord amb la «capacitat contributiva», el que requereix un impost més gran als rics. Motiva els impostos progressius a un cert sector de la societat L'equitat horitzontal exigeix igualtat de tracte en una situació similar. S'oposa a les exempcions categòriques.
Per un altre costat consideracions, com el principi del «que contamina paga o l'usuari paga», tracten d'ajustar les quantitats per gaudi d'un servei o de la producció que necessàriament genera una molèstia per a la societat.
Principis de tributació El procés d'impostos estatals va ser inicialment defensat pel liberalisme anglès, sobretot per Adam Smith qui va advocar pel fet que la justícia, la simplicitat i la neutralitat són els preceptes de la bona fiscalitat. Aquestes consideracions van ser molt importants al liberalisme clàssic, quan l'impost no era considerat una qüestió econòmica. Actualment aquests dogmes són qüestionats i pel contrari a l'argumentat, la política fiscal s'utilitza moltes vegades per influir en la conducta del consumidor o al mercat, en algun moment o sector, que l'autoritat consideri que existeix un mal funcionament.
Justícia Un sistema fiscal és just quan tothom, des del més pobre fins al més ric, contribueixen en proporció directa a la seva capacitat de pagament. La definició de justícia fiscal, està implícit en el principi de progressió, qui guanya més ha de contribuir amb una part més gran del que guanya, perquè una gran part dels seus ingressos no està compromesa amb les necessitats bàsiques.
Simplicitat D'acord amb Smith, un sistema d'imposició simple és relativament fàcil i de baix cost per al contribuent i fàcil de calcular la quantitat que ha de pagar. La mateixa facilitat té el govern per controlar si el contribuent va pagar el que devia.
Neutralitat Neutralitat significa que el sistema tributari no ha d'influir en el curs natural de l'economia. És a dir, no ha d'influir en la competitivitat i en les decisions de les empreses, ni en la conducta del consumidor / contribuent.
Consens El consens general sobre la importància del sistema fiscal en un Estat, dona legitimitat a la seva capacitat per augmentar els impostos sobre totes les classes de ciutadans. En una democràcia se suposa que el ciutadà-contribuent dona el seu consentiment sobre la quantitat d'impostos que paga. Dues regles principals teoritzen l'acceptació de la legitimitat del sistema tributari.
El preu de l'impost