La liandratita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Georges Liandrat, professor francès de Samoëns, França, per les seves destacades activitats de prospecció a Madagascar.
Característiques La liandratita és un òxid de fórmula química U6+Nb₂O₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la liandratita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
Formació i jaciments Va ser descoberta a la pegmatita Antsakoa I, al camp de pegmatites de Berere, situat al districte de Tsaratanàna, a la regió de Betsiboka (Província de Mahajanga, Madagascar). També ha estat descrita a Austràlia, Suècia, Noruega i els Estats Units.
Referències
Categoria:Minerals òxids Categoria:Minerals de niobi Categoria:Minerals d'urani Categoria:Minerals descoberts a Madagascar