Ian Scott Anderson (Dunfermline, Fife, Escòcia, 10 d'agost de 1947), és un cantant, compositor i multi-instrumentista escocès, conegut pel seu treball com a líder (i flautista) del grup britànic Jethro Tull. Anderson toca diversos instruments com ara les guitarres, el baix, el bouzouki, la balalaika, el saxo, l'harmònica i diversos tipus de xiulets. "Ian Anderson - instruments". JethroTull.com. Retrieved 3 November 2020.
Joventut Ian Anderson és més petit de tres germans, de mare anglesa i pare escocès. Anderson va dir: "Sóc britànic. Sóc britànic. Em veig com un producte d'aquesta unió"."Scots flautist Ian Anderson on successful career as leader of Jethro Tull". Daily Record. 8 May 2014. Retrieved 17 March 2020. El seu pare, James Anderson, dirigia la "RSA Boiler Fluid Company" a East Port, Dunfermline."The Entertainers – Brothers score stage success". Tullpress.com. 19 October 1979. Archived from the original on 11 March 2012. Retrieved 8 September 2012. La família d'Anderson es va traslladar a Edimburg quan ell tenia tres anys."Word Podcast 279 – Ian Anderson celebrates the 50th anniversary of Jethro Tull". Wordpodcast.co.uk. Retrieved 15 July 2022. Va ser influenciat per la big band i els discos de jazz del seu pare i l'aparició de la música rock, però es va desencantar amb l'estil "showbiz" de les primeres estrelles americanes del rock and roll com Elvis Presley."Ian Anderson (2 of 11) – The Formative Years". Archived from the original on 17 November 2021. Retrieved 2 January 2012 – via YouTube.
La seva família es va traslladar el 1959 a Blackpool, Anglaterra, on es va educar a la Blackpool Grammar School.Nollen, Scott Allen. Jethro Tull: A History of the Band, 1968–2001, p. 23. McFarland, 2001. En una entrevista de 2011, Anderson va dir que se li va demanar que abandonés l'escola secundària per negar-se a sotmetre's a càstigs corporals (permesos en aquell moment)."Ian Anderson on Studio 4 with Host Fanny Kiefer Part 1 of 2". Archived from the original on 17 November 2021. Retrieved 2 January 2012 – via YouTube. Va estudiar belles arts al Blackpool College of Art de 1964 a 1966 mentre vivia a Lytham St Annes."Chance to share your Jethro Tull memories". Blackpoolgazette.co.uk. 29 October 2014. Retrieved 9 July 2016.
Carrera Carrera inicial Quan era adolescent, Anderson va treballar com a assistent de vendes als grans magatzems de Lewis a Blackpool, després com a venedor en un quiosc de premsa.
El 1963, va formar The Blades entre amics de l'escola: Michael Stephens (guitarra), John Evan (teclats), Jeffrey Hammond (baix) i Barriemore Barlow (bateria). Aquesta era una banda de soul i blues, amb Anderson a la veu, guitarra i harmònica; encara havia d'aprendre la flauta. Van tocar el seu primer espectacle al "Holy Family Church Hall" de North Shore."Chance to share your Jethro Tull memories". Blackpoolgazette.co.uk. 29 October 2014. Retrieved 9 July 2016.
A finals de 1967, Anderson encara tenia una feina diària, és a dir, netejant el Ritz Cinema a Luton, inclosos els lavabos, als matins, "que em va portar la meitat del dia", va dir en una entrevista posterior. Va agafar un urinari vell i estellat del magatzem del cinema i el va tenir durant un temps després de deixar la feina. No va ser, tanmateix, l'orinal que "va ser fixat al costat de l'orgue Hammond de John Evan a l'escenari" i va figurar a les actuacions de Tull a principis dels anys setanta.Wiser, Carl, "Ian Anderson of Jethro Tull" (interview), Songfacts, n.d. Retrieved 6 March 2013. miniatura|Anderson actuant com a Jethro Tull, Maple Leaf Gardens, Toronto, Ontario, Canadà el 24 de març de 1977 En aquest moment Anderson va abandonar la seva ambició de tocar la guitarra elèctrica, suposadament perquè sentia que mai seria "tan bo com Eric Clapton". Com ell mateix explica a la introducció del vídeo Nothing Is Easy: Live at the Isle of Wight 1970, va canviar la seva guitarra elèctrica per una flauta que, després d'unes setmanes de pràctica, va trobar que podia tocar força bé en un rock, i estil blues. Segons les notes de la màniga del primer àlbum de Tull, This Was (1968), només feia uns mesos que tocava la flauta quan es va gravar l'àlbum. Tampoc es va desaprofitar la seva pràctica de guitarra, ja que va continuar tocant la guitarra acústica, utilitzant-la com a instrument melòdic i rítmic. A mesura que avançava la seva carrera, va afegir saxo soprano, mandolina, teclats i altres instruments al seu arsenal.
La seva tendència a posar-se sobre una cama mentre tocava la flauta va sorgir per accident, ja que s'havia inclinat a posar-se sobre una cama mentre tocava l'harmònica, subjectant el suport del micròfon per a l'equilibri. Anderson era conegut per la seva famosa postura de flauta d'una cama, i una vegada es va referir com un "flamenc trastornat".Hume, Paul, and Richard Harrington. "Performing Arts: Philadelphia Orchestra Jethro Tull". The Washington Post 22 November 1997: B6. WP Company LLC D/b/a The Washington Post. Web. 5 October 2014. Aquesta postura es troba en moltes portades d'àlbums de Jethro Tull. Durant una llarga estada al Marquee Club, un periodista el va descriure, erròniament, com a peu sobre una cama per tocar la flauta, quan de fet originalment tocava l'harmònica amb una cama."Interview With Jethro Tull's Ian Anderson (CLCI Webzine 17 March 2018)". Archived from the original on 17 November 2021. Retrieved 20 March 2018 – via YouTube. Va decidir estar a l'altura de la reputació, encara que amb certa dificultat. Els seus primers intents són visibles a l'aparició cinematogràfica de The Rolling Stones Rock and Roll Circus (1968) de Jethro Tull. Això es va fer referència a les notes de folre de Thick as a Brick en una cita sobre "el flautista pop d'una sola cama, Ian Anderson".
Carrera posterior Anderson ja volia començar una carrera en solitari el 1980, quan Jethro Tull anava a fer un descans després de la mort de John Glascock. Va escriure l'àlbum A com a disc en solitari, però va comptar amb la participació de Martin Barre de JT i Dave Pegg al baix. La pressió de la discogràfica va obligar a publicar el disc amb el nom de Jethro Tull. El seu primer àlbum en solitari oficial va ser Walk into Light, el 1983, en el qual Peter-John Vettese va tenir un paper important en la direcció electrònica de la música. esquerra|miniatura|Anderson com Jethro Tull al Hammersmith Odeon de Londres, març de 1978 A la dècada de 1990 va començar a treballar amb simples flautes de bambú. Utilitza tècniques com l'excés de bufat i l'ombrejat de forats per produir notes-slurring i altres tècniques expressives en aquest instrument d'una altra manera senzill. Anderson va dir que al voltant d'aquesta època la seva filla va començar a prendre classes de flauta i es va adonar que la seva digitació era incorrecta, el que el va impulsar a tornar a aprendre el seu ampli catàleg amb la digitació correcta."Jethro Tull Flutist Reforms Technique". 12 November 1993. Retrieved 1 April 2019. El 1995, Anderson va llançar el seu segon àlbum en solitari, Divinities: Twelve Dances with God, una obra instrumental composta per dotze peces pesades amb flauta que persegueixen temes variats amb un motiu subjacent. L'àlbum va ser gravat amb el teclista de Jethro Tull Andrew Giddings i músics d'orquestra. Anderson va publicar dos àlbums més en solitari basats en cançons, The Secret Language of Birds el 2000 i Rupi's Dance el 2003. El 2003, Anderson va gravar una composició anomenada "Griminelli's Lament", en honor al seu amic, el flautista italià Andrea Griminelli.
El 2011, amb el final de la gira de Jethro Tull i la pregunta del seu amic Derek Shulman (què li va passar a Gerald Bostock?),"Jethro Tull's Ian Anderson On Thick As A Brick 2, The Grammys And More - American Songwriter". American Songwriter. 2 February 2012. Anderson va començar a produir una seqüela de Thick as a Brick (1972), titulada Thick as a Brick. Brick 2 o TAAB2, va ser llançat el 3 d'abril de 2012. Es presenta com a interpretat per Ian Anderson de Jethro Tull en comptes de ser un àlbum de Jethro Tull pròpiament dit. Anderson va fer una gira interpretant tots dos àlbums en la seva totalitat. Es va publicar un tràiler de TAAB2 a YouTube."Official TAAB 2 trailer". YouTube.com. Archived from the original on 17 November 2021.
Anderson va llançar un nou àlbum, Homo Erraticus, el maig de 2014. El va descriure com un àlbum conceptual de rock progressiu que barrejava rock, folk i música metal."Homo Erraticus". Jethrotull.com. Archived from the original on 22 November 2021. Retrieved 5 July 2022. Aconseguint el número 14 de la llista d'àlbums del Regne Unit, és el seu àlbum en solitari amb més èxit.
El setembre de 2017, Anderson va anunciar plans per a una gira per commemorar el cinquantè aniversari de This Was i un nou àlbum d'estudi el 2019. La formació de la banda inclou Anderson, Hammond, John O'Hara, David Goodier (tots músics del solo d'Anderson), banda des del 2012),"Musicians". Jethrotull.com. Retrieved 5 July 2022."Jethro Tull Tickets". Gigantic.com. Retrieved 5 July 2022. i, des del 2019, Joe Parrish,"Albion (UK) – Pryderi". Backgroundmagazine.nl. Archived from the original on 18 June 2022. Retrieved 5 July 2022.Jethro Tull [@jethrotull] (1 November 2019). "We welcome Joe Parrish, a new member to the ranks of the great guitarists!" (Tweet). Retrieved 5 July 2022 – via Twitter amb Barre i Florian Opahle absents de la formació."Florian Opahle leaving Jethro Tull at the end of 2019". Jethrotull.com. Archived from the original on 2 February 2021. Sad to have to say that "young" Florian Opahle is leaving us at the end of 2019 after 15 great years of recording, touring and travelling the world.
El 2 de gener de 2018, Ian Anderson va publicar una publicació d'Any Nou a jethrotull.com, que inclou una foto d'Anderson amb el títol "Happy new year from Ian Anderson". Archived from the original on 11 April 2018. Retrieved 5 July 2022. L'1 de juny de 2018, Parlophone Records va llançar una nova col·lecció de carrera (50 cançons) per celebrar el 50è aniversari de Jethro Tull amb els 21 àlbums de Tull, anomenats 50 per 50. A les notes del llibret 50 per 50 s'indicava que el nou àlbum estava programat per al 2019 (i posteriorment es va retrocedir al 2020, després al 2022) seria un disc en solitari d'Ian Anderson i no un nou àlbum de Jethro Tull."Interview: Jethro Tull". Archived from the original on 5 November 2019. Retrieved 5 July 2022. Tanmateix, això va resultar no ser cert; la banda va llançar The Zealot Gene, el primer àlbum d'estudi de Jethro Tull en 19 anys (i el primer amb material nou i original en 23 anys), el 28 de gener de 2022. "Pre-order the New Jethro Tull album "The Zealot Gene"" (Press release). Jethro Tull. Retrieved 15 January 2022.
Reconeixements El 1973, Anderson va aparèixer, juntament amb diversos altres artistes, a la portada de Time, per a un article sobre noves direccions en la música de principis dels anys setanta."TIME Magazine Cover: Pop Records – Feb. 12, 1973". Time. Retrieved 6 September 2020. En reconeixement de la seva contribució de tota la vida a la música popular, Anderson va rebre dos honors l'any 2006: el premi Ivor Novello per a l'èxit internacional i un doctorat honoris causa en literatura a la Universitat Heriot-Watt, l'11 de juliol de 2006."Annual Review 2006 : People, Honours and Awards". 1.hw.ac.uk. Archived from the original on 13 April 2016. Retrieved 30 March 2016. Anderson va ser nomenat membre de l'Ordre de l'Imperi Britànic (MBE) en els honors d'Any Nou de 2008 pels serveis a la música."No. 58557". The London Gazette (Supplement). 29 December 2007. p. 13. Guardonat amb un Doctorat Honoris Causa (Doctor en Lletres) per la Universitat d'Abertay el juliol de 2011."Abertay University graduation to celebrate student successes" (Press release). University of Abertay Dundee. 7 July 2011. Archived from the original on 25 May 2012. Retrieved 5 March 2012.