Santa Maria de Jau, fundada com a Santa Maria de Clariana, és un antic monestir cistercenc del terme de Mosset, a la comarca nord-catalana del Conflent.

Les seves ruïnes sónSanta Maria de Jau en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem nord-occidental del terme de Mosset, a prop i a llevant del Coll de Jau, al sud de la Pinosa i a l'oest del Clot del Pasquer, en el punt quilomètric 17,1 de la carretera D - 14.

Història miniatura|esquerra|Les ruïnes, des del nord Va ser fundat l'any 1162 sobre un possible monestir benedictí pels monjos cistercencs procedents d'una filial del monestir de Pontigny, a la Borgonya, la de Santa Maria d'Ardorell, a la diòcesi d'Albi. A partir del va ser coneguda amb el nom de Jau, en lloc de l'original de Clariana.

miniatura|Restes de l'església, possiblement Era l'abadia de l'Orde del Cister més antiga de la Catalunya del Nord, i tingué un període de creixença i d'estabilitat fins a mitjan . A partir d'aquell moment, una sèrie de dissensions internes així com l'allunyament de l'abat, absent de l'abadia des del , que provocaren la decadència del monestir. En l'etapa final, de tres segles de durada, només hi hagué dos abats comendataris; finalment, la vida comunitària desaparegué. El 1713 el monestir consta en ruïnes, però el títol d'abat perdurà fins a la Revolució Francesa, tot i que amb més caràcter honorífic que real.

miniatura|esquerra|Més restes de l'abadia El monestir de Santa Maria de Clariana, o de Jau, era ric i poderós. Tenia alous i propietats a diversos llocs del Conflent i del Rosselló: Mosset, Molig, Campome, Rià, Codalet, Glorianes, Talteüll, Perellós, Calce, Canet de Rosselló, Illa i alguns més.

Així mateix, aquest monestir fundà tot un seguit de granges a la Catalunya del Nord: Cavanac, a Calce (avui dia terme comunal de Cases de Pena), Sant Martí de la Riba, a Millars, una altra al terme d'Illa, entre d'altres. La de Cavanac, del terme de Cases de Pena, és actualment seu d'una empresa vitivinícola anomenada Château de Jau, i conserva actiu el nom de Jau.

Abaciologi Ramon Pere, ? Elies, 1231 Bernat, 1236 Pere, 1271 Domènec, 1298 - 1300 Pere, 1307 - 1313 Bernat Carrera, 1321 Andreu Conco, 1338 - 1352 Bertran, 1359 - 1373 Joan, 1374 - 1383 Ramon, 1383 - 1394 Ramon Prunet, 1398 - 1399 Antoni Domènec, 1400 - 1405 Joan, 1408 - 1430 Antoni Baró, 1441 - 1442 Felip Castell, 1443 Pere Donadéu, 1443 - 1451, també abat de Santa Maria de Vallbona (Argelers) Marc Coma, 1452 - 1478 Joan Planoles, 1478 - 1481 Antoni Vaquer, 1483 Joan Bover, 1486 - 1512 Pere Rullan, 1519 Abats comendataris Alexandre de Rocabertí, 1519 - 1529 Baldiri Avinyó, 1529 - 1535 Sebastià Bret, 1549 - 1579 Alfons d'Oms i de Cruïlles, 1584 - 1596, també abat de Santa Maria de Vallbona (Argelers) i prior de Sant Esteve del Monestir Joan Graell, 1610 Joan Masó, 1630 - 1642 Josep Ninot, 1649 - 1665 Josep Xaupí, 1706 - 1778, també canonge d'Elna, ardiaca del Vallespir, historiador i teòleg a París Armand-Ferdinand de Laporte, 1781 - 1802, més tard bisbe de Carcassona i administrador del Bisbat de Perpinyà.

L'edifici miniatura|Restes d'un edifici de dues plantes Del conjunt de ruïnes dels edificis abacials, dins de les quals es van aixecar una borda o mas petit i un casalot per a refugi de pastors, en destaquen les de l'església, del . Està situada en el punt més elevat de les ruïnes, a l'interior d'un revolt molt tancat. Tot i l'amuntegament de ruïnes que cobreix el lloc, es distingeix una nau grossa, orientada d'est a oest, de 23,6 m de llargària i 10,6 d'amplària (mides exteriors). Els murs són extraordinàriament gruixuts: entre 2 m i 2,1, segons el tram. La volta de la nau devia ser de pedra, atès el gran munt d'enderrocs existent.

A més de l'església, s'hi poden reconèixer diverses dependències. L'àmbit del monestir és molt gran, i s'estén més enllà dels diversos revolts que fa la carretera en aquest lloc. Tot i que entre munts d'enderrocs, s'endevina al sud de l'església l'àmbit del claustre, quadrat, amb les dependències habituals repartides en el seu entorn.

Bibliografia

Referències

Categoria:Esglésies romàniques de Mosset Categoria:Monestirs cistercencs de Catalunya