El colibrí calçat lluent (Eriocnemis vestita) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita des del nord-oest de Veneçuela fins al nord del Perú.
Descripció El colibrí calçat lluent fa de 9 a 10 cm de llarg. Els mascles pesen de 3,3 a 7,2 g i les femelles de 3,6 a 5,3 g. El bec és recte i negrós. És un colibrí de mida mitjana, el mascle majoritàriament verd amb gola blava i ventre maragda brillant i blau. Les cobertores inferiors de color blau. Les femelles són de color beix més pàl·lid per sota amb un aspecte clapejat. Ambdós sexes tenen grans i visibles pues blanques a la base de les potes, molt més grosses que les del colibrí cuagroc (Boissonneaua flavescens). Es troba a la zona temperada dels Andes, on es troben més sovint a la vora del bosc.
El mascle de la subespècie nominal té les parts superiors d'un color verd fosc brillant amb la gropa i cobertores superiors de color verd daurat. Té una taca porpra brillant a la gola finament envoltada de verd daurat. La resta de la gola i la part superior del pit són d'un verd negrós brillant, la panxa d'un verd daurat brillant i les cobertores inferiors de color blau porpra iridescent. Les potes són blanques. La cua és bifurcada i de color blau acer fosc. La femella té les parts superiors d'un verd daurat brillant. La taca de la gola són com uns quants discs porpra blavosos sobre un fons beix. La resta de la gola i el pit són de color beix i la panxa d'un blanc grisenc, tots amb discs verds daurats. El juvenil és similar a la femella.
La subespècie E. v. paramillo és com la nominal però sense la franja verda daurada de la gola porpra. Els mascles d'E. v. smaragdinipectus tenen la taca porpra a la gola més gran de totes. E. v. arcosae és similar a smaragdinipectus, però la gropa i les cobertores superiors de la cua són d'un verd groguenc que s'estenen fins a la part baixa de l'esquena; els mascles també tenen el bec més curt i el ventre més gris que el nominal.
Distribució i hàbitat El colibrí calçat lluent es troba a Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.
Habita en una varietat de paisatges força oberts. Predominen les vores de la selva nebulosa i el bosc pigmeu. També es troba en vessants matolls, pastures cobertes de vegetació i páramos, i ocasionalment en boscos subtropicals més densos. En altitud, oscil·la entre els 2.300 i els 4.200 m, però es troba principalment entre els 2.800 i els 3.500 m.
Comportament Moviments El colibrí calçat lluent és sedentari.
Alimentació S'alimenta de nèctar, generalment a les flors d'arbustos de creixement baix amb corol·les curtes. Ho fa mentre plana, es posa o de vegades s'aferra a la flor. És "pugnaç i territorial" a les zones de plantes amb flors. La dieta també inclou insectes i aranyes capturades en vol.
Reproducció La temporada de reproducció no està ben definida. Almenys als Andes orientals de Colòmbia sembla que ha niat cada mes excepte el juliol. El niu no s'ha descrit, excepte que sovint es construeix en matolls d'herba. La femella incuba els dos ous blancs; no es coneixen el període d'incubació ni el temps fins al niu.
Vocalització L'única vocalització descrita del colibrí calçat lluent és "una sola nota metàl·lica 'tsiik' o 'tsi-tsiik' duplicada, repetida a intervals irregulars". Piula tant des d'una perxa com mentre està suspès en l'aire.
Estat de conservació L'UICN ha avaluat el colibrí calçat lluent com en risc mínim. Té una àmplia distribució, i tot i que no es coneix la mida de la població, es creu que és estable. Es troba en unes poques zones protegides i "accepta fàcilment el creixement secundari i les pastures envaïdes".
Taxonomia i sistemàtica El colibrí calçat lluent va ser descrit per primer cop l'any 1838 per l'ornitòleg francès René Primevère Lesson amb el nom binomial Ornismya vestita i la localitat tipus "Bogotà, Colòmbia".
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies:
E. v. paramillo (Chapman, 1917) ─ parts septentrionals dels Andes occidentals i centrals de Colòmbia, principalment al departament d'Antioquia. E. v. vestita (Lesson, 1838) ─ des de l'estat de Mérida, al nord-oest de Veneçuela, fins als Andes orientals i centrals de Colòmbia fins als departaments de Cundinamarca i Huila. E. v. smaragdinipectus (Gould, 1868) ─ des dels Andes centrals del sud de Colòmbia, al departament del Cauca, fins a la província de Cañar (Equador). E. v. arcosae (Schuchmann, Weller i Heynen, 2001) ─ els Andes, des de la província de d'Azuay, al sud de l'Equador, fins als departaments de Piura i Cajamarca, a l'extrem nord del Perú.
S'ha proposat diverses altres subespècies (com ara E. v. ventralis, E. v. berlepschi o E. v. chrysorama) però de moment totes es consideren híbrids o morfos de color d'aquestes quatre.
Referències
lluent Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud