El falciot cuaforcat gros (Panyptila sanctihieronymi) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae). Es troba a Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i Nicaragua.
Descripció El falciot cuaforcat gros fa de 18 a 20,5 cm de llarg i pesa uns 48 g. Té ales llargues i estretes i la cua llarga i profundament bifurcada. Els sexes són semblants. Els adults tenen la corona i la cara superior negres amb dues taques blanques al front. La major part del cos és de color negre blavós. La part inferior de la cara, la gola, el coll, la part superior del pit i els flancs són blancs. Les plomes de vol tenen els extrems grisencs i puntes blanques.
Distribució i hàbitat El falciot cuaforcat gros es troba a l'oest de Mèxic (Nayarit, Jalisco, estat de Colima, Michoacán), cap al sud, a través de Guatemala i Hondures, fins al nord de Nicaragua. També hi ha alguns registres a Costa Rica.
Generalment habita paisatges d'altiplà àrids o semiàrids caracteritzats per canyons i grans penya-segats. En altitud, normalment oscil·la entre els 1.000 i els 2.000 m, però de vegades vaga fins a zones humides de fins a 600 m.
Comportament Desplaçaments El falciot cuaforcat gros és generalment resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució, però alguns vaguen fins a Costa Rica fora de la temporada de cria.
Alimentació Com tots els falciots, el falciot cuaforcat gros és un insectívor aeri. Normalment s'alimenta sol o en petits estols de la mateixa espècie. Manquen detalls sobre la dieta.
Reproducció El falciot cuaforcat gros construeix un niu tubular d'uns 40 a 60 cm de llarg amb borrissol de llavors i plomes enfeltrades amb saliva. Té una entrada a prop de la part inferior i els ous es mantenen en un prestatge cap a la part superior. Està suspès de la part inferior d'una roca que sobresurt. La mida de la posta és desconeguda, però se sospita que són els mateixos dos o tres ous que els del falciot cuaforcat menut (P. cayennensis). No se sap res més sobre la biologia reproductora.
Vocalització Dues vocalitzacions del falciot cuaforcat gros són "un tiiiu, tiiuu, planyívol i subtilment bisil·làbic" i "una xerrameca aguda kri-kri-kri-kri-kriiiu-kriii".
Estat de conservació L'UICN ha avaluat el falciot cuaforcat gros com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una població estimada d'entre 20.000 i 50.000 individus madurs. Es creu que aquest últim està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Alguns autors creuen que és un dels falciots més rars, però sembla ser comú almenys a Hondures.
Taxonomia i sistemàtica El falciot cuaforcat gros va ser descrit per primer cop l'any 1863 per l'ornitòleg anglès Osbert Salvin amb el nom binomial Panyptila sancti-hieronymi i la localitat tipus "San Geronimo, Vera Paz. in Republ. Guatemalæ".
El falciot cuaforcat gros comparteix el gènere Panyptila amb el falciot cuaforcat menut (P. cayennensis). És monotípic.
Referències
Categoria:Apòdids Categoria:Ocells d'Amèrica Central