, coneguda pel sobrenom Dame de Beauté, va ser una dama de companyia d'Isabel de Lorena, esposa del comte de Barcelona i Nàpols Renat I.
L'any 1443 esdevingué l'amant favorita del rei Carles VII de França, a qui donà tres filles que serien legitimades com a princeses de França i casades amb els grans senyors de la cort. És considerada la primera amant reial reconeguda de manera oficial.
Va morir abans dels vint-i-vuit anys, després de donar a llum una quarta filla, que no va sobreviure.Segons el nostre calendari actual, així abans de l'inici de l'any medieval 1450 que comença en el moment posterior a Pasqua.
Va inspirar mantes obres d'art contemporànies, incloent la cèlebre obra de Jean Fouquet La verge amb el nen.
Joventut Segons els historiadors, Agnès Sorel va néixer o bé a Coudun (prop de Compenha, a la Picardia), o bé a Fromenteau (parròquia d'Yzeures-sur-Creuse, a Turena)..
El pare, Jean Sorel, o Soreau, era un castlà i senyor de Coudun. Es va casar amb Catherine de Maignelay, filla de Jean Tristan de Maignelay,La família Maignelay és originària de Picardia. Jean II de Maignelay es va casar al amb Isabeau de Wace, hereva del feu de Maignelay-Montigny. Es diu que el seu avantpassat, Pierre Tristan, va participar en la batalla de Bouvines al costat del rei Felip II de França. Catherine de Maignelay es va casar amb Jean Sorel, senyor de Coudun i li dona cinc fills, entre ells Agnès Sorel. La cosina d'Agnès, Antoinette de Maignelay, es convertirà al seu torn en la preferida del rei Carles VII a la mort d'Agnès. Es casa amb André, baró de Villequier i li dona dos fills. El senyoriu de Maignelay va passar llavors a les famílies dels ducs d'Halluin, els comtes de Clermont-Lodève, els ducs de La Rochefoucauld, marquès de Maignelay, i després a la princesa Borghese que va morir el 1877. un castlà i senyor de Verneuil-en-Bourbonnais,El feu de Verneuil-en-Bourbonnais pertanyia al duc Lluís II de Borbó, fill d'Isabelle de Valois i cunyat del rei Carles V de França, besoncle del futur rei Carles VII de França. i Marie de Jouy.Hi ha poca informació sobre la família de Jouy. L'historiador Jean Lebeuf descobreix un Guy de Jouy, senyor de Jouy-en-Josas al . Es seguit al segle XVI per la família Escoubleau de Sourdis. Aleshores la senyoria va ser comprada pel famós metge Antoine d'Aquin, primer metge del rei Lluís XIV ([Lebeuf 1757]).
Agnès, nascuda d'una antiga família noble, té quatre germans: Charles (nascut abans del 1428), cavaller de l'hôtel del rei; Louis, escuder; André, canonge a París (1452), i Jean, senyor de Saint-Gérand. Alguns membres de la família no són desconeguts pels historiadors: Geoffroy Soreau, el seu germà o el seu cosí, més probablement el seu oncle, va ser bisbe de Nimes del 1450 al 1453, després de Châlons del 1453 al 1503, i Jean de Maignelay, capità governador de Creil.Com la filla de Jean Soreau es va convertir en Agnès Sorel? Es va casar amb Regnaut de Sorel com va dir Le Vasseur?
Procedent de la baixa noblesa, va ser a Picardia on va rebre una acurada educació. Es creu que hauria viscut al castell de Maignelay-Montigny i que, segons el costum que s'havia d'enviar senyoretes per completar la seva formació en l'alta aristocràcia, on se la preparava per ocupar a la cort l'envejat lloc de dama de companyia d'Isabel, duquessa de Lorena, reina de Sicília i esposa del rei Renat, cunyat de Carles VII. Aquest despatx no era cobejat pels avantatges materials que aportava: Agnès Sorel, col·locada a la cort de Lorena cap als quinze anys d'edat, només cobrava deu lliures l'any, a diferència d'altres senyoretes d'aquesta cort, com Catherine de Serocourt, cosina de Jean de Serocourt, capità de Tarascon, a qui se li va concedir la suma de quinze lliures tournois.Auguste Vallet de Viriville, «Recherches historiques sur Agnès Sorel», Bibliothèque de l'École des chartes, XI, 1849,
Segons els comentaristes, que es basen en les cròniques de Monstrelet o Jean Chartier, la trobada entre la jove i el rei, impressionat per la seva bellesa, va tenir lloc a Tolosa de Llenguadoc el 19 de març de 1443, quan Carles va rebre el seu germà Renat i Isabel de Lorena a l'habitació de la qual apareix Agnès per primera vegada, o bé a Saumur el setembre de 1443.Gaston du Fresne de Beaucourt, «Histoire de Charles VII», Librairie de la Société bibliographique, M. Tardieu, 1881, tome 3, .
A la Cort El rei de França, Carles VII, vint anys més gran que ella, la va posar al servei de la casa angevina l'any 1444 per apropar-la a ell. Oficialment, és una criada de la casa de la reina Maria d'Anjou.
Després d'accedir a la cort de Carles VII, va ascendir al rang de primera dama no oficial del regne de França i ràpidament va obtenir l'estatus de favorita oficial, cosa que és una novetat; els reis de França fins aleshores tenien amants però s'havien de quedar a les ombres. Carles VII també va tenir altres amants, però no van tenir la importància d'Agnès Sorel.
Va ser durant l'estada de Carles VII a Nancy, capital del Ducat de Lorena, durant les celebracions reials de finals de l'any 1444, que el rei va lluitar per la seva bellesa durant un torneig. En aquesta ocasió, va mostrar la seva amant oficial que va causar sensació en aparèixer l'últim dia vestida amb «una armadura de plata incrustada de gemmes».
El seu art de viure i les seves extravagàncies van enviar la reina a l'ombra. Abandona els vels i altres tipus de lligadures. Va inventar l'escot d'espatlles nues, descrit com «luxuriós i depravat» per alguns cronistes religiosos de l'època. Piràmides vertiginoses superen el seu pentinat. Trenes de fins a vuit metres de llarg s'estenen pels seus vestits folrats de pells precioses: marta o gibelina. Du camises de lli fi i collarets de perles. Tracta la seva pell amb ungüents que actuen com a exfoliant, una cremaCrema feta amb bava de caragol, cervell de senglar, excrements de cabra, pètals de clavells vermells i cucs de terra vius. Font: [Lefrançois 2013, p. 32]. contra les arrugues cada matí i màscares de mel per a la nit. Es maquilla amb una barreja de farina i sípia triturada que li dona una pell de color alabastre molt popular a l'època, es pinta els llapis amb pintallavis fet de pètals de rosella, que és condemnat pels predicadors medievals. Tenia les celles depilades i els cabells a la part superior del front, aquest últim convertit en la part eròtica del cos de la dona en aquella època. No es tracta de la «moda florentina» per donar-se un front més arrodonit, sinó per equilibrar els seus trets perquè té uns ulls molt grans desproporcionats en relació amb el seu rostre. L'any 1444, el rei li va oferir vint mil sis-centes corones de joies, entre elles diamants tallats, amb les quals va ser la primera a adornar el seu pentinat si hem de creure els cronistes de l'època.
Per obtenir aquestes precioses gales, es va convertir en la millor clienta de Jacques Coeur, un comerciant internacional (que importava del Llevant teixits de luxe mai vist abans a Europa contravenint les prescripcions de l'Església) i l'encarregat de les finances del rei, que va acumular tresors al seu palau de Bourges. Consumeix grans quantitats de teixits preciosos i totes les dones de la cort l'imiten.
Agnès Sorel sap fer servir la seva influència amb el rei. Li va imposar els seus amics o es va guanyar el favor dels consellers de la Corona, que veien en ella el mitjà d'aconseguir la benevolència reial, com Pierre de Brézé, Étienne Chevalier, Guillaume d'Estouteville, Guillaume Cousinot, Prigent VII de Coëtivy o Jacques Cœur. És gràcies a aquestes maniobres que el rei, en pocs mesos, li va concedir els feus de la Beauté (d'aquí el conegut sobrenom de «Dama de Beauté»), Vernon, Issoudun, La Val e Ròcacesièira i li va oferir el domini de Loches. Ella hi va fer construir el castell amb vistes a la ciutat.
El delfí Lluís, futur Lluís XI, no suporta la relació d'Agnès amb el seu pare. Li dolia que la seva mare era menyspreada i cada cop li va costar més acceptar-la. Un dia deixa esclatar el seu ressentiment i persegueix, amb espasa en mà, l'Agnès a les habitacions de la casa reial. Per escapar-se'n, es refugia al llit del rei. Carles VII, enfadat per tanta impertinència, expulsa el seu fill de la cort i l'envia a governar Dauphiné.
La seva vida amb el rei miniatura|Retrat d'Agnès Sorel datat del . Museu de Belles Arts d'Angers Agnès Sorel té diversos fills amb el rei. Té diverses residències on viu amb els seus assistents: a Razilly prop de Chinon, a la seva residència a Loches (la residència reial Loches), a Beaulieu, la veïna població de Loches on s'instal·la al castell obert de Courcelles (Loiret), a Dames prop de Mehun-sur-Yèvre. Creient, feia regularment pelegrinatges i feia ofrenes a l'Església, afavorint els canonges de Loches. Va donar al rei tres filles,La quarta filla va morir quan va néixer. les «bastardes de França» (ja que van néixer fora del matrimoni), però a les quals va legitimar i dotar ricament, per ordre de primogenitura: Marie de Valois, que es va casar, el 1458, amb Olivier de Coëtivy, senyor de Coëtivy i Taillebourg i senescal de Guyenne; Charlotte de Valois, que, l'any 1462, es va convertir en l'esposa de Jacques de Brézé, senescal de Normandia, i que va ser assassinada per aquest uns anys més tard amb un cop d'espasa entre les espatlles per haver estat sorpresa en braços del seu amant a uns passos del llit matrimonial. El seu fill, Louis de Brézé, es casaria amb Diane de Poitiers; Jeanne de Valois, nascuda a Beauté-sur-Marne, que Lluís XI va casar amb Antoine de Bueil, comte de Sancerre i canceller del rei; Una nena nascuda prematurament el 3 de febrer de 1450 va morir el mateix dia a la casa pairal de Mesnil, prop de Jumièges, a Normandia.
Aquests naixements fan que els moralistes Thomas Basin i Jean Jouvenel des Ursins escriguin que Agnès és responsable del despertar sensual de Carles VII. Jutgen severament la seva llibertat de moral i l'acusen d'haver fet d'aquest rei «cast» un rei disbauxa, totalment sotmès a les seves amants.
La seva mort miniatura|Escultura de marbre blanc segons la màscara mortuoria d'Agnès Sorel conservat a l'hôtel Lallemant, Bourges Tan bon punt Carles es va traslladar a la Manoir de la Vigne a Le Mesnil-sous-Jumièges, prop de Roan, de sobte va ser presa d'un «flux d'estómac» segons Jean Chartier, cronista oficial de la cort, i va morir en poques hores, el 9 de febrer de 1450, encomanant la seva ànima a Déu i a la Mare de Déu i recordant la indulgència absolutòria in articulo mortis (a l'hora de la mort). concedida pel papa Nicolau V. Dona a llum una nena prematur de set mesos, la seva última filla, que mor poc després del seu naixement.A l'urna funerària que contenia les restes d'Agnès Sorel es van trobar dues vèrtebres i un fragment del crani de la nena. ([Deblauwe 2013, p. 66]).
Tenia vint-i-vuit anys d'edat a la seva mort, i mor oficialment d'una infecció puerperal.. Té temps de llegar els seus béns a la col·legiata de Loches perquè s'hi diguin misses pel repòs de la seva ànima, a l'abadia de Jumièges on hi ha dipositat el seu cor, així com als membres de la seva família. Al rei li llega les seves joies.
La seva mort és tan ràpida que se sospita d'un enverinament. Fins i tot acusen Jacques Coeur, designat com a marmessor, d'haver-la fet assassinar, però aquest és un dels pocs càrrecs dels quals és aclarit durant el seu judici poc després de la mort d'Agnès. Les sospites van caure aleshores, i fins al , sobre el Delfí, el futur Lluís XI, enemic del partit al qual donava suport..