La col·legiata de Sant Martí a Lieja avui a Bèlgica, és una església en estil gòtic, un dels monuments majors de la ciutat. Es troba a un punt estratègic a la carena del mont «Publémont». Al , el bisbe Èracli (s.X-971) va decidir aprofitar el promontori del Publémont per construir una fortificació, més fàcil per defendre que la plana al·luvial de la confluència del Llègia i del Mosa volia transferir-hi el palau episcopal i va iniciar l'obra d'una nova catedral. El seu successor, Notger (930-1008) va abandonar aquest projecte en voler mantenir la catedral al mateix lloc on sant Llambert va ser assassinat. Tot i això va continuar la construcció i va dedicar el temple a Martí de Tours dins del burg, el campanar servia de torre de vigília.
A la nit del 3 al 4 d'agost del 1312, durant la revolta anomenada el «Mal de Sant Martí» els patricis hi van cercar refugi, però els plebeus van incendiar l'església i tots van morir. Durant la revolta liegesa contra Lluís de Borbó les tropes de Carles I de Borgonya la van metre malbé una segona vegada, quan per venjança Carles I va ordenar incendiar tota la ciutat. Quan Erard de la Mark (1472-1538), príncep-bisbe de 1505 a 1528 va arribar al poder, només en quedaven unes ruïnes. De la Mark va ordenar la reconstrucció en estil gòtic. L'obra es va continuar fins a la fi del , sota els arquitectes Arnold van Mulken (volta i cor) i Paul de Ryckel (nau). La torre és l'única part de l'església anterior que es va conservar.
L'església conserva un calvari de principis del , el mausoleu d'Èracli, l'estàtua de la Mare de Déu de Sant Severí, la capella del Sant Sacrament, amb medallons de Jean Del Cour (1627-1707), el reliquiari de la beata Eva i a la cripta l'estàtua jacent de marbre negre de Theux que representa Joan de Gavre, prebost de la col·legiata. El 1886 va ser promoguda a basílica menor pel papa Vicenzo Pecci, Lleó XIII (1810-1903).
Referències
Bibliografia
Marti, collegiata de sant Categoria:Edificis gòtics Categoria:Edificis de Lieja Categoria:Patrimoni protegit de Valònia