miniatura|Llanbrynmair ("Església de Santa Maria") a Llan, Powys Llan ( [ɬan]) i les seves variants (lan en bretó; lann en còrnic; lhan en picte) són elements de topònim comuns a les llengües britòniques que actualment es podrien traduir per "parròquia" o "església". En la moderna ortografia gal·lesa, es tracta com a prefix, però antigament s'escrivia de vegades com a partícula separada. El nom (sovint alterat) del sant rellevant o lloc segueix l'element: per exemple "Llanfair" és la parròquia o assentament al voltant de l'església de ("Maria" en gal·lès).
Les diverses formes del mot són cognates amb l'anglès land i lawn i presumiblement al seu inici denotaven un tros de terra expressament aclarit i clos,Oxford English Dictionary, 1st ed. "land, n.¹". Oxford University Press (Oxford), 1901.Oxford English Dictionary, 1st ed. "laund, n." Oxford University Press (Oxford), 1902. per bé que aviat varen agafar el sentit de "territori", "país". A la Britànnia post-romana, el mot començà a ser aplicat particularment a la terra santificada ocupada per comunitats de cristians conversos. Forma part del nom de més de 630 llocs a Gal·les i gairebé tots tenen alguna connexió amb algun sant patró local. Aquests eren normalment (tot i que no sempre) els sants fundadors de la parròquia,Baring-Gould, Sabine. The Lives de the Saints, Vol. 16, "The Celtic Church and its Saints", p. 67. Longmans, Green, & Co. (Nova York), 1898. parents de les famílies dirigents que envaïren Gal·les durant l'alta edat mitjana.Baring-Gould, p. 40. El fundador d'un nou llan estava obligat a residir-hi i a menjar només un cop al dia (cada àpat havia de ser un tros de pa i un ou) i a beure només aigua i llet. Això havia de durar quaranta dies, excepte els diumenges, després dels quals la terra es considerava santificada per sempre. El llan típic feia servir o erigia un terraplè circular amb una estacada protectora, envoltat de cabanes de fusta o pedra.Baring-Gould, p. 33. Al contrari que a la pràctica saxona, aquests establiments no eren capelles per als senyors locals, sinó per a tribus gairebé separades, inicialment a certa distància de la comunitat seglar.Baring-Gould, p. 92. Amb el pas del temps, però, es va fer habitual que les comunitats pròsperes es convertissin o bé en monestirs prohibits als residents laics o bé en comunitats seglars controlades pel senyor local.Baring-Gould, p. 37–38.
Durant la baixa edat mitjana, llan va acabar designant també parròquies senceres, ja fos com a regió eclesiàstica, com a subdivisió d'un cwmwd o com a hundred. Actualment, al Regne Unit "Llan" també es fa servir com a abreviatura per a qualsevol topònim que comenci per «Llan», com ara Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch (població, d'altra banda, que ostenta el rècord del topònim més llarg del Regne Unit i el tercer més llarg del món).
Etimologia S'ha relacionat el llan britònic amb el protocelta * lano "ple, reblit", present als nombrosos Mediolanum documentats arreu d'Europa (entre ells, l'actual Milà), amb el significat de «el centre del país», «centre del camp, del territori». Una etimologia alternativa per al terme Mediolanum, proposada a partir de la comparació de lano amb el llatí "planum" (amb la pèrdua de la 'p' inicial típica de les llengües cèltiques), seria «al mig de la plana», per bé que moltes ciutats que duien aquest nom no eren pas al mig de cap plana. El lingüista Xavier Delamarre, considerant la vocació religiosa d'alguns Mediolanum (un tret en comú amb els posteriors llan britans), hi veu el significat de "plenitud" en el sentit religiós, relacionada amb el sentit original del mot, "ple".
Topònims a Gal·les Llocs amb nom de sants
()
Llanarmon-yn-Iâl, Denbighshire, Sant Garmon o St. Germà d'Auxerre Llanbadarn Fawr, Sant Padarn Llanbadrig, Sant Patrici Llanbedr, Sant Pere Llanberis, Sant Peris Llandegla, Santa Tecla Llanddarog, Sant Twrog Llanddeusant, Anglesey, dos sants: Sant Marcel i Santa Marcel·lina Llanddeusant, Carmarthenshire, dos sants: David de Gal·les i Sant Teilo Llandeilo, Sant Teilo Llandewi, David de Gal·les Llandudno, Sant Tudno Llandybie, Sant Tybie Llandyssil, Sant Tyssil Llanedi, Santa Edith Llanegwad, Sant Egwad Llanellen, Santa Helen Llanelli, Sant Elli Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch, Santa Maria i Tysilio Llanfoist, Sant Fwyst Llanfynydd, Església de la muntanya Llangadog, Sant Cadoc Llangain, Sant Cain Llangathen, Sant Cathan Llangeler, Sant Celert Llangelynnin, Sant Celynin Llangennech, Sant Cennych Llangennith, Sant Cenydd Llangollen, Sant Collen Llangolman, Sant Colman Llangrannog, Sant Caranog o Carantoc Llangunnor, Sant Cynnwr Llangyfelach, Sant Cyfelach Llanferres, Sant Berres Llangyndeyrn, Sant Cyndeyrn Llangynllo, Sant Cynllo Llangynog, Sant Cynog Llangynwyd, Sant Cynwyd Llanharan, Sant Aaron Llanidloes, Sant Idloes Llanilar, Sant Hilary Llanismel, Sant Ismael Llanllawddog, Sant Llawddog Llanmadoc, Sant Madoc Llanmartin, Sant Martí Llanishen (Llanisien), Sant Isan Llannon, Sant Non Llanpumsaint, cinc sants: Gwyn, Gwynno, Gwynoro, Ceithio i Celynin Llanrhidian, Sant Rhidian Llanrwst, Sant Grwst Llansadwrn, Sant Sadwrn Llansamlet, Sant Samlet Llansawel, Sant Sawell Llanstephan, Sant Stephen Llantrisant, tres sants: Illtud, Gwynno i Dyfodwg Llanwenog, Sant Gwenog Llanwrda, Sant Cwrda
Topònims amb connexions religioses que no són sants Llandaff, el nom li ve del riu Taff Llandrindod, el nom li ve de la Santíssima Trinitat (gal·lès: y Drindod) Llanfachraeth, Església de la platgeta Llanfaes, 'Església del Camp' de llan + maes (camp) Llangefni, el nom li ve del riu Cefni (i coneguda antigament com a Llangyngar, per Sant Cyngar)
Topònims sense connexions religioses miniatura|L'església de Sant Cadoc a Llancarfan, Glamorgan Aquesta llista és incompleta; podeu col·laborar a expandir-la. Llan, Montgomeryshire Llanbradach, nom evolucionat de Nant Bradach Llancarfan, nom evolucionat de Nantcarfan Llandarcy, el nom li ve de William Knox D'Arcy Llanddulas, el nom li ve del riu Dulas Llandovery, corrupció de Llanymddyfri, 'recinte de l'església enmig de les aigües' Llaneglwys, Brecknockshire - llan + eglwys (església) Llangoedmor a Ceredigion, originàriament Llangoedmawr, Gran Bosc. Llanllyfni, Gwynedd - llan al riu Llyfni Llanmorlais, nom evolucionat de Glan Morlais Llanrhaeadr-ym-Mochnant, Montgomeryshire - llan + rhaeadr (cascada) al cantref de Mochnant Llanuwchllyn, Gwynedd - llan + uwch + llyn (llan al llac) Llanymawddwy, Gwynedd - llan + yn + Mawddwy (llan al districte de Mawddwy)
Topònims a comtats de la rodalia de Gal·les Lancaut (gal·lès: Llan Cewydd), Gloucestershire Llancillo, Herefordshire Landican (Birkenhead, Merseyside), Sant Tegan Llandinabo, Herefordshire Llanfair Waterdine, Shropshire Llangarron, Herefordshire Llanrothal, Herefordshire Llanveynoe, Herefordshire Llanwarne, Herefordshire Llanymynech, Shropshire Llanyblodwel, Shropshire
Topònims a Cornualla Llocs amb nom de sants Lannahevran, St Keverne, Sant Achevran Lannaled, St Germans, Sant Aled Lannanta o Ewni Lananta, Lelant, Sant Anta Lannbrobus, Probus, Sant Probus Lanndege, Old Kea, Sant Kea Lanndewydnek, Landewednack, Sant Gwynnek Lanndhylyk, Landulph, Sant Deloc Lanndoho, St Kew prop de Wadebridge, Sant Dochou, similar al Llandochau gal·lès Lannentenin, St Anthony in Meneage, Sant Antonius Lannewa, St Ewe, Sant Ewa Lannfyek, Feock, Sant Feoc Lanngostentin, Constantine, Sant Constantine Lannhernow, Lanherne, Sant Hernow Lanngenewyt, Langunnett, Sant Cyneuit Lanngorrek o Lanngorrow, Crantock, Sant Goroc Lannhydrek, Lanhydrock, Sant Hydrek Lannjowan, Leyowne, Sant Joan Lannkynhorn o Lanngenhorn, Linkinhorne, Sant Cynhoern Lannlivri, Lanlivery, Sant Lyfri Lannmoren o Lannvorenn, Lamorran, Sant Morenna o Sant Moren Lannoweyn, Cubert, Sant Owein Lannreydhek o Lannreydhow, Lanreath, Sant Reydhek o Sant Reydhow Lannrigon, Laregan i Lariggan Lannrihorn, Ruan Lanihorne, Sant Rihoern Lannsalwys, Lansallos, Sant Salwys Lannseles, Launcells, Sant Seles Lannsiek, St Just a Roseland, Sant Siek Lannstevan, Launceston, Sant Stephen Lannsulyan, Luxulyan, Sant Sulyan Lannudhno, St Erth, Sant Udhno Lannunwal, Laninval Lannust, St Just a Penwith, Sant Just Lannvihal, St Michael Caerhays, Sant Miquel Lannvorek, Mevagissey, Sant Morec Lannvowsedh, St Mawes, Sant Maudet Lannwedhenek, Padstow, Sant Guethenoc Lannwenek, Lewannick, Sant Gwenek Lannwolesyk, Lellizzick, Sant Gwledic Lannworon, Goran, Sant Goron Lannystli, Gulval, Sant Ystli
Topònims amb connexions religioses que no són sants Kellilann, Clann, recinte de l'arbreda Lannbesow, Lambessow, recinte del bedoll Lannbron, Lambourne, recinte del turó Lanndreth, St Blazey, recinte religiós vora una platja o embarcador Lanneves, Lanivet, recinte religiós de l'arbreda sagrada Lanneyst, Laneast, desconegut Lanngordhow, Fowey, recinte religiós de la tribu Lannmanagh, Lammana, recinte del monjo Lannmanagh, Looe Island, recinte del monjo Lannpenn, Lampen, recinte del cap Lannsans, Lezant, recinte religiós sant Lannvab, Mabe, recinte del fill Lannvyhan o Ladnvian, Laddenvean, petit recinte religiós Lannwydhek, Mylor, recinte religiós boscós Seghlan, Sellan, recinte sec
Topònims sense connexions religioses Landrevik, Landrivick, originàriament Hendrevik (grangeta vella) Landu, Landue, originàriament Nansdu (mur negre o fosc) Landu, Lanjew (Withiel), originàriament Lendu (tros negre o fosc) Landuwy, Lantewey, originàriament Nantduwey (vall del riu Dewey) Lannestek, Lanescot, originàriament Lysnestek (pati d'en Nestoc) Langarth, Langarth, originàriament Lenangath (el tros del gat) Langover, Langore, originàriament Nansgover (vall del rierol) Lanjergh, Lanjeth, originàriament Nansyergh (vall del cabirol) Lanjiogh, Lanjew (Kea), originàriament Nanskiogh (vall del rierol) Lankarrow, Lancarrow, originàriament Nanskarrow (vall del cérvol) Lanlegh, Lanteague, originàriament Nanslegh (vall de la llosa) Lanlowarn, Lanlawren, originàriament Nanslowarn (vall de la guineu) Lanmelin, Lamellion, originàriament Nansmelin (vall del molí) Lanmelin, Lamellyn, originàriament Nansmelin (vall del molí) Lanmorek, Lamorick, originàriament Nansmorek (vall de Moroc) Lanmornow, Lamorna, originàriament Nansmornow (vall d'un rierol anomenat Morno) Lannergh, Lanarth, clariana Lannergh, Landrake, clariana Lannergh, Lannarth, clariana Lannergh, Lanner, clariana Lannergh, Larrick, clariana Lannergh, Larrick (South Petherwin), clariana Lannergh, Muchlarnick, clariana Lansewigy, Lanseague, originàriament Nansewigy (vall de la cerva) Lanteglos, Lanteglos-by-Camelford, originàriament Nanteglos (vall de l'església) Lanteglos, Lanteglos-by-Fowey, originàriament Nanteglos (vall de l'església) Lantlogh, Landlooe, originàriament Nantlogh (vall del riu Looe) Lantollek, Lantallack, originàriament Nanstollek (vall buidada) Lantyvet, Lantivet, originàriament Nantyvet (vall cultivada) Lantyeyn, Lantyan, originàriament Nantyeyn (vall freda) Lanyeyn, Lanyon, originàriament Lynyeyn (bassa freda) Lanyeyn, Lanyon (Gwinear), el nom li ve de la família Lanyon de Lynyeyn (bassa freda)
Topònims a la rodalia de Cornualla Landkey (prop de Barnstaple, Devon), Sant Kea
Topònims a Bretanya miniatura|Capella de Sant Urlo a Lannejenn
Lampaul-Guimiliau (bretó: Lambaol-Gwimilio), Sant Paul Landerneau (bretó: Landerne), Sant Ténénan Langolen (bretó: Langolen), Sant Collen Landeleau (bretó: Landelo), Sant Teilo Landoac (bretó: Landoac), Sant Doac Lanildut (bretó: Lannildud), Illtud Lannédern (bretó: Lannedern), Sant Edern Landévennec (bretó: Landevenneg), Winwaloe Landivisiau (bretó: Landivizio), Sant Gwisiau Landudal (bretó: Landudal), Tudwal Lanhouarneau (bretó: Lanhouarne), Sant Hervé Landévant (bretó: Landevant), Sant Tevant Landudec (bretó: Landudeg), Sant Tadec