El picot tintat (Veniliornis affinis) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que es troba a Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.

Descripció esquerra|miniatura|274x274px|Dibuix de picot tintat, femella a l'esquerra i mascle a la dreta. Col·lecció de la Universitat d'Amsterdam. El picot tintat fa uns 15 a 18 cm de llarg i pesa entre 32 i 44 g. Presenta dimorfisme sexual. Els mascles i les femelles tenen el mateix plomatge excepte al cap. Els mascles de la subespècie nominal affinis tenen una corona vermella amb bases de plomes negres que es veuen a través. La femella té una corona de color marró oliva fosc. Els adults d'ambdós sexes tenen la cara majoritàriament de color beix amb franges oliva i el clatell i coll posterior de color groc daurat. Les parts superiors són majoritàriament de color verd groguenc amb algunes puntes de plomes vermelles, franges grogues pàl·lides i algunes a la gropa i a les cobertores superiors de la cua. Les plomes de vol són de color marró fosc amb vores verdes amples i franges blanques beix a les primàries i secundàries. La cua és de color marró fosc amb franges groguenques a la majoria de les plomes. Les parts inferiors són de color beix canyella clar amb franges de color marró oliva fosc que estan més espaiades al ventre i als flancs. L'iris és de color marró a marró vermellós, el bec llarg és fosc amb la mandíbula més pàl·lida i les potes són de color verd oliva a verd grisenc. Els juvenils s'assemblen als adults amb la cara més fosca i ratllada; tots dos sexes tenen una mica de vermell a la corona, el mascle més que la femella.

La subespècie orenocensis té les parts superiors més verdes amb menys vermell que la nominal. La subespècie hilaris és més grossa que la nominal, amb les parts superiors més bronzejades o grogues amb franges més febles, i amb puntes vermelles amples a les cobertores de les ales. La subespècie ruficeps té la mateixa mida que hilaris, amb puntes vermelles més grosses a les cobertores i franges grogues més evidents a les parts superiors.

Distribució i hàbitat El picot tintat es troba en la selva humida de les terres per l'est dels Andes, des del sud-est de Colòmbia i sud de Veneçuela, cap al sud, a través de l'est de l'Equador i est del Perú, nord i est de Bolívia i Brasil des del altiplà amazònic cap a l'est fins Maranhão, estat de Bahia, Pernambuco i Espírito Santo i cap al sud fins sud-oest de Mato Grosso.

Habita principalment a l'interior de la selva tropical alta. Es troba menys en els límits dels boscos, en el bosc secundari i els matolls. A l'Equador i al Perú també es troba a la terra ferma humida de les terres baixes i, de vegades, als boscos de várzea. Ocasionalment s'alimenta en paisatges més oberts. En altitud, a Veneçuela es troba entre 100 i 500 m, fins a 1.000 m a Colòmbia, fins a 850 mperò normalment només fins a 600 m a l'Equador, i fins a 1.300 m al Perú.

Comportament Moviment Es creu que el picot tintat és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta principalment des del nivell mitjà del bosc fins a la capçada, però també por arribar a baixar al sotabosc. Normalment s'alimenta sol i s'uneix regularment a estols d'espècies mixtes i segueix eixams de formigues legionàries. La dieta inclou artròpodes i fruits.

Cria Es creu que la temporada de cria del picot tintat és de gener a setembre, però no se sap res més sobre la biologia reproductora.

Vocalització No és molt vocal. La vocalització principal és una "sèrie de fins a 10-14 notes nasals agudes 'ghi' o 'kih'".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el picot tintat com en risc mínim. Té una àrea de distribució extremadament àmplia. La mida de la població no es coneix, però es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es troba en diverses àrees protegides. "Molt poc conegut. Possiblement no infreqüent, però passat per alt".

Taxonomia i sistemàtica El picot tintat va ser descrit per primer cop l'any 1821 per l'ornitòleg anglès William Swainson amb el nom binomial Picus affinis i la localitat tipus " 'Provinces of Bahia and Rio de Janeiro' = Bahia".

El Congrés Ornitològic Internacional i el Manual dels Ocells del Món de BirdLife International situen el picot tintat al gènere Veniliornis. Tanmateix, a partir del 2018, l'American Ornithological Society i la taxonomia Clements van traslladar totes les espècies del gènere Veniliornis a Dryobates.

Els sistemes taxonòmics coincideixen que el picot tintat té aquestes quatre subespècies:

V. a. orenocensis (Berlepsch & Hartert, 1902) ─ sud-est de Colòmbia i sud de Veneçuela fins al Brasil al nord de l'Amazones fins al Riu Negro. V. a. hilaris (Cabanis & Heine, 1863) ─ est de l'Equador fins oest del Brasil fins al Riu Madeira i cap al sud, est del Perú fins al nord de Bolívia. V. a. ruficeps (von Spix, 1824) ─ centre i nord-est del Brasil al sud de l'Amazones i a l'est del Riu Madeira fins al sud de Mato Grosso. V. a. affinis (Swainson, 1821) ─ estats orientals brasilers d'Alagoas, Pernambuco i Bahia.

Les subespècies hilaris i ruficeps de vegades s'han tractat com a espècies separades. El que ara és el picot del Chocó (V. chocoensis) va ser tractat en un moment com una subespècie del picot pintat.

Referències

Categoria:Veniliornis Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud