miniatura|Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics. miniatura|Buidant una canoa monòxila amb foc i rascant amb petxines. Gravat de 1550. miniatura|La bricbarca noruega Superb escurçant veles. És impossible estudiar la història dels humans sense considerar les diferents maneres que han emprat per a desplaçar-se sobre l'aigua. Des del punt de vista de l'arquitectura naval, de la construcció d'embarcacions i de la navegació, una història dels vaixells hauria d'exposar els diferents tipus constructius de les naus – petites i grans – usades al llarg dels temps.
El resum que es presenta a continuació és un recull cronològic de diferents aspectes relacionats amb el tema. Al costat dels vaixells pròpiament dits, hi ha descobriments, pràctiques, tècniques i anècdotes que poden ajudar a configurar una idea general del projecte exposat.
Generalitats Aquest article està orientat a presentar detalls puntuals amb referències verificables. Les explicacions generals (sobre un tipus de vaixell, sobre una època determinada o altres) poden consultar-se en els articles respectius. En les dates indicades, els anys són orientatius. Hi ha casos documentats en els quals l'any és exacte. Tanmateix, també hi ha referències amb dates estimades.
Tot i que els protagonistes de l'article haurien de ser els vaixells i les embarcacions de tota mena, el treball exposa detalls (aparentment) allunyats de l'objectiu. La relació de cada dada amb la història de la navegació existeix però, i és interessant de constatar.
Prehistòria En les primeres èpoques de la humanitat les embarcacions eren senzilles i basades en els materials a l'abast dels constructors: rais de canyes o de petits troncs de fusta canoes de canyes cosides i treballades bots inflats de pells d'animals barquetes amb estructura lleugera (de vímets o canyes) folrada de pells d'animals caiucs de troncs d'arbre buidats (monoxilon) canoes d'escorça d'arbres reforçada i similars. Tots els possibles sistemes constructius prehistòrics continuaren emprant-se al llarg de la història i, amb poques variacions, continuen usant-se en l'actualitat (per motius econòmics, per tradició o altres). Malgrat la senzillesa de les naus, aquests vaixells van permetre el poblament de regions aïllades.
Antigues cultures miniatura|Barca del tipus anomenat "magur". Embarcacions en les cultures antigues Les antigues cultures establertes en la regió situada entre els rius Tigris i Èufrates (amb accés al golf Pèrsic), basaven gran part de les seves comunicacions en la navegació per rius i canals, sense menystenir els desplaçaments per mar costaners o, en alguns casos, per alta mar. Totes les cultures mesopotàmiques compartien embarcacions molt semblants: embarcacions petites fetes de canyes o materials similars (branques flexibles de salze o vímet) i embarcacions més grans construïdes de fustes importades no identificades. Les embarcacions anaven calafatades amb dues menes de betum: un betum "sòlid" i un betum "deformable". La documentació sobre el tema es basa en artefactes arqueològics (en nombre limitat) i en documents escrits en símbols cuneïformes. Hi ha molts estudis i traduccions sobre aspectes concrets però són de difícil accés. Hi ha una obra de Gaston Maspero, amb il·lustracions interessants, que resumeix els aspectes dels vaixells d'Egipte i Assíria.Life in ancient Egypt and Assyria. Gaston Maspero.
Antiga Mesopotàmia Mesopotàmia (del grec , «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, dos rius grans i navegables en certa manera.
Babilònia Segons Heròdot, a Babilònia hi arribaven coracles que podien carregar 5000 talents (unes 150 tones).
Embarcacions documentades c 4000 aC. Model d'argila cuita d'una barca de vela. Textos cuneiformes que parlen de diversos tipus d'embarcacions: petites de canyes i més grans de fusta. Tercera dinastia d'Ur, Ur III [Erm 4031,4053,7820,14661,15259] Hi havia barques de 10, 20, 60 i 120 gur. I també de 300 gur. Una de les fustes més usades era la fusta anomenada "ma-nu" ("e'ru" en accadi). Identificada amb la fusta de salze (Salix acmophylla). El sistema de construcció d'aquestes barques és un tema controvertit. Els especialistes indiquen des de sistemes basats en feixos de canyes o branques primes fins a un procediment de planxes de fusta encadellades. Sembla molt més probable el primer sistema. Segons un document d'Ur III, la construcció d'un vaixell de 120 gur exigia 7.200 peces de fusta ("pegs" en anglès). Cal considerar si es tracta de peces d'encadellats o de simples branques en brut. c 2500 aC. Ur. Model de barca de rems d'argent. De l'època de Sargon d'Accad (2334-2279 aC), hi ha una lloança que parla de vaixells de diferents orígens atracats al port de la ciutat d'Accad.
Antic Egipte miniatura|Vaixell de Sahure descarregant troncs de cedre en tornar d'una expedició a la costa de Síria (actual Líban). Vaixells de l'antic Egipte A l'antic Egipte hi havia des d'embarcacions molt petites (de canyes i papir), fins a vaixells més grans construïts amb planxes de fusta disposades en testa i cosides. El desplaçament es feia a vela i amb rems. Hi ha documentades naus de 50 metres d'eslora a partir de baixos relleus. 2600 aC. Expedició enviada per Snefru a Biblos. c 2566 aC. Barca solar de Kheops. Folre basat en planxes de fusta de cedre unides per testa, amb algun encadellat, i cosides amb corda d'espart. (Els vaixells de Ferriby, a Anglaterra i d'una cultura diferent, datats c.1800-1600 aC també tenien el folre de planxes cosides.) 2500 aC? Sahure. Va enviar un estol al país de Punt. El producte del viatge foren 80.000 mesures de mirra, 6000 barres d'electre i 2.500 troncs de fusta de banús. 2000 aC. Mentuhotep, expedició a Punt. c 1470 aC. Expedició de Hatxepsut al País de Punt. Amb cinc vaixells i més de 1000 tripulants a cada vaixell. 279 aC. Far d'Alexandria
Fenicis Vaixells fenicis Els fenicis de diverses èpoques disposaven de vaixells mercants, vaixells de guerra i embarcacions més petites. Segons Plini el Vell, els fenicis inventaren els vaixells mercants. Sota diversos imperis, els vaixells fenicis eren llogats, requisats o, més aviat obligats a la voluntat de l'emperador de torn. Els fenicis eren els mariners més experts entre tots els de l'armada de Xerxes. Principalment els de Sidó. En la segona Guerra mèdica, Xerxes feu excavar un canal a l'istme de Mont Atos. Els més hàbils foren els fenicis. El sistema de construcció dels grans vaixells de l'antiguitat (l'encadellat amb fiador de les planxes del folre) fou d'origen fenici. Els romans l'anomenaven "encadellat fenici" ("coagmenta punicana", en llatí plural).
c 610 aC. Circumnavegació fenícia d'Àfrica. Comerç amb les illes Cassitèrides.
Cartaginesos . Fundació de Cartago, segons la llegenda ca. (?) Hannó el Navegant . Batalla naval d'Alàlia . Derrotats a la batalla de Miles (260 aC) pel cònsol romà Gai Duïli. El comandant cartaginès era Hanníbal Giscó. Els romans construïren doncs un estol de més de 120 naus, segons l'historiador grec Polibi, copiant el disseny d'un quinquerrem cartaginès embarrancat i capturat pels romans a Messina. Hanníbal va haver d'abandonar el seu propi vaixell (una nau "de set línies de rems" que havia estat propietat de Pirros de l'Epir) i escapar-se amb un bot. . Batalla del cap Ècnomus.
Antiga Grècia miniatura|Olympias. Reconstrucció moderna d'una trieres grega. lang=ca|miniatura|Principi d'acoblament (per testa) dels taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Els romans els anomenaven "coagmenta punicana" (encadellats fenicis). Vaixells de l'Antiga Grècia Obligats per un territori molt escabrós, que dificultava les comunicacions per terra, els grecs destacaren aviat en la navegació. Alguns dels antics vaixells grecs són prou coneguts: pentecontera trieres (trirrem) penteres (quinquerrem)
El folre dels bucs es basava en unions del tipus caixa i metxa (unions encadellades) que requerien operaris molt destres i especialitzats.
c 750 aC. Segons Tucídides, els corintis inventaren els vaixells de guerra amb tres nivells de rems (trieres, trirrems). 600 aC. Díolkos 500-480 aC. Estols perses de Darios, basats en vaixells fenicis i grecs. 480 aC. Batalla de Salamina 456 aC. Mapa d'Aristàgoras. 425 aC. Heròdot escrigué sobre els coracles dels armenis, amb estructura de salze i folrats de pells. Carregats de palla, els més petits portaven un ruc i un tripulant. I baixaven pel riu fins a Babilònia. 406 aC. Batalla naval de les Arginuses. 405 aC. Batalla naval d'Egospótamos, guanyada per l'espartà Lisandre. c320 aC. Píteas de Massalia. c 320 aC. "Diaphragma" de Dicearc de Messina. (Vegeu Diafragma de Dicearc de Messana). Abans del 286 aC. Teofrast. En la seva obra De historia plantarum, va tractar de les fustes més útils per a construir vaixells i rems.Enquiry into plants and minor works on odours and weather signs, translated by Sir Arthur Hort, (1916)Volume 1 Pàg.423 c 250 aC. Arquimedes va descobrir la causa de la flotabilitat dels vaixells. A més del principi d'Arquimedes hom li atribueix el descobriment del cargol d'Arquimedes, una mena de bomba emprada antigament com a bomba de sentina dels grans vaixells. 220 aC. Demetri de Faros va fer que els seus homes transportessin un estol d'uns cinquanta vaixells a través de l'istme fins al golf de Corint. (Vegeu Díolkos). 125 aC. Hiparc de Rodes. Inventor de l'astrolabi.
Antiga Roma miniatura|Trirrem romana representada en un mosaic Vaixells de l'Antiga Roma Els vaixells romans poden classificar-se en tres grans grups: el vaixells de guerra, els vaixells mercants i les embarcacions menors. Una versió resumida pot llegir-se en Plini el Vell. 260 aC. Batalla de Miles. 256 aC. Batalla del cap Ècnomus. 57 aC. Navigare necesse est, vivere non est necesse. Frase atribuïda a Pompeu per Plutarc. 31 aC. Batalla d'Àccium. Els guanyadors comptarem amb liburnes. 10 aC. Transport d'un obelisc de 263 tones per mar, des de Heliòpolis (Egipte) fins a Roma. Transportar una càrrega tan pesant demostra la capacitat tècnica i de construcció naval dels antics romans. c 2 dC. Segons Plini el Vell Gai Agripa va veure al Mar Roig les restes d'un vaixell hispà. 37 dC. Obelisc de Calígula. L'any 1586 i sota la direcció de Domenico Fontana es va transportar, alçar i plantar l'obelisc de la Plaça de Sant Pere al Vaticà. Es tractava d'una operació molt complexa i perillosa. Calia coordinar 900 operaris directes, 75 cavalls, milers de metres de corda i uns quants argues i politges. Per a impedir destorbs que posessin en risc la maniobra, el papa Sixt V havia decretat la pena de mort per a qualsevol persona que trenqués el silenci. I una forca i un botxí eren a la plaça per a recordar el decret.
Diu la tradició que un tal Bresca, capità d'un vaixell genovès, veient que les cordes perillaven de trencar-se sota l'esforç va exclamar: "Mulleu les cordes!!". ("Acqua alle corde" o "Aiga, dai de l'aiga ae corde" segons diferents narracions). Fontana va fer mullar les cordes i Bresca fou recompensat en lloc de ser penjat.Acqua alle corde
37-41 dC. Vaixells de Nemi c 150 dC. Isis (vaixell) 180 dC. Aule Gel·li. Noctes Atticae Aulus Gellius va donar una llista de les embarcacions del seu temps. Naus romanes (en llatí i en plural): gauli, corbitae, caudiceae, longae, hippagines, cercuri, celoces (celetes en grec), lembi, oriae, renunculi, actuariae, prosumiae (geseoratae, horiolae), stlatae, scaphae, pontones, vaetitiae, hemioliae, phaseli, parones, myoparones, lintres, caupuli, camarae, placidae, cydarum, tatariae, catascopium. 357 dC. Ammià Marcel·lí va descriure el transport d'un obelisc de 500 tones. c 410. Noni Marcel (Nonius Marcellus). Nonii Marcelli Peripatetici Tuburticensis de Compendiosa Doctrini per Litteras ad Filium