El Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica o Cos d'infanteria de la Marina dels Estats Units (U.S.Marine Corps en anglès) és un dels sis cossos que conformen les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica.
És el segon cos més petit que depèn de la Secretaria de Defensa i el tercer més petit de les Forces Armades, per davant de la Guàrdia Costanera i de la Força Espacial. El seu potencial és de 180.000 membres en actiu i 40.000 soldats a la reserva.
Història Segle El cos va néixer durant la creació de l'Exèrcit Continental que lluitava contra les tropes britàniques, i concretament com a Infanteria de la Marina durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Fou fundat el 10 de novembre de 1775 a Tun Tavern (Filadèlfia, Pennsilvània) per una resolució del Congrés Continental provisional que fou el primer govern dels EUA. http://hqinet001.hqmc.usmc.mil/hd/historical/Docs_Speeches/Establishingamarinecorps.htm
Un cop aconseguida la independència, el cos va desaparèixer fins al 1798 quan davant el conflicte entre Estats Units i França, conegut com la Quasi-War (1798-1800), el congrés decidí de crear tant el Cos de Marina com la Infanteria de Marina o Cos de Marines.
Segle El començà amb la Guerra Bàrbara (1801–1805), on William Eaton i Presley O'Bannon lideraren set marines i 300 mercenaris àrabs i europeus en la captura de Trípoli. Tot i que només arribaren a conquerir Derna, l'acció de Trípoli ha estat immortalitzada en el Marines' hymn i en l'adopció de l'Espasa Mameluke, portada per oficials marines d'aquella batalla, com a símbol.
Durant la Guerra Anglo-Americana de 1812-1815, els Marines tingueren una importància rellevant a la batalla de Bladensburg i a la defensa de Nova Orleans. A Bladensburg, els marines es mantingueren a la rereguarda de l'exèrcit causant un gran nombre de baixes britàniques i evitant el seu avanç cap a Washington DC. A Nova Orleans reforçaren la línia defensiva de la ciutat. Gràcies a aquestes dues batalles, els Marines obtingueren prestigi com a reforç d'una línia militar i, especialment, en l'abordatge i defensa de vaixells.
miniatura|esquerra|Oli de James Walker sobre la batalla de ChapultepecEn aquell moment, el cos entraria en una greu crisi. Diferents oficials foren jutjats i el cos va patir un desgreuge fins que l'any 1820 Archibald Henderson agafaria el lideratge del cos, convertint-se en el cap que més temps ha estat en aquesta posició. Durant el seu mandat, els marines farien diferents accions al Carib, Golf de Mèxic, Key West, Oest d'Àfrica, les Illes Falkland i Sumatra. Henderson també hagué de lluitar contra la voluntat del president Andrew Jackson d'unificar el cos de Marines amb l'exèrcit. Henderson necessità i obtingué l'ajuda del Congrés, que defensà la independència del cos com a membre de la Secretaria de Marina del govern i amb el mateix estatus que l'Armada dels Estats Units. http://hqinet001.hqmc.usmc.mil/hd/historical/Docs_Speeches/OrganizationofUSMC.htm
Henderson també liderà els Marines a les Guerres Semínoles contra els indígenes de Florida (1835). Una dècada després, esclataria la guerra contra Mèxic (1846-1848) on destacaria l'actuació dels Marines a l'assalt del Palau de Chapultepec de la Ciutat de Mèxic, que donà lloc a la frase a l'himne dels Marines on es parla del Hall de Montezuma. Durant la dècada de 1850, els Marines actuarien a Panamà i Àsia. El coronel Henderson, que rebria el malnom de The Grand Old Man of the Marine Corps, es va convertir en un símbol del cos després de 39 anys al servei dels Marines.
La participació dels Marines a la guerra civil dels Estats Units (1861-1865) fou més aviat minsa. Una de les principals raons d'aquest fet, fou que més de la meitat dels oficials del cos passaren a engreixar les forces rebels del sud. Tot i l'ajuda del Congrés, els Marines restants eren pocs i inexperts i participaren poc en la guerra.
La resta del fou marcada per una forta crisi a conseqüència de la guerra civil, i un replantejament de la missió del cos dels Marines. La transició de l'Armada dels EUA de vaixells de vela a vaixells de vapor va posar en qüestió la necessitat d'una infanteria de marina en vaixells navals. En contraposició, el Cos començà a especialitzar-se com a recurs en intervencions que tenien per objectiu protegir vides i interessos estatunidencs a l'estranger. El Cos es va implicar en vint-i-vuit intervencions diferents des del final de la Guerra Civil fins a la fi del segle: Xina, Formosa, Japó, Nicaragua, Uruguai, Mèxic, Corea, Panamà, Hawaii, Egipte, Haití, Samoa, Argentina, Xile i Colòmbia. També se'ls demanaria aturar el malestar polític i laboral dins de territori estatunidenc. Sota el comandament de Jacob Zeilin, el Cos va anar adoptant la simbologia marina, com l'emblema de cos marí el 19 de novembre de 1868. Al voltant de 1883 s'adoptava el lema actual de Semper Fidelis (En llatí: Sempre Fidel).
A final de segle, el Cos intervindria en les operacions dels Estats Units contra l'armada espanyola a la Guerra de Cuba, a les Filipines i Puerto Rico. Durant aquesta guerra es fundà aCuba la cèlebre Base de Guantànamo, que encara usen els cossos de la Marina.
Segle A començament del , el Cos continuà participant en expedicions estrangeres, incloent-hi la Guerra filipina americana, la Rebel·lió de la Xina (1899-1901), Panamà, Cuba, Veracruz (Mèxic), Haití, Santo Domingo (República Dominicana) i Nicaragua. Entre els anys 1900 i 1910, començaria la defensa de les bases navals estatunidenques dels atacs que patien altres forces armades.
Primera Guerra Mundial miniatura|Georges Scott, American Marines in Belleau Wood (1918)A la I Guerra Mundial la majoria de Marines que hi intervingueren foren veterans, que aportaren l'experiència en el camp de batalla que no tenien oficials de l'exèrcit dels Estats Units ni de l'exèrcit britànic. De la Gran Guerra queda en el record de l'imaginari dels Marines la victòria a Belleau Wood, contra l'exèrcit alemany, la batalla més llarga de la història del Cos i la que més reputació els ha reportat.
El Cos entrà en combat amb un contingent de 511 oficials i 13.214 soldats enrolats. L'11 de novembre de 1918 eren 2.400 oficials i més de 70.000 soldats. http://www.acepilots.com/usmc/hist2.html
Període d'entreguerres Durant el període d'entreguerres, el Cos fou dirigit per John A. Lejeune, qui l'especialitzà en la lluita amfíbia. El 1932 membres especialitzats intervindrien en una operació a Nicaragua contra les tropes d'Augusto César Sandino, en una de les Guerres bananeres. Per un altre cantó, oficials i tropes del Cos destinades a la Xina observarien i aprendrien les tècniques amfíbies de l'exèrcit japonés.
Segona Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial els Marines foren destinats principalment a la Guerra del Pacífic contra l'exèrcit imperial japonès. El seu desplegament incorporava dues brigades, sis divisions i cinc forces de suport aeri distribuïdes en 132 esquadrons i 20 batallons de defensa i defensa paracaigudística. http://www.nps.gov/wapa/indepth/extContent/usmc
L'atac japonès a Pearl Harbor i la invasió japonesa dels territoris dels EUA al pacífic (1941-1942) provocarien l'entrada dels americans a la guerra i, amb ella, la intervenció del Cos. De tots manera no fou fins al 1943 quan els aliats contraatacarien comandats per l'Armada dels EUA i pel Cos de Marines. Tot i alguna ofensiva japonesa a la Xina durant el 1944, l'ofensiva contra posicions japoneses al sud-est asiàtic precipitarien el final de la guerra.
El gener de 1945 els marines desembarcaren a Luzón, l'illa més gran de les Filipines. Manila, la capital, va ser capturada el 3 de març. La conquesta completa de les Filipines va acabar el juliol, però mentrestant els marines ja es van concentrar en el seu pròxim objectiu, l'illa d'Iwo Jima (19 de febrer-26 de març de 1945). La importància d'aquesta illa radicava en el fet que des d'allí els caces estatunidencs podien donar protecció als B-29 que bombardejaven les ciutats japoneses. Però aquesta illa, ja dins de territori japonès, va propiciar que la defensa japonesa fos especialment dura, provocant un nombre elevadíssim de baixes en els membres del Cos. El següent objectiu fou la invasió d'Okinawa (1 d'abril-21 de juny de 1945), on el nombre de baixes de marines va ser igualment gran. Segona Guerra Mundial miniatura|Plantada de la bandera dels EUA a Iwo Jima
Les accions dels marines durant la guerra atorgaren al Cos un gran prestigi popular. Per això l'any 1954 es va crear el USMC War Memorial a Arlington (Virgínia, Estats Units) com a reconeixement a l'esforç i en memòria dels caiguts en combat. 87.000 m9arines moriren o foren ferits a la Guerra del Pacífic i 82 foren condecorats amb la medalla de l'honor. En acabar la guerra, el Cos havia augmentat en 6 divisions, 5 cossos de suport aeri i fins a un total de 485.000 soldats. http://www.globalsecurity.org/military/agency/usmc/history.htm
Després de la guerra el Cos entraria novament en una crisi institucional. Alguns polítics pretenien forçar una reorganització de les Forces Armades i desmantellar el Cos. Novament, el Congrés mediaria per evitar-ne la desaparició.
Guerra de Corea La Guerra de Corea (1950-1953), propicià la creació de la 1st Provisional Marine Brigade (Primera Brigada Provisional de Marines) creada a correcuita per a defensar el Perímetre Pusan, objectiu de les forces armades dels EUA. Un dels moments més crucials en aquesta aferrisada defensa, fou un atac flanc i amfibi a Inchon, dirigit pel general Douglas MacArthur. L'atac esfondrà les línies norcoreanes i les obliga a recular cap al nord del país. L'entrada de la Xina a la guerra provocà un tomb important, ja que les tropes xineses superaven en nombre les tropes dels EUA, que sovint eren sorpreses a la rereguarda amb la consegüent pèrdua de molts soldats i provocant una situació caòtica i de col·lapse a les forces armades americanes. De totes maneres, la situació dels marines era la menys caótica, ja que, a diferència del VIII exèrcit, durant la seva retirada cap a la costa aconseguia reduir el nombre d'efectius enemics i evitar un bany de sang a les seves files.
A la batalla coneguda com a Chosin Reservoir, els marines es farien forts al voltant del 38é paral·lel i defensarien aquesta posició fins a la firma del armistici de 1953. Al final de la guerra el Cos comptava amb 261.000 efectius, majoritàriament reservistes. A Corea moriren o foren ferits 30.544 soldats i 42 foren reconeguts amb la medalla d'honor. http://hqinet001.hqmc.usmc.mil/HD/Special_Interests/KWC/Fast_Facts.htm
Guerra de Vietnam miniatura|Operació Hastings: Patrulla de marines
El cos de marines va ser una de les principals forces armades que van prendre part en elconflicte de Vietnam (1959-1975). Les principals batalles en les que soldats del Cos es veieren involucrats foren a Da Nang, Hue City, i Khe Sanh. Molts marines foren enviats a lluitar en una guerra de guerrilles contra el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam del Sud i contra l'exèrcit del Vietnam del Nord.
Vietnam fou la intervenció bèl·lica més llarga dels marines, amb un cost d'entre 13.000 i 15.000 morts segons les fonts,Casualty Statistics: Virtual Vietnam Veterans Memorial mentre que 51.392 soldats foren ferits i 57 reberen la medalla d'honor.
Post-Vietnam i pre-11-S Acabada la Guerra de Vietnam, la participació dels marines en operacions bèl·liques es pot resumir en la invasió de l'Illa de Grenada (Operació Urgent Fury) el 25 d'octubre de 1983 i la invasió de Panamà (Operació Just Cause) el 20 de desembre de 1989 en la que moriria un fotògraf espanyol que cobria les notícies.
Un altre fet important fou l'atac terrorista al quarter general dels marines a Beirut (Líban), que fou bombardejat el 23 d'octubre de 1983 causant el major nombre de baixes en el Cos en temps d'absència de guerra. 220 entre soldats i oficials i 21 persones de servei moririen.