Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2017. En aquest any es va veure el vol inaugural del vehicle de llançament indi Geosynchronous Satellite Launch Vehicle Mark III (també anomenat LVM3) el 5 de juny i la primera prova suborbital del coet Electron de Rocket Lab, inaugurant també el Port espacial de Mahia a Nova Zelanda. El coet porta el nom en relació amb l'innovador motor Rutherford que alimenta de combustible a través de motors elèctrics amb bateria en lloc de l'habitual generador de gas i turbobomba.
La Xina va llançar un coet derivat d'un míssil, el Kaituozhe-2, el 2 de març. El SS-520-4 japonès, un coet sonda suborbital modificat per al vol orbital, va fracassar en arribar a l'òrbita al gener. Si hagués tingut èxit, hagués sigut el vehicle més petit i lleuger en situar un objecte a l'òrbita.
El famós coet rus Soiuz-U va ser retirat en la seva missió núm. 786 el 22 de febrer. El 30 de març, la missió SES-10 va ser llançada amb un primer tram de Falcon 9 ja utilitzat anteriorment, assolint una fita important en el programa de desenvolupament del sistema reutilitzable d'SpaceX; posteriorment es van reutilitzar més primers trams del mateix coet.
Després de la missió rècord de 13 anys observant Saturn, els seus anells i llunes, la sonda Cassini va ser destruïda intencionadament fent-la entrar en l'atmosfera de Saturn, el 15 de setembre de 2017. En comparació amb el 2016, es van realitzar 5 llançaments orbitals més, que representa un augment aproximat del 8,6%.
Vols espacials tripulats miniatura|L'astronauta francès Thomas Pesquet va formar part de la tripulació de l'Estació Espacial Internacional des de novembre de 2016 fins al juny de 2017.
La Xina va llançar per primera vegada el 20 d'abril la nau espacial de subministrament no tripulada Tianzhou que va ser responsable d'abastir l'estació espacial xinesa Tiangong 2. Es va acoblar automàticament a l'estació espacial xinesa Tiangong 2 no ocupada i va proveir de combustible. Es va desacoblar i després va realitzar en els següents mesos altres dos amarratges automàtics. Després d'haver complert els seus objectius, va deixar l'estació espacial una última vegada i es va destruir durant la seva reentrada a l'atmosfera el 22 de setembre de 2017.
Exploració no tripulada Sondes interplanetàries 19 sondes espacials van estar actives al sistema solar durant el 2017.
Venus: La sonda espacial japonesa Akatsuki va continuar la seva recopilació de dades sobre l'atmosfera d'aquest planeta.
Dues naus espacials van continuar estudiant la Lluna:
L'orbitador estatunidenc Lunar Reconnaissance Orbiter té suficient propulsor per continuar la seva missió durant diversos anys; El mòdul de descens Chang'e 3 va continuar funcionant. D'altra banda, l'estat del rover Yutu es va trobar inactiu
Mart: La sonda europea ExoMars Trace Gas Orbiter no va tenir activitat científica durant el 2017 perquè aquest any es va dedicar a la realització de maniobres d'aerofrenada destinades per transformar la seva alta òrbita el·líptica a una òrbita circular baixa de 400 km. A aquest efecte, diverses maniobres durant el febrer i el març van resultar en un perigeu de 33.000 a 115 km per permetre que l'atmosfera marciana contribueixi a reduir el seu apogeu en cada passada. L'orbitador Mars Odyssey, el satèl·lit més antic de la "flota" marciana va continuar el seu estudi sobre la superfície del planeta i és el principal relé de les dades enviades pel rover Opportunity; L'orbitador MRO es va centrar principalment en les variacions estacionals de l'atmosfera i la superfície de Mart; MAVEN va començar el seu segon any marcià (=2 anys terrestres) d'estudi de l'atmosfera marciana i va tenir un paper creixent en la retransmissió de dades recopilades pels rovers cap a la Terra; Mars Express, en la seva sisena extensió de missió va dur a terme un estudi de l'atmosfera de Mart juntament amb MAVEN fent simultàniament ocultacions de ràdio. L'orbitador indi Mars Orbiter Mission va continuar el seu estudi de Mart. No obstant això, és més aviat una prova tecnològica; El rover Opportunity va continuar la seva exploració del cràter Endeavour; El rover Curiosity va continuar el seu ascens al mont Sharp. Des de desembre de 2016, el trepant i el mecanisme de recuperació d la mostres ja no funcionen, cosa que prohibeix qualsevol anàlisi del sòl pels dos instruments principals del rover (CheMin i SAM). Els enginyers de la NASA van provar una solució el 2018. Mentrestant, l'astromòbil va continuar pujant al mont Sharp utilitzant els instruments que segueixen sent operatius
Asteroides: Dawn va continuar la seva missió al voltant de l'asteroide (1) Ceres i va conservar suficient propulsor per seguir fins al 2018. La missió estatunidenca de retorn de mostres d'asteroide OSIRIS-REx va continuar el trànsit cap a l'asteroide (101955) Benou. El 23 de setembre, va modificar la seva trajectòria mitjançant l'assistència gravitacional a la Terra gràcies a un sobrevol amb una distància de 17.000 km. La missió japonesa de retorn de mostres d'asteroide Hayabusa 2 va continuar el trànsit a Ryugu.
Planetes externs: La sonda espacial Cassini-Huygens va completar la seva missió amb un estudi dels anells i satèl·lits més propers de Saturn sobrevolant-los a poca distància. El 15 de setembre, es va destruir deliberadament modificant la seva trajectòria per tal que travessés l'atmosfera de Saturn; La sonda espacial Juno en òrbita al voltant de Júpiter no va poder modificar la seva òrbita com s'esperava a conseqüència de problemes amb les vàlvules d'alimentació. El problema va ser investigat des de principis de 2017 i es va determinar que només podria fer set sobrevols del planeta durant el 2017; New Horizons va completar la transmissió de les dades recollides durant el sobrevol del sistema plutonià i va continuar la ruta per sobrevolar un petit cos del cinturó de Kuiper amb data d'arribada el 2020. Es va activar el mode d'hibernació però es va desactivar en dos períodes, a l'inici i al final de l'any durant el qual es van fer observacions d'objectes coneguts del cinturó de Kuiper; Les sondes Voyager 1 i Voyager 2 van continuar allunyant-se del sol. Llavors es trobaven respectivament a 137,2 i 113,9 ua del sol.
Satèl·lits científics Només s'ha posat en òrbita un sol satèl·lit científic el 2017.
HXMT: Telescopi espacial xinès de raigs X
Es va implementar un important instrument científic a bord de l'Estació Espacial Internacional. NICER: és un petit observatori raigs X de la NASA.
Llançadors miniatura|Aterratge de la primera etapa del llançador Falcon 9 després del seu llançament el desembre de 2017.
Durant aquest any es van realitzar 90 llançaments orbitals, el segon any amb més llançaments del després de l'any 2014 (92 llançaments). Els Estats Units van prendre el lideratge amb 29 llançaments (+1 en comparació amb l'any anterior), Rússia el segueix amb 21 llançaments i la Xina pren el tercer lloc amb 18. La taxa d'èxit de llançament de 2017 és inferior a la mitjana dels últims anys, amb una taxa de fracàs del 6,7%, incloent cinc fracassos totals (Soiuz, Llarga Marxa 5, PSLV, SS-520-4, Electron), 1 fracàs parcial (Llarga Marxa 3B i una anomalia durant un dels llançaments. Només Europa i els Estats Units van tenir una taxa d'èxit del 100%:
Tot i que SpaceX va tornar a retardar el primer vol del seu llançador pesant Falcon Heavy, el 2017 va ser un gran any per a l'empresa californiana. Va llançar 18 exemplars del seu llançador Falcon 9 que representa el 20% de tots els vols de l'any. La primera etapa es va recuperar 14 vegades (taxa d'èxit del 100%) i cinc vols es van realitzar amb etapes recuperades. L'ISRO, l'agència espacial índia va llançar amb èxit per primera vegada una versió més potent del seu llançador pesant GSLV Mk.III passant la seva càrrega útil en òrbita de transferència geoestacionària de 2,35 a 4 tones. Però el seu altre llançador, el coet PSLV va tenir el seu primer fracàs el 31 d'agost després d'un continu èxit durant un període de 20 anys. Després de l'encesa de la segona etapa, l'expulsió del carenat va fallar. La segona i la tercera etapa del llançador va penalitzar la massa addicional (1150 kg) sense aconseguir arribar a la velocitat esperada. La quarta etapa va funcionar fins que el combustible es va esgotar sense poder compensar aquesta diferència de velocitat. El llançador va situar el satèl·lit en una òrbita 167,4 x 6554,8 km inútil. Aquest llançador va establir un nou rècord de la quantitat de càrregues disponibles en un sol vol, deixant anar 104 satèl·lits a un sol llançament (en la seva majoria CubeSats). El rècord anterior va ser de 37 satèl·lits. La Xina va fallar en el segon vol del seu llançador pesant Llarga Marxa 5 a causa del fracàs estructural d'una turbobomba d'un motor YF-77 de la primera etapa. La immobilització del llançador té importants conseqüències en el calendari de l'ambiciós programa d'exploració lunar del país: el llançament de la missió de retorn lunar Chang'e 5 previst pel 2017 va ser ajornat fins al 2019, mentre que les dates per al llançament del primer mòdul de la gran estació espacial xinesa així com la nau marciana (2020) estan amenaçades. A més, un llançador Llarga Marxa 3B, va fallar el 18 de juny del seu sistema de control de la seva actitud, que va fer posar el seu satèl·lit geoestacionari en una òrbita inferior a l'esperada, obligant-lo a maniobrar per arribar a la seva destinació, però retallant 10 anys de la vida útil. El llançador lleuger neozelandès Electron va efectuar el seu primer vol el 25 de maig de 2017, però el llançament va fallar a conseqüència de la pèrdua de contacte amb el llançador a causa d'un error de programació. El Japó va volar per primera vegada el SS-520-4, un coet sonda reconvertit en un llançador de nano-satèl·lits: una massa de 2,6 tones en la seva versió original) amb una tercera etapa per poder col·locar una petita càrrega útil (4 kg) en òrbita baixa. Però el vol va ser un fracàs com a resultat del tall d'un cable elèctric. El llançador es va tornar a provar a principis de 2018. Rússia va llançar per última vegada el coet Soiuz-U el primer vol del qual data de 1973 i s'ha utilitzat gairebé 780 vegades.
Programes nacionals Programa espacial francès El pressupost de l'agència espacial francesa, el CNES, va estar en fort creixent el 2017 (+10 %) i va ascendir a 2,3 bilions d'euros, dels quals 833 milions d'euros es van dedicar a projectes gestionats per l'Agència espacial europea (ESA). Entre els projectes llançats el 2017 hi va haver el desenvolupament del motor de coet Prometheus (ignició reutilitzable utilitzant Metà Lox), que va rebre el suport de l'ESA, el desenvolupament tecnològic VHTS (comunicacions de molt alta velocitat) i el desenvolupament de noves tècniques per a satèl·lits d'observació terrestre basat en òptiques adaptatives i matrius CMOS en comptes de CCD.
Programa espacial europeu