miniatura|Exemple de carta partida. En diplomàtica, s'anomena carta partida a un document en el qual hi figuren dues (o més de dues) còpies d'un contracte o un text important en un únic full de pergamí. A la part que separava les còpies hi anava un text, o un dibuix. Un cop acabat el document es tallava i cada signatari es quedava amb una de les còpies. La part tallada de cada còpia havia de coincidir, fet que permetia comprovacions posteriors i dificultava la falsificació.
Quirògraf Un quirògraf, derivat del llatí chirographum, designava inicialment qualsevol document amb signatura autògrafa.DCVB: Quirògraf. Més tard, en algunes contrades va passar a tenir el significat de carta partida. Els documents papals (signats per un papa), amb independència del format escollit, eren anomenats quirògrafs.
Descripció Nombre de còpies Les cartes partides constaven, generalment, de dues còpies. També n'hi havia de tres i quatre còpies.
Materials Principalment foren escrites sobre pergamí o un material similar basat en pell adobada. També hi ha cartes partides escrites sobre paper.
Forma Abans de la "partició", el document constava de dues còpies "idèntiques" escrites sobre un mateix full de pergamí. Entre les dues còpies hi havia una separació o divisió, que era la part per on s'havia de tallar el document.
Complements Sovint, una carta partida constava de signatures de testimonis, segells amb cintes i complements similars.
Divisió En la zona que separava les dues còpies, hom hi escrivia una paraula, unes quantes lletres o, a vegades un dibuix. La paraula CIROGRAPH (sense la lletra h) era molt freqüent en documents. En Occitània i Catalunya era típic escriure algunes lletres de l'alfabet (en variacions de majuscules, minúscules, en diferents colors…). La designació genèrica era: carta partida per A.B.C.
Separació en parts Un cop escrit el document calia tallar-lo per a separar les diverses còpies. Es podia tallar per la zona de la divisió abans esmentada amb un tall recte, un tall dentat o un tall ondulat.
Història No es coneix l'origen exacte de les cartes partides en la seva forma definitiva.Un sistema de validación documental: de la Quirografía a las cartas partidas. JUAN CARLOS GALENDE DÍAZ. Segons l'expert Arthur Giry, els exemplars més antics conservats són els següents: Una de les còpies (la part inferior) d'una carta partida (sense data però abans de 1060) de l'època de Enric I de França que fa referència a l'abadia de Sainte-Geneviève. El lema o divisa escrit en la divisió de la carta era: PETRVS • PAULVS • GENOVEFA. De la mateixa època que l'anterior, es conserva la part superior d'una carta partida per A.B.C. sobre un acord entre el bisbe de Girona i el comte de Foix, Roger. (Ref.: Arthur Giry. Manuel de diplomatique. Pàg. 510).
Exemples notables Documents conservats Tenint en compte el valor legal de les cartes partides, molts arxius conservaren milers de còpies d'aquests documents durant molt de temps. Les guerres, els incendis i altres incidents feren desaparèixer definitivament molts dels arxius tradicionals. Una de les excepcions és la del arxiu municipal de Nivelles. Conservades als Archives de l'État de Brabant (Louvain-la-Neuve), hi ha unes 65.000 cartes partides.
Esments en literatura i altres 1077? Furs de Jaca. Crònica de Bernat Desclot. Crònica de Ramon Muntaner. 1261. 1307. Cabildo de Mèrida. 1314. 1443. Lletra de batalla. 1471. Lletra de batalla real. 1490. Tirant lo Blanc. Lletres de batalla.
Referències
Vegeu també Lletra de batalla
Categoria:Ciències de la informació Categoria:Disciplines auxiliars de la història Categoria:Documents Categoria:Historiografia