Joan Cantó i Francès (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903) fou un compositor i pedagog musical valencià. Se'l considera l'autor de la primera peça composta especialment per a la festa de Moros i Cristians d'Alcoi.
Biografia miniatura|Carrer i conservatori municipal d'Alcoi Joan Cantó Inicià la seva formació musical amb el seu pare, el músic Francesc Cantó Botella. Becat per la diputació d'Alacant, el 1876 es traslladà a Madrid, per estudiar amb Emilio Arrieta a l'Escuela Nacional de Música, on obtingué els primers premis d'harmonia, composició i piano. Posteriorment, guanyà la plaça de professor d'harmonia del mateix conservatori, càrrec on continuà fins a la mort. Dos dels seus deixebles van ser el pianista i compositor basc Francisco Cotarelo Romanos el compositor i director d'orquestra Bartolomé Pérez Casas, futur catedràtic d'harmonia del Conservatori, i el compositor madrileny Vicente Arregui Garay.Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 876 ()
Va ser autor del pas-doble Mahomet, considerat l'obra més antiga feta per a les desfilades de Moros i cristians. Compongué música simfònica i religiosa: un Poema sinfónico, diverses misses, i altres obres per a piano i per a banda. També fou coautor d'un mètode de solfeig editat a Madrid el 1897.
Entre els reconeixements que Cantó rebé destaquen els carrers dedicats en diverses poblacions, i el Conservatori de Música i Dansa Joan Cantó d'Alcoi, que s'estatja en l'edifici històric on havia viscut la família Cantó. L'Associació Sant Jordi d'Alcoi concedeix el premi de música festera Joan Cantó Francés, entre els diversos músics que l'han guanyat trobem Josep Vicent Egea Insa el 1998 i José Manuel Mogino Martínez el 2004.
Obres miniatura|Casa natal de Joan Cantó Andante i polonesa (1885), per a banda (arranjament modern de Frank De Vuyst) Apolo (1894), vals per a piano Aragón y Castilla (<1900), per a orquestra Mahomet (1882), pas-doble fester Misa en Do mayor a dos voces (1899), dedicada a la monja carmelita Constancia CantóMaria Cantó i Francès, germana del compositor, fou novícia de les Carmelites de la Caritat de Begur l'any 1872 El olvido (ca. 1877) El pardalot (1886). Transcrit per a banda per Camil Pérez Laporta Pequeñeces (ca 1895), cançons per a pianoComprèn Barcarola, Gavota, Vals para canto y piano, Una carta, Ave María, Minueto a 4 manos Poema sinfónico (1892) Polonesa de concierto, per a banda Polaka de concierto, per a piano La risueña (1887), masurca Rondó (1894), per a piano La rosa (1883), per a veu i piano, lletra de Carmelo Calvo i Rodríguez El rosal: Salutación a la Virgen, nadala amb lletra d'Esteban de Zafra Siempre bella (1893), polca El turco (1892), pas-doble per a banda
Bibliografia Apolinar Brull, Ignacio Agustín Campo, Juan Cantó, José Falcó, Manuel y Tomás Fernández Grajal, Pedro Fontanilla, Francisco Javier Jiménez Delgado, Pablo Hernández, Antonio Llanos, Emilio Serrano, Antonio SosTots, "profesores de la Escuela Nacional de Música y Declamación" Método completo de solfeo Madrid: José Campo y Castro, 1897 J. Cantó Un ramo de flores : Álbum de bailables (fáciles para manos pequeñas) para piano Bilbao: Sociedad Anónima Casa Dotesio, 1901Comprèn: El nardo - vals, La dalia - havanera, La azucena - polca, La camelia - masurca, El jazmín - "schottisch", Eliotropo - galop
Referències
Enllaços externs Fotografia Fotografia i brevíssima biografia
Categoria:Compositors alcoians Categoria:Compositors valencians del Romanticisme Categoria:Morts a Madrid Categoria:Moros i Cristians Categoria:Compositors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Compositors valencians morts al segle XX