Phloeomys és un gènere de rosegadors de la subfamília dels murins, format per només dues espècies.
Distribució i hàbitat Són espècies endèmiques de les Filipines, on habiten l'illa de Luzon i les illes més petites de la costa. El seu hàbitat és el bosc, on es troben tan a prop del mar com a les muntanyes.
Descripció Es tracta d'espècies de rosegador de mida gran, que tenen una longitud conjunta del cap i del cos que varia entre 28 i 48 centímetres, amb una cua que fa entre 20 i 35 centímetres de llargada. El seu pes oscil·la entre 1,5 i 2 quilograms.
El seu pelatge és estampat, amb una part superior de color negre o marró i, de vegades estampada, i una part inferior blanquinosa. De vegades, els flancs també són blanquinosos, i fins i tot el cap pot ser parcialment més clar. La cua és peluda i de color negre. Les orelles són petites i rodones i el musell és curt. Les potes posteriors engrandides amb els dits i les urpes llargues són una adaptació a un estil de vida arbori. A diferència de la majoria de murins, les femelles d'aquest gènere només tenen un parell de pits.
L'espècie P. pallidus és lleugerament més clara i té una capa més suau que P. cumingi, encara que no és clar si aquesta és en realitat una espècie separada o només una variant local o de temporada.
Ecologia Són animals nocturns que durant el dia dormen en troncs d'arbres buits o en nius que han pres a d'altres animals. Són bons escaladors i generalment romanen als arbres. Segons els informes, viuen en parelles o en petits grups familiars. La dieta en estat salvatge és poc coneguda, probablement basada en material vegetal. Els animals en captivitat també han consumit insectes i altres animals, encara que no se sap fins a quin punt formen part de la seva dieta en estat salvatge.
Taxonomia El gènere va ser descrit el 1839 per George Robert Waterhouse. Originalment va ser inclòs per Alston a la subfamília Phloeomyinae junt amb el gènere Nesokia (en realitat, un parent filogenètic proper a Bandicota i Rattus) a causa dels seus patrons oculars laminars similars. Fou considerat membre d'aquesta subfamília per Tate (1936) i Simpson (1945), juntament amb Chiropodomys, Coryphomys, Crateromys, Lenomys, Mallomys i Pogonomys. Posteriorment, Ellerman va demostrar que, excepte amb Crateromys, cap dada era compatible amb aquesta assignació. Posteriors anàlisis filogenètiques de seqüències mitocondrials completes de citocrom b de 13 dels 16 gèneres de murins filipins endèmics van unir a Phloeomys, Crateromys i Batomys en un clade separat d'altres gèneres endèmics vells.
Actualment forma part de la divisió Phloeomys de la tribu dels fleominis.
Estat de conservació Espècies d'aquest gènere són animals relativament adaptables i sovint es troben a prop d'habitatges humans. En conseqüència, són caçats a moltes regions a causa de la seva carn i són susceptibles de patir en certa manera la destrucció del seu hàbitat. La UICN cataloga P. cumingi com a vulnerable i P. pallidus com en risc mínim.
Referències
Categoria:Fleominis