miniatura|Mostres diverses de fil de pescar lligades a hams. La llinya, linya o fil de pescar és l'element resistent en forma de cordill o similar que va lligat a l'ham. Pot anar lligada a l'ham directament o a l'extrem del guarniment. El guarniment és un tram, relativament curt, de fil més prim i transparent que, antigament es feia de pèl de cuc.
La pesca amb llinya pot fer-se de forma directa, subjectant el fil amb la mà, o mitjançant una canya de pescar.
Materials Materials tradicionals Els fils de pescar s'han fet de tota mena de materials tèxtils: seda, lli, cotó, cànem, pita, crin, sisal, bambú, ... En casos extrems la necessitat obligava a emprar materials menys adequats: pell de foca, tendons trenats, algues filamentoses,...
Fil de pesca segons Antoni Sañez Reguart Simplificant una mica, l'erudit barceloní de la pesca indicava per a la pesca amb canya un guarniment de fil prim, de seda o lli ben trenat, i un cordill català de cànem per a la llinya més gruixuda, anomenat braçolí.
La qualitat del fil de pescar català era reconeguda arreu. A França es comparava el gruix de les xarxes catalanes.
Fils de pesca esquimals Tendons. Algues. Cotó, barbes de balena(!) i altres.
Pescar amb fil d'aranya Hi ha un mètode de pesca basat en lligar un pilot de fil d'aranya a l'extrem de la llinya.Spider Web Fishing - South Pacific - BBC Two
Materials moderns miniatura|Linya de color verd. En un fil de pescar hi ha alguns paràmetres importants: la llargària, el material i el gruix. Escollir una llinya adequada implica considerar la resistència a la ruptura del fil, la resistència a la ruptura dels nusos que calgui fer, la resistència a la radiació solar (raigs UV), l'allargament sota tensió, la resistència a l'abrasió, la facilitat de fabricació (extrusió), tendència a la fragilitat al cap del temps, la durada real en servei, el preu, ...
Llinya monofilament El fil de pescar monofilament de niló aparegué al mercat pel voltant de 1940. Tenia unes bones qualitats (resistència, allargament moderat, transparència…) i encara es comercialitza.
Hi ha altres fibres sintètiques més modernes (el polifluorur de vinilidè i el polietilè d'alt pes molecular).
Llinya trenada Hi ha diverses solucions possibles de fils trenats a partir de fils simples: el trenat normal (amb tres, quatre, vuit o més fils), el trenat amb fils soldats posteriorment i exteriorment folrat, i altres.
Llinyes metàl·liques A més dels fils de pescar basats en polímers, hi ha llinyes metàl·liques (monofilament o trenades) de diversos materials: acer inoxidable, aliatges de titani i altres.
Documents Ovidi En el poema Haleuticon (De la pesca), falsament atribuït a Ovidi, es parla d'un peix que talla la llinya.
Plini el Vell Plini esmentava fil de pescar (« lina piscatoria ») fet a partir del que els grecs anomenaven « sparton », planta que no tenia identificada.
Ramon Llull A lArbre de Siència esmenta la "linya".
Francesc Eiximenis Al Dotzè del Crestià parla d'una "linya imaginària".
Cent anys més tard, aproximadament, Roberto Valturio (en la seva obra De Re Militari) explicava el mateix amb l'auxili de dos gravats consultables a la referència adjunta.
Leonard Mascall 1596. Autor de l'obra "A Booke of fishing with Hooke and Line, and of all other instruments thereunto belonging".
Izaac Walton Izaac Walton fou l'autor d'un llibre sobre la pesca amb canya: The Complete Angler'' (1653). L'obra conté diferents referències a les llinyes usades en la seva època: seda trenada, crin, pèl de cuc,...
Samuel Pepys Des de temps molt antics, l'ham i la llinya podien anar units per un tram interposat de fil de pèl de cuc o pèl de cuca''', un fil molt resistent i relativament transparent. Així, suposadament, el peix només veia l'ham i l'esquer per ser el pèl de cuc pràcticament invisible dins l'aigua. (Una referència anecdòtica és la de Samuel Pepys al pèl de cuc, anomenat "minikin", per les cordes de Múnic per a instruments musicals. Segons alguns es tractaria de "silkworm gut" - pèl de cuc- mentre que altres opinen que eren de "budell vernissat").Article sobre el catgut i el "silworm gut" en cordes musicals. Pàg. 30/44."Minikins" vernissats per a pescar.
Joaquim Ruyra
El cordill català en una novel·la de Hemingway En l'obra "El vell i el mar", Ernest Miller Hemingway parla del "...bon cordill català...". La cita elogia, de forma implícita, la indústria catalana dels corders i cordillers. També indica l'ús del cordill com a llinya a l'illa de Cuba.The Old Man and the Sea; Ernest Hemingway : "...good Catalan cordel...".
Referències
Categoria:Eines Categoria:Pesca