Gal i Puigsech és un recinte industrial ubicat entre els carrers Pellaires, dels Ferrers i el passeig del Taulat del Poblenou de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. Actualment és la seu de la fundació Palo Alto.
Història El 1875, els fabricants Ramon Gal i Joan Puigsech, dedicats a la filatura, van demanar permís per tancar un solar situat entre el carrer dels Pellaires i la platja, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Vila i Bruguera. Aquell mateix any, hi van fer instal·lar una caldera de vapor de 20 CV, segons el projecte de l'enginyer Joseph White. El 1877, Gal i Puigsech van demanar permís per a construir un habitatge a la porteria de la fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Barnola.
El 1878, la fàbrica va ser adquirida per l'industrial tèxtil Agustí Coll i Torné, que va demanar permís per a aixecar un pis en una de les «quadres» de la planta baixa com assecador, segons el projecte del mestre d'obres Odó Cabrera.
A principis del , l'empresa Joan Ribas i Cia era la propietària del complex. El 1927, August Ramoneda i Riu va comprar les instal·lacions, amb les quals avalà les accions de la societat anònima constituïda un any més tard amb Alfonso de Olano Tinckler i dedicada a l'elaboració de fècules, sèmoles i glucosa, però es va dissoldre el 1940, segurament pels efectes dels bombardejos durant la Guerra Civil, ja que la propera Can Girona (MACOSA) era un objectiu militar.
Entre 1940 i 1989, el reciente va ser ocupat per diversos tallers fins que, gràcies a la renovació urbana arran dels Jocs Olímpics, es va articular un projecte per a reconvertir.lo en uns estudis de cinema comercial i publicitari anomenats Palo Alto, promoguts per Pierre Roca. El projecte no va quallar, però s'hi enregistraren els interiors del film Capità Escalaborns (Carlos Benpar, 1990) i els exteriors de Monturiol, el senyor del mar (Francesc Bellmunt, 1992).
El 1990, el dissenyador Xavier Mariscal hi va instal·lar el seu estudi i això va fer que un grup de professionals del disseny i la creació també hi lloguessin espais. Els terrenys van ser declarats expropiables i Mariscal va defensar la fàbrica i la possibilitat que l'indret es convertís en un espai de creació i de disseny. Després de llargues negociacions, es va aconseguir que fos qualificat com a equipament de nova creació de caràcter local (clau 7b). Des del 1997, la fundació Palo Alto gestiona l'espai, on també hi ha un restaurant i empreses que ofereixen des de serveis tècnics per a la producció de pel·lícules de cinema i vídeo fins a la fabricació d'articles de papereria. L'interior va ser enjardinat segons un projecte de Pepichek Farriol.
Descripció Es tracta d'un recinte tancat amb diferents tipologies d'edificis i una xemeneia.
En el carrer dels Pellaires s'obre l'entrada principal al recinte, que és una gran porta allindada en el mur de tancament. A l'esquerra hi ha una nau de planta baixa amb obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maons. A continuació hi ha un edifici de planta baixa i dos pisos amb obertures similars a les anteriors, la qual cosa dona unitat al conjunt. Una cornisa separa el primer del segon pis i una altra el segon pis del mur de tancament del terrat.
A continuació, fent la cantonada dels carrers dels Pellaires i Ferrers, hi ha tres naus de planta basilical de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant. Les obertures són d'arc rebaixat i les de planta baixa i el primer pis estan emmarcades per maons. Al carrer dels Ferrers, a continuació d'aquestes naus, hi ha un edifici de planta baixa i tres pisos amb una torre en la unió amb les naus mitjeres de planta baixa i cinc pisos. Aquest edifici té les obertures d'arc de mig punt amb cornises separant els diferents nivells.
A l'exterior, totes aquestes estructures estan pintades de blanc donant un aspecte més unitari al conjunt. A l'interior les diferents naus estan cobertes per plantes donant la sensació d'estar en un jardí. Ocupant l'espai interior hi ha quatre naus de planta basilical d'una sola planta i amb teulada a doble vessant; aquestes tenen obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maons.
La xemeneia se situa en una cantonada del recinte i és d'obra vista. Té una base de planta circular amb la part baixa atalussada i coronada per una gran cornisa motllurada i un fris de dentellons. La xemeneia té forma troncocònica i acaba amb una gran cornisa i un fris similars als de la base.
Referències
Categoria:Fàbriques del Poblenou Categoria:Patrimoni monumental del districte de Sant Martí Categoria:Fàbriques tèxtils de Barcelona