Der Kreidekreis (en alemany El cercle de guix), op. 21, és una òpera en tres actes d'Alexander von Zemlinsky sobre un llibret del mateix compositor basat en l'obra Der Kreidekreis (1925) de Klabund, es recolzava al seu torn en una obra medieval d'origen xinès. L'òpera va ser escrita entre 1930 i 1931 i estrenada el 14 d'octubre de 1933 a l'Òpera de Zúric. Entre els cantants hi havia Artūrs Cavara,Liner notes Der Rosenkavalier, 1936, Teatro Colón , Marston Records] Maria Madlen Madsen Maria Bernhard-Ulbrich; Fred Destal, Georg Oeggl i Peter Klein;"Das tägliche Kalenderblatt – 14. Oktober 1982", tamino-klassikforum, citing Reclams Opernlexikon (2001), p. 1419 va ser dirigida per Robert Kolisko amb una direcció escènica de Karl Schmid-Bloss.
La història tracta d'una llegenda que gira al voltant de la justícia, l'amor i el destí, inspirada en una obra teatral xinesa del segle XIII. La música combina un lirisme propi del postromanticisme amb tocs d'orientalisme i influències del jazz. La trama aborda la pobresa, la corrupció del sistema judicial i les injustícies que pateixen els nens mentre els rics se’n beneficien. Aquesta trama va inspirar també Brecht en la seva obra El cercle de guix caucasià. A més, Klabund hi afegeix referències a l'univers wagnerià: Ton, el propietari d'una casa de te, s'havia castrat voluntàriament i ofereix als seus clients una espècie de Blumenmädchen.
S'havia anunciat l'estrena simultàniament en quatre teatres alemanys: Frankfurt, Berlín, Colònia i Nuremberg. A causa dels avantpassats jueus de Zemlinsky, això va esdevenir impossible quan els nazis van arribar al poder a principis de 1933. Això no obstant, l'obra va ser estrenada el gener de 1934 a Stettin, Coburg, Berlín i Nuremberg, i el febrer a Graz, gràcies a l'aixecament provisional de certes restriccions. in L'òpera també fou representada a Praga i Bratislava. (Original publication)
L'Òpera de Zúric la va reviure el 2003.Alexander Zemlinsky: Der Kreidekreis, October 2003, Zürich Opera House, cast and reviews Una producció nova va ser escenificada a l'Òpera de Lió el gener de 2018 dirigida per Richard Brunel i dirigida musicalment per Lothar Koenigs.
Origen i context Al marge del desenllaç de tint oníric, marcat per la irrupció d’una tercera figura que estableix un pont amb altres partitures de Zemlinsky d’orientació psicològica —un tret plenament inserit en la Viena de Freud—, com El rei Candaules o Una tragèdia florentina, El cercle de guix s’erigeix essencialment com una formulació dramatúrgica centrada en la crítica a unes estructures de poder de caràcter marcadament despòtic. Resulta especialment significatiu que el compositor, en el moment de concebre aquesta obra, difícilment podia preveure que acabaria patint en primera persona els mecanismes opressius d’un règim dictatorial i corrosiu que, en bona part, ja havia descrit amb lucidesa dins l’òpera.
L’estrena de l’obra estava prevista per al 1933 en diversos escenaris alemanys i havia estat anunciada com un dels principals esdeveniments operístics de la temporada. Tanmateix, les eleccions de març van donar al partit nacionalsocialista una majoria relativa que li va permetre articular un govern de coalició. A partir d’aquell moment, les instàncies culturals començaren a percebre de manera creixent la pressió de l'acabat d'instaurar nazisme, fet que acabà frustrant els plans inicials: El cercle de guix veié finalment la llum a Zúric, l’octubre del mateix any. No seria fins al 1956 que l’òpera coneixeria la seva primera producció en territori alemany, a Dortmund. Zemlinsky, que havia fugit del continent, havia mort a l’exili el 1942.
Argument La trama se centra en la figura de Haitang, una jove de setze anys que la seva mare, ofegada pels deutes, ven a un prostíbul després que el mandarí Ma hagi conduït la família a la ruïna i hagi precipitat el suïcidi del pare. En aquest ambient, el príncep Pao, assidu a la casa de te, s’adona de la presència de la noia i entre ambdós s’estableix una afinitat immediata. L’arribada de Ma altera la situació: adquireix novament Haitang i la incorpora al seu entorn domèstic com a segona esposa. Nou mesos després neix un infant, fet que desencadena l’animadversió de la primera dona, mentre que el mandarí —figura de voracitat econòmica, social i sexual— es veu progressivament impregnat de la noblesa de caràcter que caracteritza Haitang.
La primera esposa assassina el marit i acusa falsament Haitang, afirmant que el fill és seu. La jove és sotmesa a un judici manipulat per un jutge corrupte i condemnada a mort. Quan la sentència està a punt d’executar-se, arriba la notícia de la mort de l’emperador, i el príncep Pao accedeix al tron, suspenent les execucions. Després de superar altres penúries, Haitang és conduïda a la sala del tron, on es retroba amb Pao, tot i que encara cal resoldre la qüestió de la maternitat de l’infant. L’emperador ordena traçar un cercle de guix dins del qual han d’entrar ambdues dones i el nen. En un procediment salomònic, cada dona ha d'estirar un braç del nen: qui el tregui del cercle serà reconeguda com a mare. Per protegir el fill, Haitang cedeix, fet que permet a Pao reconèixer-la com la veritable mare. Així, el príncep identifica en Haitang la jove que havia conegut en la seva joventut i adopta l’infant, que podria ser, de fet, seu.
Haitang confessa que, durant la primera nit a casa de Ma, havia somiat que un jove s’introduïa al seu llit. Pao li revela que no es tractava d’un somni, sinó que va ser ell qui li va fer l’amor sense despertar-la, fet del qual va néixer l’infant. Finalment, reconeix el fill i proclama Haitang com la seva esposa, alhora que anuncia que regnarà com un governant just.
Personatges RolTipus de veuRepartiment estrena,14 octubre 1933Director: Robert KoliskoTchang-Haitang, una noia de la casa del te, segona muller de MasopranoMadlen MadsenYü-Pei, primera muller de MamezzosopranoMa, el recaptador d'impostosbaixFred DestalPrincep Pao, un oficial honesttenorArtūrs CavaraTschu-tschu, un jutge deshonestbaixTschao, oficial de tribunal de la lleibaix-barítonTong, intermediari de matrimonisbaix-barítonTschang-Ling, germàbarítonGeorg OegglTschangmezzosopranoHebamme (llevadora)mezzosopranoEin Mädchen (una noia)soprano2 Kulis, empleats del tribunal, policia, soldats, noies de flor, un mestre de cerimònies
Anàlisi musical Sense perdre el caràcter extremadament refinat que caracteritza la seva obra, a El cercle de guix el compositor desplega una paleta sonora amb matisos orientals, sense sucumbir a l’exotisme, i incorpora elements de jazz. Si bé la seva música vienesa sovint es relaciona amb Schönberg, sense arribar a l’atonalitat completa, en aquesta òpera els referents musicals més immediats es troben en figures com Paul Hindemith, Kurt Weill, Hanns Eisler o Ernst Krenek. A més, l’obra inclou fragments parlats que contribueixen a la seva singularitat.
Instrumentació Piccolo (Doblant flauta 3), 2 flautes, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets en si bemoll/La (2n doblant requint), clarinet baix, saxòfon alt (doblant saxòfon tenor), 2 fagots (2n doblant contrafagot), 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba, timbales, percussió, arpa, celesta, banjo (doblant guitarra i mandolina), cordes
A l'escenari: flauta, arpa, pandereta
Enregistrament 1991 (reeditat el 2013): Renate Behle (soprano), Gabriele Schreckenbach (alto), Plantilla:Illi (tenor), Roland Hermann (baríton), Gidon Saks (baríton), Reiner Goldberg (tenor), Warren Mok (tenor), Hans Helm (baríton), Celina Lindsley (soprano), Siegfried Lorenz (baríton), Gertrud Ottenthal (soprano), Kaja Borris (alto), Peter Matić (narrador), Uwe Peter (tenor); Radiofònic-Sinfonie-Orchester Berlín, Stefan Soltesz, Capriccio C5190Der Kreidekreis, 1991 recording
Referències
Enllaços externs Detalls, argument i llibret, Opera-Guide.ch Der Kreidekreis, Universal Edition
Categoria:Òperes en alemany Categoria:Òperes del 1933 Categoria:Cultura de Zúric Categoria:Òperes d'Alexander von Zemlinsky Categoria:Òperes estrenades a l'Opernhaus Zürich