Tallers Mañach

Els Tallers Mañach són un edifici industrial de Gràcia (Barcelona), catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Salvador Mañach i Trias (Besalú, 1825 - Barcelona, 1904) va aprendre l'ofici de serraller a Figueres, i s'establí a Barcelona, on treballà a la fàbrica de pianos Boisselot i Cia. Després d'una estància a París, cap al 1857 tornà a Barcelona, on seria director del taller d'Isidre Codina i Cia al carrer de l'Aurora, 12. Tanmateix, el negoci no va funcionar, i abans del 1860 va establir el seu propi taller al carrer d'en Robador, 41:

Es presentà a l'Exposició Industrial de Barcelona del 1860, on rebé els elogis del cronista Orellana, i fou l'introductor de les claus de tiges d'acer amb forma de serra, que substituïren les de ferro forjat. El 1866 es va traslladar a un nou taller al carrer del Marquès de Barberà, 9, i presentà les seves caixes fortes amb pany de combinació a l'Exposició Universal de París de 1867. El 1880 ingressà a l'Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on el 1883 presentà un pany anomenat «bomborga numeradora», que registrava les vegades que havia estat obert, i que meresqué la concessió d'una patent i la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

A la seva mort el 1904, fou succeït pel seu fill Pere Mañach i Jordi (1870-1940), i el 1906, el negoci passà a dir-se «Casa Mañach, Successora de S. Mañach i T.», tot incorporant la foneria i nous dissenys de pestells i caixes de seguretat, així com accessoris elèctrics (interruptors, borns, peces d'enllaç, suports per a fusibles, etc.) El 1911, Pere Mañach va obrir una nova botiga al carrer de Ferran, 57, i n'encarregà el dissseny i la decoració a l'arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí, per a qui va fer els tiradors de les portes de la casa Milà. El 1916, va encarregar a Jujol el projecte d'un nou taller a Gràcia, construït entre aquesta data i 1918.

El 1931, durant un conflicte laboral, Mañach va patir diversos atemptats i la fàbrica fou atacada amb explosius. Posteriorment, l'empresa canviaria de nom a Metalúrgica Mañach, i el 1979 vengué la fàbrica a l'Ajuntament de Barcelona per a convertir-la en escola, que rebé el nom de Josep Maria Jujol. Entre els anys 1985 i 1987, els arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora van construir-hi un nou edifici amb quatre plantes i una pista poliesportiva al terrat, que integrava els tallers com a zona d'esbarjo. La restauració va ser complexa, ja que l'estructura metàl·lica es trobava en mal estat, fet que va obligar a substituir-la o reforçar-la (depenent dels casos), i es van haver de restaurar i impermeabilitzar totes les voltes, els contraforts d'obra vista i les lluernes. Aquesta obra va ser guardonada amb el premi FAD d'arquitectura 1987.

Descripció Es tracta d'una sèrie de naus amb coberta de dents de serra, feta amb voltes atirantades i formades per tres gruixos de rajola sustentades per bigues i pilars metàl·lics, on la creativitat de l'arquitecte es posà de manifest en inesperades solucions plàstiques, com les lluernes i els contrapesos, que adquireixen categoria d'objectes escultòrics. Hi apareixen arrenglerades unes petites cúpules amb forma d'escafandre que il·luminen la nau afegida i uns contraforts de maó que sostenen les voltes.

L'antiga fàbrica queda separada de la nova escola Jujol a través d'un pati, on es troben els forns restaurats i la part baixa s'estintola per a donar transparència a les noves funcions, tot convertint-la en un gran espai cobert de jocs per a la canalla.

Referències

Bibliografia

Manach Categoria:Patrimoni monumental de Gràcia Categoria:Centres educatius de Barcelona

Tallers Mañach

Źródło i licencja