El colibrí becfalçat cua-rogenc Rev. (Eutoxeres condamini) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita els boscos de plana fins als 700 m per l'est dels Andes al sud-est de Colòmbia, est de l'Equador, est i sud-est del Perú i oest de Bolívia.
Descripció Amb una longitud total de 13–15 cm i un pes de 7,9–12,5 g, és un colibrí relativament gros. Els mascles i les femelles són pràcticament idèntics, només es diferencien en la mida (especialment les mesures de les ales), i les femelles són un 20% més petites.
Les parts superiors són de color verdós apagat iridescent, mentre que les inferiors són blanquinoses, densament ratllades de fosc. Al coll hi té una taca blava relativament tènue. Les puntes de les rectores (plomes de la cua) són blanques i té una franja nua a la part superior del cap (però normalment està amagada). Les característiques més visibles, però, són les que el nom comú a què es refereix: el bec està fortament corbat i les tres rectores exteriors de cada costat són de color roig fosc, més visibles des de baix.
Els ocells immadurs tenen rèmiges amb les puntes clares, gairebé no tenen blau al coll i no tenen la franja nua a la corona. Les cries tenen la pell negra i el plomissol gris.
Les rèmiges externes de color beix són el tret més fiable per separar el colibrí becfalçat cua-rogenc de l'únic altre membre del gènere Eutoxeres, el colibrí becfalçat cuaverd (E. aquila), que té una distribució més septentrional. Les espècies d'Eutoxeres són una mica simpàtriques, per exemple, als peus del Putumayo, a prop de Mocoa, Colòmbia.
Ecologia El colibrí becfalçat cua-rogenc es limita al sotabosc d'hàbitats boscosos i boscos humits d'entre 180 i 3.290 m sobre el nivell del mar. Tolera més pertorbacions de l'hàbitat que el seu congènere, i es troba regularment en plantacions, bambús i hàbitats oberts on les poblacions són saludables, tot i que encara prefereix la vegetació natural. No se sap res precís sobre els moviments, tot i que es presumeix que els ocells no són migratoris. El peculiar bec és una adaptació a la forma de certes flors, concretament dels gèneres Centropogon i Heliconia.
Alimentació S'alimenta principalment mitjançant una estratègia d'alimentació en què un individu visita fonts d'aliment en una seqüència regular i repetida. A més de nèctar, també captura petits artròpodes.
Reproducció Els dos ous blancs es ponen en un niu que està unit a la part inferior d'una fulla, a pocs metres sobre el terra. A la Serralada Oriental meridional de Colòmbia, es va observar la construcció del niu al juliol o agost, i a les terres baixes de la província de Napo, a l'Equador, al gener. Al Perú es van trobar ocells amb gònades engrandides de setembre a novembre. Només la femella incuba; el període d'incubació és de 16 a 18 dies i les cries deixen el niu entre 22 i 24 dies després de descloure. Comencen a reproduir-se quan tenen 1 o 2 anys.
Estat de conservació El colibrí becfalçat cua-rogenc és una espècie força comuna, tot i que discreta i fàcilment passa per alt, la UICN la considera una espècie en risc mínim. Aquesta espècie es veu més fàcilment a l'hàbitat mixt de boscos vells i joves i a la tala a petita escala del riu Napo, a l'est de l'Equador.
Taxonomia El colibrí becfalçat cua-rogenc va ser descrit formalment el 1851 per l'ornitòleg francès Jules Bourcier basant-se en un exemplar que havia capturat a l'Equador. El va situar al gènere Trochilus, va encunyar el nom binomial Trochilus Condamini i la localitat tipus "Archidona, Ecuador".
Es reconeixem dues subespècies que no són gaire diferents i que gairebé formen una clina continua, amb una extensa zona d'intergradació al nord del Perú:
E. c. condamini (Bourcier, 1851) – Colòmbia i Equador. E. c. gracilis (Berlepsch & Stolzmann, 1902) – des del centre del Perú fins a Bolívia.
Referències
Becfalçat Cuarogenc Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud