La dinamització juvenil és el conjunt de serveis, activitats i programes destinats a joves, de 12 fins a 35 anys, a tenir un desenvolupament òptim. És una intervenció socioeducativa.
Els s'identifiquen amb el fort sentiment de compromís juvenil i també el senten cap a altres persones, llocs, activitats, etc. Aquesta implicació és un element de desenvolupament juvenil, política pública i moviments de canvi social durant molt de temps, aproximadament uns 40 anys. Aquest compromís dels joves es defineix com la manera d'implicar-los/les en el disseny i la creació de les seves vides i futurs per ells mateixos. Aquest concepte s'orienta en abastar les millors competències per a la satisfacció necessària dels i de les joves, incloent aquells i aquelles joves amb risc. Les competències impliquen un procés que proporciona una participació elevada per al jovent, juntament amb oportunitats perquè ells i elles aprenguin a assumir responsabilitats i lideratge, mentre treballen agrupats amb projectes d'adults afectats, que valoren molt el que fan.European Comission. (04/12/2017). EU Youth Strategy. Recuperat des de https://ec.europa.eu/youth/policy/youth-strategy_en
Tot i que la dinamització juvenil i el seu compromís tenen molts avantatges per a evolucionar i donar fruit cada vegada més, també troba certs obstacles que dificulten el seu avanç com algunes persones que difereixen en l'opinió de les relacions entre els i les joves i adults, o les fortes normes que eviten la creació d'associacions entre joves i adults.Keating, A., & Melis, G. (11/2017). Social media and youth political engagement: Preaching to the converted or providing a new voice for youth? British Journal of Politics & International Relations, 19(4), 877-894. doi: 10.1177/1369148117718461
L'arribada de les TIC ha implicat que les xarxes socials hagin obert un ventall més ampli per al desenvolupament d'aquest concepte. És per això que el compromís juvenil ha augmentat durant els últims 6 anys, ja que els i les joves han pogut traslladar aquests moviments a la xarxa, la World Wide Web.Falco, E., & Kleinhans, R. (2018). Beyond technology: Identifying local government challenges for using platforms for citizen engagement. International journal of information management, 40, 17-20. doi: 10.1016/j.ijinfomgt.2018.01.007 Aquesta, amb el suport de les xarxes socials com Facebook, Twitter, Instagram o els blogs, els ha permès que puguin organitzar-se millor, crear identitats, i sobretot connectar-se amb altres membres de comunitats diferents.Rainsford, E. (11/2017). Exploring youth political activism in the United Kingdom: What makes Young people politically active in different organisations. British Journal of Politics & Internacional Realtions, 19(4), 790-806. doi: 10.1177/1369148117728666
Organització de la participació en la Dinamització Juvenil Planificació de l'activitat Un projecte ha de tenir una base abans de portar-lo a terme i s'ha de definir els objectius, la metodologia que s'utilitzarà i qui i quan s'haurà de fer. Amb uns pilars ben definits abans de començar és més fàcil assolir l'objectiu i evitar errors i problemàtiques.Viquillibres. (2016). Guia Jove/La planificació de l'activitat. Recuperat des de https://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_Jove/La_planificació_de_l%27activitat
La GUIA-JOVE de la Generalitat de Catalunya diu que "la intervenció social s'entén com l'acció planificada i tècnica per dur a terme canvis en la realitat social d'una comunitat; el seu desenvolupament requereix la participació activa de la dita comunitat". D'aquesta manera aconseguim definir i portar a terme unes activitats amb uns recursos determinats per aconseguir els objectius i resultats que puguin donar una resposta o un principi de canvi en les necessitats de la comunitat.
La planificació és quelcom que surt de l'acord entre tècnics i polítics, gent jove i altres agents que, entre tots, busquen la manera més adequada d'organitzar el que volen aconseguir.
En els següents punts, s'explica, basant-se en la GUIA-JOVE de la Generalitat de Catalunya com i quan és necessari aplicar les accions i/o activitats dels projectes i qui hi ha de participar, juntament amb quin rol té cadascun.
Desenvolupament És l'inici de la planificació. El primer de tot és fer una anàlisi de l'entorn, conèixer les necessitats, motivacions i interessos dels i les joves per tal de buscar una necessitat o problema que s'hagi de modificar. El rol de professional de joventut no és fer que els i les joves facin l'activitat sense cap mena d'implicació. El que s'ha de buscar des del primer minut és que el jove se senti identificat amb el projecte i hi participi.
Hi ha d'haver una classificació d'objectius per nivells. Es poden tenir objectius estratègics, que se centri amb el final del procés; i els objectius operatius, són aquells que es poden assolir en un temps inferior o que és buscar assolir-los de manera gradual durant el procés d'intervenció.Mayhew, A., & Weigle, P. (2018). Media engagement and indetity formation among minority youth. Child and adolescent North America, 27(2), 269. doi: 10.1016/j.chc.2017.11.012
Per tant, la planificació és quelcom que ens ajuda a pautar les accions que volen dur a terme. La planificació ens aporta una sèrie d'avantatges: Ajuda a organitzar i donar sentit a les activitats, així doncs a partir del cronograma, es marca un tempo i s'obté una perspectiva a llarg i curt termini de les actuacions que es duran a terme. Contribueix a l'eficiència en l'assoliment dels resultats previstos. Es potencia la cooperació entre tots els membres de la comunitat i professionals de joventut, la qual cosa fa de la corresponsabilitat sigui el component principal. Les fases d'inici i final de les intervencions poden ser previstes.
Objectius Per poder marcar uns primers objectius generals, s'ha de pensar què es vol aconseguir. També és important concretar perquè ho es vol fer, que és el que es pretén aconseguir i quins són els resultats que s'esperen. Aquests objectius generals han de ser compartits, clars i entenedors per tothom i han de poder ser avaluats per veure si han estat útils o no. Cal destacar que els objectius que es marquen es puguin aconseguir. Els diferents tipus d'objectius són:Diputació de Barcelona. (2018). Guió memòria del Projecte DIEP Recuperat des de http://www.diba.cat/documents/95670/96986/joventut-fitxers-diep_guiomemoria-pdf.pdf
Objectius de formació i educació Facilitar espais educatius i orientadors per obtenir èxit en la trajectòria educativa dels i de les joves.
Objectius d'ocupació i emprenedoria Facilitar espais formatius i orientadors que facilitin l'èxit en la trajectòria laboral de les persones joves.
Objectius d'emancipació Facilitar espais formatius i orientadors que facilitin l'èxit en la transició domiciliària de les persones joves.
Objectius de promoció de la salut Facilitar una vida saludable al jovent.
Objectius de participació Treballar pel desenvolupament personal i social, i per la participació en el fet col·lectiu de les persones joves. Impulsar i donar suport a l'associacionisme.
Objectius de cultura i tradició Difondre la cultura a la població juvenil. Procurar que el fet cultural i transformador que aporta cada generació de joves sigui visible i realitzable.
Objectius de cohesió social Treballar conjuntament per un model de poble participatiu i cohesionat, on els i les joves puguin trobar el seu espai en la col·lectivitat.
Avaluació de la participació en la Dinamització Juvenil Avaluació de diagnòstic Una vegada realitzat l'anàlisi s'han comparat els resultats i s'ha obtingut un diagnòstic de la situació. S'ha avaluat l'aplicabilitat, la predisposició i la viabilitat del taller de forma col·lectiva a través de reunions, entrevistes i activitats.Viquillibres. (2016). Guia Jove/L'avaluació de l'activitat. Recuperat des de https://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_Jove/L%27avaluació_de_l%27activitat
Les dades obtingudes s'han utilitzat per realitzar la programació, adaptant-se al context en el qual es va realitzar i tenint en compte les dificultats que es van trobar. D'aquesta forma s'ha aconseguit un plantejament viable i del que s'esperen uns resultats que donin resposta a aquestes necessitats.
Avaluació de procés L'avaluació es durà a terme de forma contínua al llarg de tot el procés. Per començar hi haurà un registre quantitatiu d'assistència (tant de participants com de monitors) i de mitjans (estat de les instal·lacions usades aquest dia, adequació dels materials a l'activitat, etc.) i després hi haurà un altre un registre qualitatiu, en el qual consistirà a registrar l'estat inicial de cada participant a través d'una fitxa qüestionari i unes fotografies i, dia a dia, al final de cada sessió, es tornarà a registrar l'estat de cadascun. Aquest mateix procés es farà també de forma grupal. D'aquesta forma s'obtindrà l'evolució personal i col·lectiva del taller.
Finalment, s'aconseguirà l'evolució de l'activitat, però també és necessària tenir una avaluació de cada dia. Per això, al començament i al final de cada sessió s'expressarà com se sent anímica, física i emocionalment; i, solament en finalitzar, la participació personal, l'interès que ha tingut la sessió, etc. Al seu torn, es tindran petites trobades diàries on debatre qualsevol tema que interessi sobre el desenvolupament de l'activitat.
Amb l'avaluació del producte es pretén comprovar fins a quin punt s'han complert els objectius proposats.
Es realitzarà una avaluació final per comprovar la satisfacció dels participants (i els monitors); les necessitats cobertes i les que queden per cobrir; els objectius aconseguits i el grau en què es troben; i tots aquells paràmetres que es considerin importants.
També és de gran importància tenir en compte l'impacte que aquest taller hagi tingut en l'entorn: mostres d'interès d'altres persones i col·lectius, influència en la vida social del municipi, etc.
Conclusions i propostes En un projecte de dinamització juvenil s'espera que hi hagi en els i les joves una consciència crítica i social que els possibiliti observar la realitat des de diferents punts de vista i no sigui només un entreteniment per al grup de joves participants. Si el projecte es desenvolupa dins de l'esperat, seria interessant continuar treballant amb el grup per capacitar-los encara més en el desenvolupament dels seus propis projectes; perquè realment siguin ells els que duguin a terme les seves idees de forma autònoma.Federación de Enseñanza de C.C.O.O. de Andalucía. (2018). Temas para la educación. Taller de dinamización juvenil. Recuperat des de https://www.feandalucia.ccoo.es/docuipdf.aspx?d=6320&s=
Tot això amb la finalitat de recuperar una activitat juvenil d'acord amb el que avui dia s'espera d'un municipi amb gran quantitat de joves.
Exemples de Dinamització Juvenil La dinamització juvenil és una pràctica que s'estén arreu del territori per mitjà de molts projectes. La realitzen de maneres molt diferents però amb la mateixa finalitat de complir i millorar el futur de la societat i del món, que són les noves generacions.
Els PIDCES. Els punts d'informació als centres de secundàriaDiputació de Barcelona. (2008). Introducció al programa PIDCES. Recuperat des de http://www.diba.cat/documents/95670/96986/joventut-fitxers-pidces_f_introduccio_pidces-pdf.pdf És un projecte que ha estat impulsat per l'àrea d'igualtat i ciutadania de la diputació de Barcelona i que s'ubica en un ambient en el qual pot tenir molta utilitat, els centres de secundària, ja que hi ha molts/es adolescents, es busca promoure la informació, la dinamització i la participació dels i les estudiants. Cada PIDCES és gestionat pel seu municipi des de les regidories de Joventut.