Jean d'Ormesson, (París 1925 - Neuilly-sur-Seine 2017) filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa.
Biografia Jean d'Ormesson, nascut com a Jean Bruno Wladimir François de Paule Lefèvre d'Ormesson i conegut com a Jean d'O, va néixer a París el 16 de juny de 1925. Fill d'André d'Ormesson (1877-1957), marquès d'Ormesson, ambaixador de França i de la marquesa Marie Henriette Anisson du Perron (1892-1975), en el si d'una família de consellers d'estat, de parlamentaris i d'ambaixadors.
Motivat per l'activitat diplomàtica del seu pare visqué a Alemanya, Romania i el Brasil.
Estudià a les escoles Louis-le-Grand i Henri-IV de París. Llicenciat en lletres i història, diplomat en estudis superiors de filosofia.
El 2 d'abril de 1962 es casà amb François Béghin i el 10 d'octubre de 1962 nasqué la seva única filla, Héloise.
Fou escollit membre de l'Acadèmia Francesa el 18 d'octubre de 1973 amb la butaca 12, que havia ocupat Jules Romains.
Paral·lelament a la seva activitat intel·lectual, ocupà diferents llocs en ministeris, com Educació Nacional - 1958-59-, i Joventut i Esports -1958-65.
Fou director general del diari Le Figaro (1974-1977), redactor en cap del setmanari "Diogène", i secretari general (1950) i president (1992-96) del Consell Internacional de la Filosofia i de les Ciències Humanes (CIPSH) de la UNESCO.
El 1991 presidí el jurat del Premi del Llibre Inter.
Treballà com a periodista a revistes com Paris Match, Nice Matin i Ouest France, i fou col·laborador habitual de programes de televisió com a comentarista de l'actualitat política i cultural.
L'any 2012 col·laborà en la pel·lícula Les Saveurs du palais, de Christian Vincent, inspirada en la vida de Danièle Mazeut-Delpeuch, en la qual interpretà el paper de François Mitterrand.
Morí a causa d'una crisi cardíaca a Neuilly-sur-Seine el 5 de desembre de 2017.
Premis i honors Gran creu de la Legió d'Honor Oficial de l'orde nacional del Mèrit Gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa per "La Gloire de l'Empire" (1971) L'any 2015 la seva obra es va incloure en la col·lecció "Pléiade" de l'editorial Gallimard, sent el 16è autor en vida en ser incorporat a la col·lecció.
Obres principals "La Gloire de l'Empire" (1971) "Au plaisir de Dieu" (1974) "Dieu, sa vie, son oeuvre" (1981) "Jean qui grogne et Jean qui rit" (1984) "Histoire du juif errant" (1991). Traducció al català de Pau Joan Hernàndez. Ed. Columna, 2000. "C'est une chose étrange à la fin que le monde" (2010) "Je dirai malgré tout que cette vie fut belle" (2016) "Et moi, je vis toujours" (2018)
Referències
Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Alumnes del Lycée Henri-IV Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a Neuilly-sur-Seine Categoria:Morts d'infart de miocardi Categoria:Alumnes del Liceu Masséna Categoria:Comanador de l'Orde de la Creu del Sud Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX