Laprenentatge servei o Service-Learning, comunament abreujat amb les sigles APS, és un enfocament educatiu que integra l'aprenentatge experiencial i el desenvolupament de la responsabilitat cívica dels estudiants, a través de la participació de la comunitat amb un servei que satisfà les necessitats d'aquesta, per tant, involucra als estudiants en el seu aprenentatge i els capacita com a persones actives. És per això que pren importància la interacció de les nostres experiències en les quals l'aprenentatge agafa sentit, oferint un auto-descobriment, valors, habilitats i coneixements (Bentley & Ellison, 2005).
Aquesta és una estratègia d'ensenyament i aprenentatge que integra un servei comunitari significatiu amb instrucció i reflexió per enriquir l'experiència d'aprenentatge, ensenyar la responsabilitat ciutadana i enfortir les comunitats. (Seifer i Connors, 2007). És una pedagogia educativa que brinda als estudiants l'oportunitat d'aplicar l'aprenentatge a l'aula a situacions del món real, alhora que satisfan una necessitat específica de la comunitat (Murray, 2013).
L'aprenentatge servei energitza i redissenya l'entorn de l'aprenentatge amb experiències intencionades i activitats organitzades sobre les necessitats del context (Vogt, Chavez, Y Schaffner, 2011), a mesura que els continguts donats a l'aula es traslladen al món real. Mitjançant l'aprenentatge servei, els estudiants tenen la possibilitat de fer pràctiques del que aprenen mentre milloren les habilitats socials, de lideratge i d'associació.
Aquesta metodologia pedagògica se sustenta en dos grans pilars: l'educació en valors, a partir de situacions problemàtiques i afrontar reptes des de l'experiència directa mitjançant les eines que brinda la intel·ligència moral; i l'educació per la ciutadania, en basar-se en la participació activa, responsable, cooperativa, i solidària per contribuir a la millora de la qualitat de la vida de la societat. És un projecte educatiu amb potencialitat social; un mètode per l'educació formal i no formal, de caràcter flexiu.
Necessitats socials Les necessitats socials estan relacionades amb el que es considera útil i positiu pel desenvolupament personal i la integració social de l'individu o grup per tal d'aconseguir una certa qualitat de vida. Quan no sentim aquesta autorealització o no ens donen els medis per aconseguir aquestes aspiracions estem davant d'una necessitat. Aquestes poden ser conseqüències d'un model econòmic i social injust. La insatisfacció d'aquestes necessitats poden provocar l'exclusió social, procés pel qual els individus o grups queden exclosos de la participació social en la qual viuen.
Classificació de les necessitats social La classificació de les necessitats socials està realitzada mitjançant diferents autors cada un dels quals mostra una perspectiva diferent.
Segons la teoria de Bronisław Malinowski les necessitats s'estructuren en tres nivells, el primer nivell fa referència a les necessitat bàsiques i els impulsos de supervivència i es resolen amb instruments com la reproducció, la seguretat, l'exercitació o la higiene.
En el segon nivell es troben les necessitats que tenen un caràcter cultural com la integració, l‘economia o l'organització comunitària, que es resolen amb instruments de la vida socials com la cooperació, la distribució de lleis educació...
Finalment en el tercer nivell es troben les necessitats que faciliten la integració que es resolen amb el coneixement, la màgia i la religió.
Segons Abraham Maslow defineix una escala de jerarquització de les necessitats en què per sentir les necessitats superiors has de tenir satisfetes les necessitats inferiors.
Jonathan Bradshaw va realitzar un treball en el qual va establir una tipologia cada una d'aquestes necessitats: Les necessitats normatives Les necessitats expressades Les necessitats experimentades o percebudes Les necessitats comparatives
Desenvolupament Per a dur a terme l'aprenentatge servei hi ha quatre grans moments que a la vegada es divideixen en tasques:
Fase 1: aprenentatge. És el moment formatiu en el qual l'alumne adquireix prèviament coneixements teòrics de caràcter formal o no formal que permetrà dur a terme el servei. Fase 2: planificació. El grup d'aprenentatge dissenya l'activitat i connecta amb els actors necessaris per al seu desenvolupament. Fase 3: activitat. Es porta a terme el servei que s'ha plantejat anteriorment. En funció de la temàtica s'ha de tenir en compte la logística, la infraestructura, els actors participants, els materials necessaris, etc. Fase 4: avaluació. És el moment d'analitzar els resultats del servei i reflexionar per tal de millorar.
Per tant, perquè una pràctica educativa sigui APS és necessari que es reuneixi els cinc requisits bàsics: reflexió, internacionalitat, participació, aprenentatge i servei.
Característiques de l'aprenentatge servei Com que l'aprenentatge servei admet diversos significats divergents, per tant cal destacar les característiques de la seva metodologia, les quals són com un valor educatiu i social particular:
Realització d'un treball Consciència i lliure decisió Gratuïtat Reconeixement Significació
Justificacions del servei La bondat de realitzar un servei desinteressat a favor de la comunitat és inqüestionable. Els arguments justificatius es poden agrupar en quatre perspectives.
La perspectiva antropològica: el servei com altruisme Ajudar és un mecanisme bàsic en l'evolució humana, és la base de la humanització. No obstant això no era evident a la teoria de selecció natural de Darwin al , el qual crea una polèmica sobre l'abast real de l'altruisme, un comportament que apareixia com «contra natura» en el discurs darwinià de l'origen de les especies.
Hi ha dos autors que defensen l'individualisme o l'altruisme com el comportament que més precedeix l'evolució dels éssers humans. Huxley porta la idea de Darwin a la lògica i argumenta que l'altruisme era poc freqüent i que quan apareixia sempre estava vinculat amb parentiu consanguini. En canvi Kropotkin considera tot el contrari, segons ell es podria rastrejar l'altruisme en tot el món i res havia de veure amb les relacions de parentiu (Dugatkin, 2007).
En qualsevol cas, tant si considerem l'altruisme un element consubstancial a la naturalesa humana com si creiem que no ho és, és clar que jutjarem convenients i desitjables els comportaments que ho manifesten. I sens dubte, realitzar un servei útil a la comunitat es troba dins d'aquesta categoria de comportaments.
La perspectiva política: el servei com a participació La participació del ciutadà ha anat circumscrivint a l'assumpció dels deures que li correspon, es tracta d'una participació passiva aportada més que res per una «contraprestació» als serveis que s'espera obtindré de l'Estat. Per tant, cal reconstruir el concepte de ciutadania integrant en ell la participació activa en la societat i desvinculant-ho del sentiment reflexiu i afable.
Per tant, realitzar un servei a la comunitat és una manera senzilla i concreta d'augmentar el capital social i millorar la qualitat democràtica de la societat.
La perspectiva ètica: el servei com a relació interpersonal Aquesta es vincula a l'ètica de la cura, que entén el món com una xarxa de relacions de responsabilitat, de trobades interpersonals, en la que tots devem procurar el major per a tots.
El servei a la comunitat és una manera de cultivar la generositat i la convicció que l'altre també és important i, per tant, m'interesso per ell/ella, els seus problemes també són els meus problemes i el fet que pugui superar-los és també una ajuda per a mi mateix.
La perspectiva educativa: el servei com a pràctica d'aprenentatge No és possible educar en valors sense practicar-los. La realització d'un servei a la comunitat ofereix una gran oportunitat de concretar la formació de valors, redescobrint l'efecte educatiu de fer alguna cosa per algú o per a tots. Una forma de superar l'egocentrisme i créixer com a persona. Des d'un punt de vista molt diferent, el servei a la comunitat apareix també com una estratègia didàctica adequada per l'actual preocupació pel desenvolupament de competències. Es necessita espais d'aplicació, és a dir de pràctiques per tal de desenvolupar les competències i ser avaluades.
Elements pedagògics L'aprenentatge servei s'allunya de la pedagogia més tradicional i academicista, que mitjançant el verbalisme, la mecanització del saber, la passivitat i la repetició defineixen la seva didàctica i autoritarisme, la jerarquia i la uniformitat posen a l'estudiant en un segon pla, situant al docent com en el centre de l'educació. En canvi, l'APS, es basa en una relació circular entre dos components que formen les activitats d'aquest; l'aprenentatge curricular i el servei a la comunitat, que obliguen a considerar l'adquisició de coneixements científics i culturals com una activitat a la vida.
L'aprenentatge servei connecta de manera natural amb pedagogies atentes a la cooperació, l'aprenentatge significatiu, la participació, la reflexió crítica i la investigació realitzada en grup. Aquestes pedagogies fan que els estudiants siguin el centre del seu procés d'aprenentatge i que tracten d'aplicar el principi d'activitat no tan sols els aprenentatges intel·lectual, sinó també l'aprenentatge de la convivència i la ciutadania.
Els principals elements pedagògics que caracteritzen l'aprenentatge servei són: Aprendre a partir de l'experiència: l'activitat i la pràctica són el motor de l'aprenentatge. Activitat amb projecció social: les accions es porten a terme en una situació de treball en grup i s'orienten a la cerca del bé comú. Participació cívica: promoure experiències de participació en les quals els/les joves puguin involucrar-se en la vida pública de la comunitat. Treball cooperatiu: la situació col·lectiva en la qual es desenvolupa, i la relació entre iguals del grup, ofereix als joves una possibilitat de creixement personal difícil d'aconseguir en altres dinàmiques. Permet avançar en la transició del coneixement moral heterònoma a l'autonomia moral (Piaget, 1999). Pedagogia de la reflexió: prendre consciència dels valors que estan presents en les accions que realitzen i en els aprenentatges que s'adquireixen, per tant, en una experiència educativa, si no hi ha reflexió no contribueix en la seva formació.
Importància de la participació dels nens/es La convivència a l'escola té dues dimensions: una individual i una altra institucional, és a dir, que les formes en com ens relacionem en el context escolar no només estan determinades per les característiques individuals dels membres de la comunitat, sinó que aquestes relacions es veuen condicionades per les pràctiques i polítiques que s'estableixin en una institució (Ochoa i Diez-Martínez, 2012).
D'acord amb la UNESCO, educar per a la democràcia implica empoderar a les i els estudiants per participar activament en tots els àmbits de la vida social i política. És per l'anterior que considerem la participació com l'eix transversal que permet la millora de la convivència i la formació de la ciutadania activa.
Ens interessa assenyalar que la participació no pot considerar-se com a tal si les opinions emeses per les nenes, els nens i els adolescents no influeixen en les decisions preses, així com en les accions de les quals es responsabilitzen. L'anterior implica crear les condicions perquè existeixi un clima on els membres de la comunitat tenen la possibilitat d'emetre opinions, i observar que aquestes opinions són preses en compte.
Perquè la Participació Infantil sigui una realitat, s'ha de promoure el paper actiu de les nenes i els nens en un ambient de respecte i confiança.