La presència de la literatura a les xarxes socials és una pràctica que s'ha estès gradualment a Catalunya i al món. Partint dels principis i una part de l'àmbit d'actuació de les Humanitats Digitals, la quantitat de persones interessades en digitalitzar les obres literàries ha incrementat molt notablement durant els últims anys. El contingut és generalment creat directament a la xarxa, pel que és breu i sintetitzat, encara que molt sovint també s'empra material digitalitzat, ja sigui per a la seva conservació o per la incorporació d'aquest al món digital.
L'objectiu bàsic, però, no és tan el de la producció artística en línia sinó el de visibilitzar i donar a conèixer una dimensió global de les associacions literàries, com apuntava Jeff Howe, professor a la Universitat Harvard i editor de la revista Wired. De la mateixa manera que les Humanitats Digitals, es combina la metodologia pròpia de la disciplina literària tradicional amb eines informàtiques com bases de dades, visualització de dades, recuperació de la informació, estadística, mineria de dades i l'edició digital.
El fenomen de globalització es deu en gran part, com és sabut, per la universalització de les xarxes socials i la Mass Media digital. La supervivència de les esferes socials, artístiques i culturals dels nostres temps ha depès i depèn encara de la seva adaptació, ja que aquestes han configurat, sens dubte, una nova realitat en constant canvi i actualització. Una disciplina que ha confrontat aquesta problemàtica ha estat la literatura. En primer lloc, per l'aparició dels E-books que ja suposà un canvi en el paradigma a més de les múltiples polèmiques i disconformitats que va generar. Amb tot, la substitució del llibre en format de paper i tinta, no ha desaparegut de les nostres vides tal com alguns auguraven. En segon lloc i en un escenari completament distint, la vastitud creixent de les xarxes socials i el seu poder influent han generat una nova incògnita: són aquestes, enemigues o no de l'aprenentatge i la difusió de la literatura? En el terreny publicitari la resposta és, molt probablement, menys discutida. El fet que el contingut digital de les xarxes arriba gairebé a tots els confins del món no és pas una sorpresa, pel que facilita la divulgació de noves publicacions, ressenyes, crítiques, recomanacions, etc. Amb tot, també és cert que la utilització de les cookies i la classificació de la publicitat segons el que visitem i consultem més a Internet, pot fer que el públic a qui li arribi aquest contingut quedi reduït. D'altra banda, com comenta la professora de la Universitat Oberta de Catalunya, Laura Santacruz, en el món de la docència la qüestió de la literatura a les xarxes com a mitjà i/o eina d'aprenentatge és un debat actual i molt present.
Història L'aparició de la literatura a les xarxes té un breu recorregut, ja que la mera possibilitat de la seva existència requereix, en primer lloc, una normalització i una universalització de l'ús d'Internet i un domini i coneixement mínim estès per tal de poder desenvolupar la tasca literària online i que resulti productiu. Així, el seu origen no té una data marcada fixa a la qual puguem remetre'ns per tal de parlar-ne, però el vincularem a la globalització del fenomen xarxes socials, encara que és una pràctica consumada a un termini summament recent.
Als anys 80, però, podem situar-hi les primeres manifestacions de Ciberliteratura que, tot i no està directament relacionada a la social media, té un paper important en el terreny de la literatura i les noves tecnologies.
D'altra banda, cal comentar que tot allò vinculat amb l'esfera virtual, està en una constant transformació i actualització; i és molt difícil establir-hi dogmes i limitacions.
Avantatges i inconvenients En paraules de Laura Santacruz, les xarxes socials són un espai de relació digital que permet difondre i compartir informació, recursos, idees i reflexions. Per tant, també per a compartir la lectura. No obstant això, són alhora un vòrtex d'estrès informatiu i contribueixen a la dispersió, la vaguetat i la superficialitat de l'obra literària.
D'altra banda, segons Mireia Manresa, doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi “Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura”, tots els estudis apunten que no hi ha una variació entre el volum de joves amb hàbit lector interioritzat i el fet que els joves passin una major part del seu temps a les xarxes. Les dades no semblen haver oscil·lat gaire des de la massificació d'Internet, fet que evidencia que mirar seguir a influencers, penjar periòdicament fotografies a Instagram o bé compartir contingut a Facebook, entre d'altres, no roba temps a aquells lectors ja consolidats. Val a dir, però, que si el flux tampoc no ha augmentat, sembla que el rol d'Internet i les xarxes socials queda en un paper neutral, ni avantatjós ni perjudicial, alhora d'incentivar la lectura entre els joves.
Amb tot, Mireia Manresa creu que la clau per aformar lectors és igualment la socialització de la lectura a través dels mitjans i les eines actuals, adaptant-nos a la realitat del moment. En la mateixa línia, Laura Santacruz, afirma que les xarxes socials són profitoses per a la conversa sobre la literatura i, en especial, el Twitter. És a dir, la utilització de les xarxes socials per a fomentar el coneixement i l'aprofundiment de la literatura és clau per a l'eixamplament de les ganes de conèixer i llegir de forma pública i en societat, ja que permet l'accés a l'altre; alhora que és el primer punt, entre els adolescents, per a la formació mínima d'un esperit crític sobre la literatura i un al·licient perquè vulguin introduir-se i aprofundir en aquest món. Potser la qüestió que cal abordar no és tan la difusió per Internet de la literatura des d'una vessant més tradicional, sinó la creació de nous projectes i pràctiques innovadores amb les eines que ens proporcionen les xarxes socials.
Xarxes socials i aplicacions exclusivament de literatura Més enllà de la utilització de les xarxes socials més conegudes com a Facebook, Twitter, Instagram... per tal de difondre i promoure la literatura, els amants de les lletres han creat i desenvolupat altres xarxes socials minoritàries però amb prou renom entre escriptors i crítics literaris. De nou, veiem la capacitat de les xarxes i la tecnologia per a originar espais de diàleg per a diferents veus entorn un mateix interès.
Les quatre aplicacions i/o pàgines amb més anomenada del moment són:
Wattpad Creada per Flor M. Saucedo i Ivan Yuen l'any 2003, Wattpad és la comunitat digital de lectors i escriptors més nombrosa del món. Amb més de 40 milions d'usuaris, l'objectiu de la xarxa és compartir i difondre tan aquells títols mundialment coneguts com elaboracions pròpies dels internautes per visibilitzar-les i donar-les a conèixer al món digital.
Goodreads Goodreads és una aplicació i una pàgina de catalogació social fundada el desembre de 2006 i llançada el gener de 2007 per Otis Chandler, II, informàtic i emprenedor, i Elizabeth Chandler. Bé a ser com una mena de base de dades immensa sobre literatura: des de títols de novel·les i poesia a ressenyes i crítiques sobre aquests. Les últimes dades oficials sobre el registre d'usuaris són de 2013, quan hi constaven un total de gairebé 20 milions. Aquest mateix any, Amazon adquirí l'empresa en possessió i les xifres no han parat d'augmentar.
Lecturalia Lecturalia té la fama de ser una de les plataformes i pàgines web més actives de la xarxa. Amb un format acadèmic i seriós, respon als seus usuaris d'una manera elaborada i complerta. Conté nombroses fitxes d'autors i llibres i, a més, disposa d'un apartat a la mateixa pàgina principal anomenat Novetats editorials, actualitzat constantment per tal de mantenir informats als seus lectors dels últims títols al sector editorial. Amb tot, no disposa d'una base de dades tan àmplia com Goodread i el seu públic es limita bastant a l'edat adulta.
Beek La seva creació va ser presentada com una alternativa de Goodreads, ja que en els inicis d'aquesta plataforma i pel que fa a la comunitat castellanoparlant, hi havia força mancances. Així, a finals del 2015 la mexicana Pamela Valdés i el guatemalteco Max Holzheu crearen aquesta xarxa social. Una de les seves característiques més destacades és l'opció de poder valorar els llibres amb emoticones o emojis segons el teu estat d'ànim, possibilitat que de seguida s'incorporaria a les demés plataformes. Té una estètica molt cuidada i intuïtiva, encara que el seu nom és, molt probablement, el menys conegut del llistat.
Projectes i pràctiques literàries al món virtual La llista de projectes i pràctiques literàries que corren -o millor dit, naveguen- per la xarxa és infinit i en constant creixement, renovació i ampliació. Un aspecte que és important subratllar és el volum considerable d'aquests que tenen lloc a la plataforma Twitter, valent-se del popular i comunament utilitzat hashtag, que permet l'associació de continguts diversos en tuits diferents i originaris d'usuaris diferents, també. L'ús d'aquesta xarxa social per a difondre literatura s'ha estès fins a tal punt que molts crítics han concebut aquest espai com un nou gènere literari: el del micro-relat de 140 caràcters.
El 2008 va tenir lloc el primer experiment literari a Twitter. Matt Richtel, escriptor del New York Times, va presentar el Twiller, una temptativa online amb el desig d' obrir una porta a futurs estudis amb la presentació de diferents exemples de la narrativa digital a través del temps . El projecte se centrava en la construcció a temps real d'un thriller, el protagonista del qual era un home de mitjana edat que es despertava, tot de sobte, a les muntanyes del Colorado amb amnèsia. Davant d'aquesta situació, l'única possessió d'aquest individu era un smartphone amb Twitter, i havia de començar a escriure aquí la seva història, sols en 140 caràcters cada vegada. A partir d'aquest moment, han estat i són abundants les propostes, els projectes i les pràctiques que tenen lloc a la xarxa. A més dels fenòmens i esdeveniments que hi ha a continuació, hi ha nombrosos hashtags, com per exemple #booksthatchangedmyworld, comptes a Instagram com el de la poetessa canadenca Rupi Kaur, i incomptables propostes i suggeriments d'usuaris que es fan virals i ajuden al món literari a estendre's per l'innovador univers de les xarxes socials.
Twitter Fiction Festival El 2012, quatre anys més tard de l'experiment de Richtel, tingué lloc el primer festival de ficció literària online, també a Twitter, titulat #TwitterFictionFestival. Un festival que encara té vigència, ja que se centra en descobrir, abraçar i desenvolupar l'art de les històries a Twitter, ja que és aquí on tothom explica les seves històries des de qualsevol punt del món . Aquest esdeveniment té una durada de cinc dies i ve a ser una celebració virtual on aquells escriptors, crítics i editors que ho volen, comparteixen les seves idees de ficció a la plataforma. Els participants oficials, però, són seleccionats prèviament per un jurat especialista en literatura.
El 2015, l'editorial Penguin Random House col·laborà activament al festival.
Twitterature L'interès d'aquesta mateixa editorial pel vincle de les noves tecnologies i Internet amb la literatura, es fa palès amb Twitterature, una antologia d'Alexander Aciman i Emmett Rensin, dos estudiants de la Universitat de Chicago, publicat en paper que aborda els clàssics de Kafka, Kerouac, Dostoevsky, Dickens o Shakespeare i els re-elabora en format tuit. En aquest cas, veiem que l'ambició no és la de promoure l'escriptura, sinó la de reescriure i actualitzar l'univers literari tradicional de tots els temps.