miniatura|Quarteró núm. 10 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa Montagut és un edifici situat als carrers dels Abaixadors, 6-10 i Cap del Món, 4 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història Segons el Cadastre de 1716, en aquest indret hi havia unes cases de Francesca Oller, vídua del comerciant Montserrat Pedret. El seu fill Josep Pedret i Oller (†1763) es va instal·lar a Reus, on va exercir d'advocat i es va casar amb Francesca Borràs i Benet. La seva filla Teresa Pedret i Borràs s'hi va casar amb el comerciant de vins i aiguardents Joan Baptista Montagut i Soler, originari de Marçà i fill del comerciant Joan Montagut i de Rufina Soler, a qui va aportar un dot de 8.500 lliures.
El 1783, Montagut va constituir amb l'escocès Archibald Ewart i un altre soci la casa de comerç marítim Montagut, Ewart i Cia, i el 1784, va comprar al seu cunyat Joan Bru Pedret i Borràs les cases del carrer dels Abaixadors per 7.000 lliures, que serviren per a pagar la llegítima del seu germà Joaquim Pedret i Borràs. A finals del mateix any, va demanar permís per a construir-hi un casal que seria la seu de la societat. Segons els comptes dels picapedrers i el projecte de la façana, conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat, el projecte fou obra de l'arquitecte i mestre de cases Josep Marc Ivern i Ribes, que també dirigí les obres, efectuades entre el 30 d'abril del 1785 i el 12 de maig del 1787.
Montagut morí a Reus el 4 de gener del 1803, i la propietat va passar a mans del seu fill Joan Montagut i Pedret, que exercí el càrrec de cònsol dels Estats Units en aquella vila.
El 1871, el missioner metodista William Thomas Brown hi va obrir el primer local de culte evangèlic de la ciutat, on va instaurar un temple, una escola diària i una escola dominical. L'objectiu de l'església era crear una comunitat solidària i participativa, però a tots els seus membres se'ls exigia un deure a complir i una estricta disciplina moral i material. El 1892, la comunitat evangèlica es traslladà al carrer dels Banys Nous, 16, però diversos conflictes amb els col·lectius catòlics del barri la van obligar a cercar un nou emplaçament.
Posteriorment, s'hi instal·là la societat recreativa Cupido, que organitzava activitats com balls de màscares. En temps més recents, la gran sala de la planta noble ha estat destinada a una considerable varietat d'usos: des de discoteca en horari after fins a ateneu popular, teatre d'òpera, teatre de titelles dirigit a un públic familiar, sala de concerts de jazz o sala de cabaret. Actualment, la part noble de l'edifici és ocupada per l'espai cultural i musical ABX 10, gestionat per Lateral Thinking i Primavera Sound.
Descripció L'edifici disposa d'una planta quadrangular, força regular, on les dependències s'organitzen al voltant d'un pati central descobert. Consta de planta baixa, principal i dos pisos més, tot cobert amb un terrat pla transitable. La planta baixa disposa de cinc grans portalades amb llinda recta i muntants motllurats; tot i així, la central es presenta més monumentalitzada a través del treball còncau de la llinda i de la zona del basament per evitar que la paret es malmeti per l'entrada dels carros (guardarrodes).
Hi ha cinc balcons amb obertures de llinda i muntants motllurats i llosanes de pedra amb volada que es redueix amb l'alçada i baranes de ferro forjat decorades amb reganyols. Entre pis i pis hi ha una motllura que es desenvolupa entre les llosanes dels balcons. El coronament té una cornisa motllurada en voladís. A excepció de la planta baixa (que és de pedra de Montjuïc), la resta es troben revestits amb un acabat vermellós, on només queda vista la pedra que configura les finestres i la motllura que separa els diversos nivells.
A través del portal principal, situat al centre, s'accedeix a un vestíbul que dona pas al gran pati descobert de la casa, on destaca l'escala monumental coberta que mena a la planta noble, un important testimoni de la tipologia d'escala coberta barroca que es va desenvolupar a la ciutat al llarg del . En aquest cas, és coberta amb dos trams de volta d'aresta rampant que es recolza al mur i al pilar angular localitzat al gir dels dos trams. Disposa d'una barana de ferro forjat, la decoració de la qual repeteix els motius emprats als balcons de la façana del carrer dels Abaixadors.
La façana posterior repeteix el model de l'anterior però amb variacions la planta baixa disposa d'una porta i quatre finestres, tot i que una d'aquestes és obra d'una reforma posterior al projecte original, que tapià una porta. La resta de plantes mantenen la mateixa estructura amb balcons de llosana de pedra i barana de ferro forjat amb reganyols.
Referències
Vegeu també Cal Montagut
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis barrocs de Barcelona