El Palau Fivaller o del Comte de Darnius és un gran casal als carrers dels Banys Nous, 17, Ave Maria, 1-3 i la plaça de Sant Josep Oriol, 4 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. Des del 1932 és la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Història miniatura|esquerra|Façana del carrer dels Banys Nous, antigament la principal miniatura|esquerra|Pati, amb el portal del carrer dels Banys Nous al fons miniatura|esquerra|Escut d'armes a l'entrada de la planta noble miniatura|esquerra|Quarteró núm. 60 de Garriga i Roca (c. 1860)

Segons el Cadastre de 1716, en aquest sector del carrer dels Banys Nous hi havia tres finques: la casa del doctor en drets Francesc Bonvehí, que feia cantonada amb el carreró de l'Ave Maria; la de Josep Esteve, prevere beneficiat de la Seu, que donava al fossar del Pi (actual plaça de Sant Josep Oriol); i la de Serafina Morer i de Còdol. Aquesta darrera era la tia de Maria Antònia de Còdol i de Tord, filla d'Arcadi de Còdol, senyor d'Ur (Cerdanya), i casada amb Bernardí de Taverner i d'Ardena-Darnius, comte de Darnius i de les Illes. El 1735, aquest va adquirir una altra casa a la cantonada del Fossar del Pi i el carreró de l'Ave Maria als hereus del notari Josep Forés, i el 1740 va contractar amb el mestre de cases Marià Duran i el fuster Francesc Espader les obres per a unir-la al conjunt.AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/8, f. 91-91v i 96-96v, 11-05-1740.

Va morir el 1744 i fou succeït pel seu fill Bernat Lluís de Taberner i de Còdol (1732-1794), que el 1755 hi va encarregar noves reformes a l'arquitecte Joan Soler i Faneca. Casat amb Josefa Joaquina González de la Cámara, hereva del marquès de Villel, tingueren una filla, Maria Bernardina (1760-1834), que el 1784 es va casar amb Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru. El comte va participar en la Guerra Gran contra la França revolucionària i va morir el 1794. Aleshores, i després de viure uns anys a Madrid, el matrimoni s'establí al palau el 1798.

El 1802, Joan Antoni de Fivaller va demanar permís per a obrir-hi balcons i eixamplar una porta destinada a cotxera, i novament el 1805 per a aixecar la façana i obrir-hi una finestra. L'hereu Joan Antoni de Fivaller i de Taverner es va casar a Madrid amb Soledad Centurión y Orovio, marquesa de la Lapilla, de Paredes i de Monesterio. El 1808, arran de invasió napoleònica, el palau va hostatjar el general Duhesme, i després de la fugida de Joan Antoni de Fivaller, va ser ocupat pels francesos. A més d'instar la supressió del fossar del Pi, Fivaller va adquirir al notari Manuel Olzina i Martí part de la casa veïna, i el 1817 el seu procurador va demanar permís per a igualar-ne les finestres que donaven a la nova plaça a les del palau. El 1829, va rebre el títol de duc d'Almenara Alta, i el 1830 va demanar permís per a reformar la façana segons el projecte de Jaume Valls.

Joan Antoni de Fivaller i de Bru va morir a Teià el 3 de gener del 1846, i el 1856 el seu fill Joan Antoni de Fivaller i de Taverner va llogar el pis principal a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Exiliat a Ciutadella de Menorca, va morir el 22 de juny del 1874, nomenant hereu al seu nebot Josep Maria de Fivaller i de Vélaz, enginyer forestal, però la seva filla Mercè Bernardina de Fivaller i Centurión, marquesa de la Lapilla, de Paredes i de Monesterio, casada amb el menorquí Gabí de Martorell i Martorell, marquès de l'Albranca, en va impugnar el testament. Josep Maria de Fivaller, aleshores president de l'Institut, va morir a Barcelona el 6 de juny del 1876, i Mercè Bernardina en va procedir al desnonament, fent reformar el palau el 1878.

Finalment, el 1932, l'Institut va adquirir-lo per 230.000 pessetes a la marquesa Anna Àgata de Martorell i de Fivaller.

Descripció Consta de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada a doble vessant.

La façana principal és la que dona a la plaça. A la planta baixa hi ha sis portes, les quatre dels extrems són allindades i les dues centrals una és més petita d'arc de mig punt i l'altra d'arc escarser. Aquesta última era la porta de carruatges i enllaça amb el pati interior. Als pisos superiors les obertures segueixen els mateixos eixos longitudinals que els de la planta baixa. al primer pis s'obren balcons individuals, excepte un doble, i les obertures són allindanades. A la planta baixa i al primer pis el parament és de carreus encintats excepte els carreus que emmarquen les obertures. Al segon pis s'obren finestres allindades amb l'ampit motllurat i a sobre, excepte a les dels extrems, hi ha petits respiralls per les golfes. En aquesta planta el parament està arrebossat i pintat. Corona la façana el ràfec de la teulada decorat amb un doble fris de dentellons. A la façana del carrer dels Banys Nous s'hi obren grans portals, dels quals destaca el principal d'arc rebaixat motllurat.

Al pati s'accedeix mitjançant un llarg tram voltat, ja que es troba més a prop de la façana de Banys Nous, que originàriament era la principal, que de l'accés actual a la plaça de Josep Oriol. Una escala descoberta porta fins a la planta noble on hi ha una porta amb la llinda decorada amb un gran escut flanquejat per dos lleons rampants i un elm amb plomes a la part superior. L'escala es recolza sobre un arc rampant. Davant hi ha un gran arc rebaixat amb pilastres dòriques i al costat un altre arc rebaixat, molt més estret, amb pilastres dòriques que dona accés a l'escala.

Referències

Vegeu també Can Bonvehí Castell de Picalquers Torre Tavernera Casa Torres (Barcelona) Casal de Margalef Palau Bru Casa Pol (Teià) Casa Bru (Teià) Josep Maria de Martorell i de Fivaller Gabí de Martorell i de Fivaller Ricard de Martorell i de Fivaller

Bibliografia

Enllaços externs

Fivaller Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Barri del Pi