El Paraná (ysyry Parana en guaraní) és, després de l'Amazones, el segon riu d'Amèrica del Sud en termes de magnitud. Transcorre pels territoris del Brasil, Paraguai i l'Argentina, amb un curs de 2.570 quilòmetres. Aquesta llargària podria ser considerada superior (3.998 km) si es comptés la distància des de la capçalera del riu Paranaiba, al Brasil. El nom Paraná prové de la llengua tupí, i significa "com el mar".
Curs El riu neix en la conjunció dels rius Grande i Paranaíba, punt que marca el trifini entre els estats de Minas Gerais, Mato Grosso do Sul i São Paulo. esquerra|miniatura|200x200px|Imatge antiga dels Saltos del Guairá, abans de construir la presa d'Itaipu. Avança en direcció sud-oest durant 619 km, fins a arribar a la ciutat de Salto del Guairá, ja en la frontera amb Paraguai. En aquest punt es trobaven les cascades del Guairá (Cascadas das Sete quedas, en portuguès), que van quedar submergides després de la construcció de la presa d'Itaipú, inaugurada el 1982. esquerra|miniatura|200x200px|Vista aèria de la presa d'Itaipú. Els següents 200 km, el riu forma la frontera natural brasilero-paraguaiana, fins a la confluència del Riu Iguaçú, la triple frontera dels dos estats amb l'Argentina. Continua fins Encarnación / Posadas, on gira cap a l'oest, fins a la desembocadura del riu Paraguai, el seu afluent més important i que marca el final de la frontera paraguaio-argentina. En aquest tram es troba la presa de Yaciretá, la segona més gran de la conca. esquerra|miniatura|200x200px|Tram final del riu, conegut com Delta del Paraná. A pocs quilòmetres d'aquest punt s'hi troben les ciutats germanes de Corrientes i Resistencia. Viatja cap al sud 820 km, passa per Santa Fe i Rosario, on gira cap al sud-est, fent l'últim tram de 500 km fins a la desembocadura, junt amb el riu Uruguai, a l'estuari del riu de la Plata.
Conca miniatura|Conca de la Plata. L'extensió de la conca del riu Paraná supera els 2,5 milions de quilòmetres quadrats, drenant bona part de l'Amèrica del Sud central. Abasta tot el Paraguai, la majoria del sud i sud-est del Brasil, el nord de l'Argentina, i fins i tot part de Bolívia. El volum d'aigua que aboca a l'oceà Atlàntic a través del Riu de la Plata és aproximadament igual al volum que aboca el riu Mississipi. Aquesta conca abasteix les capitals dels tres països que travessa (Brasília, Asunción i Buenos Aires), així com grans ciutats com São Paulo, Curitiba, Sucre o Salta. Tant la conca del Paraná com la del riu Uruguai són, en realitat, subconques de la Conca de la Plata, que té una superfície acumulada de 3,1 milions de km².
El cabal del riu és molt variable, tant entre les estacions seca i humida com al llarg dels anys. En observacions fetes a la ciutat de Corrientes (Argentina) al llarg d'un segle, es calcula que el cabal mitjà és de 16.000 m³/s, mentre que s'han detectat variacions en un rang de +/- 50%.
El Paraná travessa zones amb diferents tipus i varietats climàtiques. El curs superior presenta l'època anual de crescudes durant l'estiu austral. Els cursos mitjà i inferior, que veuen alterat el seu règim per les aportacions del riu Paraguai, mostren una segona crescuda durant l'hivern. El màxim cabal del riu es registra cap a finals de l'estiu (febrer-març) i l'estiatge es dona a finals de l'hivern (agost-setembre).
Navegabilitat miniatura|Vaixell de càrrega a Rosario (Argentina). El Paraná és navegable en forces trams, i és usat com a port d'interior, vital per països sense sortida directa al mar, com Bolívia i Paraguai. La construcció de les dues centrals hidroelèctriques han tallat l'última part del trajecte pel riu Paraná, que abans arribava fins Salto del Guairá.
Per millorar la navegabilitat, s'han dut a terme diverses obres de canalització, eliminació de meandres o dragatge del llit del riu.
Hidrovia Paraná-Paraguai miniatura|El Riu Paraguai al seu pas per Asunción. Es tracta d'una via de 3.442 km, des de Puerto Cáceres (Mato Grosso, Brasil) a Nueva Palmira (Colonia, Uruguai). Baixa el riu Paraguai, nodreix d'aigua el Pantanal i va bordejant Bolívia. S'endinsa en Paraguai fins a arribar a la capital, Asunción, fent frontera amb l'Argentina, que ressegueix fins a la desembocadura al Paraná, just abans de Corrientes.
Es tracta d'una gran via pel transport de mercaderies, sent les principals la soja, altres cereals i els derivats; mineral de ferro i combustible. Si el transport fluvial per aquesta hidrovia movia 700.000 tones de mercaderies l'any 1988, el 2015 ja superava els 21,5 milions de tones, en un trajecte que passa per dos-cents ports de càrrega i de passatgers.
El govern de la hidrovia recau en el Comitè Intergovernamental de la Hidrovia Paraguay-Paraná (CIH), creat el 1989 i es regeix per l'Acord de Transport Fluvial de la Hidrovia o Acord de Santa Cruz de la Sierra, signat el 1992. Tots cinc països de la conca de la Plata en són membres.
Preses de Yacyretá i Itaipú La presa de Yacyretá compta amb una resclosa que permet remuntar el riu i completar el trajecte Corrientes - Ituazingó - Posadas / Encarnación - Puerto Iguazú / Ciudad del Este / Foz do Iguaçu (uns 600 km de longitud). La navegabilitat està restringida a embarcacions de poc calat, ja que la profunditat de les aigües té mínims de 1,80 metres.
El recorregut en barca no continua més enllà de la Triple Frontera ja que el Paraná queda tallat per la presa d'Itaipú i el riu Iguaçú ho està per les cascades de l'Iguaçú.
Hidrovia Paraná-Tietê miniatura|Hidrovia Paraná - Tietê Gràcies a la construcció de diferents rescloses, el riu Paraná és navegable també des de la presa d'Itaipú fins al seu naixent i també ho són part dels seus afluents. És el cas del riu Tietê, que rega la ciutat de São Paulo i que acumula 863 km navegables des de Mogi das Cruzes fins a la desembocadura al Paraná. En total, aquesta hidrovia té una llargada de 2.400 quilòmetres.
Explotació dels recursos Algunes espècies de peix (com p. ex. el surubí i Prochilodus lineatus) són explotades massivament per a consum intern i exportació, dotant de recursos als pescadors locals.
La construcció d'enormes preses hidroelèctriques al llarg del riu ha suposat un gran impacte econòmic. La presa d'Itaipú (Brasil-Paraguai) i la de Yacyretá (Argentina-Paraguai) han convertit la nació guaraní en el major exportador d'electricitat d'origen hidroelèctric i el major productor d'electricitat per cápita del món.
Ponts sobre el Paraná En el seu curs per territori argentí, el Paraná es pot creuar pels següents ponts (enumerats de nord a sud): Nom Ubicació Any Carretera CoordenadesPont Rodoferroviária Rollemberg - VuoloAparecida do Taboado - Rubinéia1998Presa d'Ilha SolteiraSelvíria - Ilha Solteira1973Presa Engenheiro Souza Dias (Jupiá)Três Lagoas - Castilho1968BR-262Pont Ferroviari Francisco de SáTrês Lagoas - Castilho1926Estrada de Ferro Noroeste do BrasilPont Paulicéia - BrasilândiaBrasilândia - Paulicéia2009BR-158Pont Hélio Serejo (Maurício Joppert)Bataguassu - Presidente Epitácio1964BR-267Presa de Porto PrimaveraRosana1999Pont Porto CamargoAlto Paraíso2002BR-487Pont Ayrton SennaMundo Novo - Guaíra1998BR-163 - Presa d'ItaipúFoz do Iguaçu - Hernandarias1973Pont Internacional de l'AmistatFoz do Iguaçu - Ciudad del Este1965BR-277 - Ruta 7 - Pont Internacional San Roque González de Santa CruzEncarnación - Posadas1990Presa de YacyretáAyolas - Ituzaingó1994Pont General Manuel BelgranoResistencia - Corrientes1973Ruta Nacional 16Segon pont Resistencia - CorrientesResistencia - CorrientesPlanejatPont Reconquista - GoyaReconquista - GoyaPlanejatTúnel subfluvial Raúl Uranga - Carlos Sylvestre BegnisSanta Fe - Paraná1969Ruta Nacional 168Segon pont Santa Fe - ParanáSanta Fe - ParanáPlanejatPont Nuestra Señora del RosarioRosario - Victoria2003Ruta Nacional 174Pont Bartolomé MitreZárate - Ceibas1977Ruta Nacional 12Pont Justo José de UrquizaZárate - Ceibas1977Ruta Nacional 12 També existeixen converses entre els governs argentí i uruguaià per tal de construir un pont o túnels a l'estuari del Riu de La Plata.
Disputes territorials La conca del Paraná vertebra els dos pols econòmics més importants de l'Amèrica del Sud, l'estat de São Paulo i l'eix Santa Fé - Rosario - Buenos Aires. El seu valor estratègic va convertir el riu en escenari de diverses disputes territorials, primer entre els dos regnes ibèrics i, després, entre les colònies emancipades. També hi va haver intents d'invasió per part d'Anglaterra i França.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Aqüífer Guaraní Salado del Norte
Enllaços externs
Informació i mapa de la conca del Paraná
Parana Parana Parana Categoria:Rius del Paraguai