miniatura|Logotip del Black Power. Black Power (en català: Poder negre) és un eslògan polític i el terme associat a diverses ideologies associades al mateix.. Fue apoyado por tres grupos: nihilistas, integracionistas y separatistas. Para más información consultar Scott, J. W. (1976). The black revolts: racial stratification in the U.S.A. : the politics of estate, caste, and class in the American society. Cambridge, Mass: Schenkman Pub. El terme ha estat utilitzat per diversos moviments en defensa dels drets de persones negres per tot el món, encara que especialment pels afroamericans dels Estats Units.Ogbar, J. O. G. (2005). Black power: radical politics and African American identity. Reconfiguring American political history. Baltimore, Maryland: Johns Hopkins University Press. Page 2. El moviment del Black Power va mantenir una presència destacada en la societat nord-americana durant la dècada de 1960 i a principis de la dècada de 1970, emfatitzant l'orgull racial i la creació d'institucions culturals i polítiques per defensar i promoure els interessos col·lectius dels ciutadans negres, fomentar els seus valors, i assegurar la seva autonomia.Appiah, A., & Gates, H. L. (1999). Africana: the encyclopedia of the African and African American experience. New York: Basic Civitas Books. Page 262.Scott, J. W. (1976). The black revolts: racial stratification in the U.S.A.: the politics of estate, caste, and class in the American society. Cambridge, Mass: Schenkman Pub. Page 131-132
El poder negre expressa diversos objectius polítics, des de la defensa contra l'opressió racial fins a l'establiment d'institucions polítiques i sistemes econòmics separats (separatisme). El moviment no només va fomentar aquests principis sinó que va ajudar a la creació d'un pensament radical negre en defensa contra el que es considerava el poder visible i supremacista blanc. La primera utilització coneguda del terme Black Power apareix el 1954 en el llibre Black Power de Richard Wright.Yale Book of Quotations (2006) Yale University Press, edited by Fred R. Shapiro El primer ús del terme en un sentit polític va poder haver estat realitzat per Robert F. Williams un escriptor i editor del període 1950-1970. El polític novaiorquès Adam Clayton Powell Jr. va utilitzar el terme el 29 de maig de 1966 durant una conferència en l'Howard University: “Demandar aquests drets concedits per Déu és buscar el poder negre.”Yale Book of Quotations (2006), edited by Fred R. Shapiro
Origen com a eslògan polític miniatura|Richard Wright, autor del llibre Black Power. El primer ús del terme Black Power com a eslògan social i polític va ser realitzat per Stokely Carmichael (posteriorment conegut com a Kwame Ture) i Willie Ricks (posteriorment conegut com a Mukasa Donada), tots dos organitzadors i portaveus del Comitè Coordinador d'Estudiants contra la Violència (CCEV). El 16 de juny de 1966, després de l'intent d'assassinat de James Meredith durant la Marxa contra la Por, Stokely Carmichael va dir:"És la 27ª vegada que m'han arrestat i no penso tornar a la presó! L'única forma que els blancs #parir d'abusar de nosaltres és prenent el poder. El que anem a dir ara és poder negre! (Black power). Stokely Carmichael considerava el concepte de Black Power com una forma de solidaritat entre individus dins del seu moviment polític. Amb la seva concepció i articulació de la paraula, considerava que el seu moviment no només era un moviment contra la segregació racial, sinó per combatre el racisme estès entre la societat nord-americana. Una vegada i una altra va insistir: Per última vegada, “Black Power” significa persones negres unint-se per formar una força política que tria representants o obliga als seus representants a defensar els seus interessos."Stokely Carmichael", King Encyclopedia, The Martin Luther King, Jr. Research and Education Institute, Stanford University. Accessed 20 novembre 2006.
Una qüestió d'ideologia Alguns adherents del Black Power creuen en l'autonomia dels negres, però amb gran varietat de tendències com una manifestació de nacionalisme i separatisme. Sovint els defensors del Black Power estan decidits a utilitzar la violència per aconseguir els seus objectius, però aquesta postura sovint és acompanyada amb un esforç decidit a organitzar a la comunitat. A causa de la seva actitud violenta, en moltes ocasions els adherents del Black Power van entrar en conflicte directe amb els líders del Moviment pels Drets Civils, sovint actuant de forma antagonista. No obstant això, alguns grups i individus van participar punt entre els moviments a favor dels drets civils com en l'activisme del Black Power.
No tots els defensors del Black Power estaven a favor del nacionalisme negre o del separatisme. Encara que Stokely Carmichael i el CCEV recolzaven el nacionalisme negre, organitzacions com el Partit de les Panteres Negres per a l'Autodefensa, no ho recolzaven. Encara que es consideraven en conflicte amb l'estructura del poder establert en mans dels blancs, no consideraven a tots els blancs com a enemics, només als qui mantenien l'estructura de segregació racial.
Bobby Seale, Canceller i co-fundador de les Panteres Negres va ser especialment clar sobre aquesta diferència. Considerava que l'opressió dels negres s'havia de més al resultat de l'explotació econòmica que al racisme inherent en la societat.
En el seu llibre Seize the Time Wright afirma que: "Des del nostre punt de vista es tracta d'una lluita de classes entre la classe treballadora proletària i la petita classe governant. Els treballadors de totes les races han d'unir-se contra l'opressió i explotació de la classe governant. Així que deixeu-me emfatitzar-ho de nou: creiem que la nostra lluita és una lluita de classes i no una lluita de races".Seale, Bobby. Seize the Time: The Story of the Black Panther Party and Huey P. Newton. New York: Black Classic P, 1996, p. 72.
Bayard Rustin, un veterà del Moviment dels Drets Civils, va ser un dur crític del Black Power en els seus primers dies. El 1966, poc després de la Marxa contra la Por, Rustin va escriure que el Black Power no només manca d'un valor real per al moviment pels drets civils, sinó […] que la seva propagació és realment perjudicial. Desvia al moviment d'un debat seriós i raonat afavorint estratègies i tàctiques personals, aïlla a la comunitat negra i fomenta el creixement de forces en contra dels negres. Va criticar especialment al Congrés d'Igualtat Racial (COIR) i al CCEV per donar suport al Black Power, afirmant que aquestes dues organitzacions havien despertat al país, però ara es troben aïllades i desmoralitzades, cridant un eslògan que pot permetre'ls una satisfacció momentània, però que acabarà destruint-los amb el seu moviment.
A part dels Estats Units, el Black Power va aconseguir una projecció internacional, amb ramificacions en el internacionalisme africà, el panafricanisme, el nacionalisme negre i el suprematisme negre.
Evolució històrica El moviment del Black Power als Estats Units va sorgir amb el Moviment pels Drets Civils (1955-1968). Molts membres del Comitè Coordinador d'Estudiants contra la Violència (CCEV), entre ells Stokely Carmichael (posteriorment Kwame Ture) van criticar l'actitud pacifista contra el racisme i la desigualtat –articulada i practicada per Martin Luther King i altres moderats del moviment- i consideraven que la destrucció de la segregació racial havia de ser el seu principal objectiu.
Els membres del CCEV eren en general més joves que els de les altres “Grans Cinc” organitzacions del moviment pels drets civils (L'Associació Nacional pel Progrés de la Gent de Color, la Lliga Urbana, la Conferència del Lideratge Cristiano del Sud i el Congrés de la Igualtat Racial). les organitzacions pels drets civils es van tornar cada vegada més militants i actives amb el pas del temps. Des del punt de vista del CCEV, els racistes no tenien escrúpols a utilitzar la violència contra els negres nord-americans que no sabien “quedar-se en el seu lloc”, i les estratègies acomodaticias dels drets civils havien fracassat en l'obtenció de suficients concessions per als negres.[cita Com a resultat, a mesura que el Moviment pels Drets Civils progressava cada vegada més veus radicals i militants van sorgir per desafiar de forma agressiva l'hegemonia blanca. Cada vegada més joves negres rebutjaven la senda moderada de cooperació, integració i assimilació racial. Van rebutjar l'apel·lació a la consciència pública i religiosa i van prendre una perspectiva més activa ja articulada per un altre activista negre més d'un segle abans. L'abolicionista Frederick Douglass va escriure:Els qui afirmen que defensen la llibertat, però menyspreen l'agitació són homes que volen collir sense llaurar el sòl. Volen que plogui sense tro ni raig. Volen l'oceà sense les seves ones rugientes…El poder no concedeix gens sense exigència. Mai ho ha fet i mai ho farà.Douglass, Frederick. Letter to an abolitionist associate (1857). In Organizing for Social Change: A Mandate For Activity In The 1990s. Bobo, K.; Randall, J.; and Max, S., eds. Cabin John, Maryland: Seven Locks Press (1991).Els líders dels drets civils també defensaven l'agitació, però sense recórrer a mesures físicament violentes. Durant la Marxa contra la Por va haver-hi una divisió entre els seguidors de Martin Luther King i els de Stokely Carmichael, marcada pels seus respectius lemes: Llibertat ara i Black Power.Scott Saul, "On the Lower Frequencies: Rethinking the Black Power Movement poltic" p.92-98 in Harper's, desembre 2006. p. 94
Encara que Martin Luther King mai va defensar el Black Power, la seva retòrica a vegades es va aproximar als seus principis. En elCited in Scott Saul, "On the Lower Frequencies", p.95 seu llibre de 1967 Where Do We Go From Here?, King va escriure que el poder no és el dret de naixement de l'home blanc; no serà legislat per a nosaltres i regalat en bonics paquets governamentals.
Impacte social Encara que el concepte del Black Power va ser imprecís i interpretat diversament pels qui ho van utilitzar, des dels empresaris que ho van utilitzar per impulsar el capitalisme negre als revolucionaris negres que volien acabar amb el capitalisme, la idea del Black Power va exercir una influència social significativa. Va ajudar a organitzar grups d'autoajuda en la comunitat negra i a la formació d'institucions que no depenien dels blancs. Va ser utilitzat per a la creació de programes d'estudis de cultura negra en instituts i universitats, per mobilitzar als votants negres i per triar candidats negres, així com fomentar l'orgull i l'autoestima racial.
Impacte polític Encara que el moviment del Black Power no va resoldre immediatament els problemes polítics dels afroamericans en les dècades de 1960 i 1970, va contribuir al desenvolupament de moviments polítics de forma directa i indirecta. Com a contemporani i successor del Moviment pels Drets Civils, el moviment del Black Power va crear el que el sociòleg Herbert H. Haines crida un “efecte positiu de radicalisme indirecte” en l'ambient polític de la dècada de 1960. Encara que la naturalesa de la relació entre el Moviment pels Drets Civils i el Moviment del Black Power és enfrontada, l'estudi de Haine de la relació entre negres moderats i radicals indica que el Black Power va generar una crisi en les institucions polítiques americanes que va fer més atractiva l'agenda legislativa de les principals organitzacions negres “correctes, realistes i empresarials”. D'aquesta forma els missatges radicals i estridents del Black Power indirectament van ajudar a millorar la posició negociadora dels activistes moderats.Van DeBurg, William L. New Day in Babylon: The Black Power Movement and American Culture, 1965-1975. Chicago: The University of Chicago P, 1992. p. 306.