Austràlia o el continent australià és el subcontinent d'Oceania format exclusivament pel continent que domina l'estat d'Austràlia. De vegades també inclou les illes de Tasmània i Nova Guinea (totes tres es troben sobre la mateixa placa tectònica: la placa australiana).
El continent inclou una plataforma continental coberta per mars poc profunds que el divideixen en diverses masses terrestres: el mar d'Arafura i l'estret de Torres entre Austràlia continental i Nova Guinea, i l'estret de Bass entre Austràlia continental i Tasmània. Quan el nivell del mar va ser més baix durant l'edat glacial del Plistocè, inclòs l'últim màxim glacial cap al 18.000 aC, van estar connectats per terra seca. Durant els darrers 18.000 a 10.000 anys, l'augment del nivell del mar va desbordar les terres baixes i va separar el continent entre les terres continentals baixes i semiàrides actuals i les dues illes muntanyoses de Nova Guinea i Tasmània. La plataforma continental que connecta les illes, la meitat de la qual té menys de 50 m de profunditat, cobreix uns 2,5 milions de km² incloent la plataforma Sahul i l'estret de Bass.
Terminologia miniatura|Austràlia continental que mostra la plataforma continental de Sahul (blau clar) que s'estén a les illes de Nova Guinea al nord, l'illa de Timor al nord-oest i Tasmània al sud.
El continent d'Austràlia de vegades es coneix amb els noms de Sahul, Australinea o Meganèsia per diferenciar-lo del país d'Austràlia, i està format per les masses terrestres que es troben a la placa continental d'Austràlia. Això inclou Austràlia continental, Tasmània i l'illa de Nova Guinea, que comprèn Papua Nova Guinea i Nova Guinea Occidental (Papua i Papua Occidental, províncies d'Indonèsia). El nom Sahul pren el seu nom de la plataforma Sahul, que forma part de la plataforma continental del continent australià.
El terme Oceania, originalment una gran divisió del món a la dècada de 1810, va ser substituït als països de llengua anglesa pel concepte d'Austràlia com un dels continents del món a la dècada del 1950. Abans de la dècada del 1950, abans de la popularització de la teoria de la tectònica de plaques, l'Antàrtida, Austràlia i Groenlàndia eren de vegades descrites com a continents insulars, però cap s'ensenyava com un dels continents del món als països de parla anglesa.: "...the 1950s... was also the period when... Oceania as a "great division" was replaced by Australia as a continent along with a series of isolated and continentally attached islands. [Footnote 78: When Southeast Asia was conceptualised as a world region during World War II..., Indonesia and the Philippines were perforce added to Asia, which reduced the extent of Oceania, leading to a reconceptualisation of Australia as a continent in its own right. This manoeuvre is apparent in postwar atlases]"
El cartògraf escocès John Bartholomew va escriure el 1873 que «el Nou Món consta d'Amèrica del Nord i la península d'Amèrica del Sud lligada a ella. Aquestes divisions generalment es parlen com a continents, i a elles se n'ha afegit una altra, que abraça els grans illa d'Austràlia i moltes altres a l'oceà Pacífic, sota el nom d'Oceania. Per tant, hi ha sis grans divisions de la terra: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Oceania». L'autor estatunidenc Samuel Griswold Goodrich va escriure al seu llibre History of All Nations de 1854 que «els geògrafs han acordat considerar el món insular de l'oceà Pacífic com un tercer continent, sota el nom d'Oceania». En aquest llibre, els altres dos continents es van classificar com el Nou Món (constituït per Amèrica del Nord i Amèrica del Sud) i el Vell Món (constituït per Àfrica, Àsia i Europa). En el seu llibre de 1879 Australasia, el naturalista britànic Alfred Russel Wallace va comentar que «Oceania és la paraula que sovint utilitzen els geògrafs continentals per descriure el gran món d'illes en què estem entrant» i que «Austràlia n'és la característica central i més important». No va etiquetar explícitament Oceania com a continent al llibre, però va assenyalar que era una de les sis divisions principals del món. Va considerar que abastava la zona insular del Pacífic entre Àsia i Amèrica, i va afirmar que s'estenia fins a les Illes Aleutianes, que es troben entre les illes més septentrionals de l'oceà Pacífic. Tanmateix, les definicions d'Oceania van variar durant el . Al , molts geògrafs van dividir Oceania en subdivisions majoritàriament de base racial; Australàsia, Malàisia (que abasta l'arxipèlag malai), Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia.
La terminologia arqueològica d'aquesta regió ha canviat repetidament. Abans de la dècada del 1970, la massa terrestre única del Plistocè s'anomenava Australàsia, derivat del llatí , que significa sud, encara que aquesta paraula s'utilitza més sovint per a una regió més àmplia que inclou terres com Nova Zelanda que no es troben a la mateixa plataforma continental. A principis de la dècada del 1970, es va introduir el terme Gran Austràlia per al continent del Plistocè. Aleshores, en una conferència de 1975 i la consegüent publicació, el nom Sahul es va estendre des del seu ús anterior només per a la plataforma Sahul per cobrir el continent.
L'any 1984 W. Filewood va suggerir el nom Meganèsia, que significa gran illa o gran grup d'illes, tant per al continent del Plistocè com per a les terres actuals, i aquest nom ha estat àmpliament acceptat pels biòlegs. Altres han utilitzat Meganèsia amb diferents significats: l'escriptor de viatges Paul Theroux va incloure Nova Zelanda en la seva definició i altres l'han utilitzat per a Austràlia, Nova Zelanda i Hawaii. Un altre biòleg, Richard Dawkins, va encunyar el nom Australinea el 2004. També s'ha utilitzat Austràlia-Nova Guinea.
Avui en dia, l'arxipèlag malai es considera normalment part del sud-est asiàtic, i el terme Oceania s'utilitza sovint per designar la regió que engloba el continent australià, Zelàndia i diverses illes de l'oceà Pacífic que no estan incloses en el model dels set continents. Ha estat reconeguda per les Nacions Unides com una de les cinc grans divisions continentals del món des de la seva fundació el 1947, juntament amb Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica. La definició d'Oceania de l'ONU utilitza quatre de les cinc subregions del ; Australàsia, Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia. Inclouen Geografia d'Oceania, Austràlia i els seus territoris externs, Illes Cook, Estats Federats de Micronèsia, Polinèsia Francesa, Fiji, Guam, Kiribati, Illes Marshall, Nauru, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Niue, Illes Mariannes Septentrionals, Palau., Papua Nova Guinea, illes Pitcairn, Samoa, illes Salomó, Tokelau, Tonga, Tuvalu, Vanuatu, Wallis i Futuna i les illes perifèriques menors dels Estats Units (illa Baker, illa Howland, illa Jarvis, atol de Midway, atol de Palmyra i Illa Wake). La definició original de l'ONU d'Oceania de 1947 incloïa aquests mateixos països i territoris semiindependents, que en aquell moment eren majoritàriament colònies.
Els estats insulars d'Indonèsia, Japó, Filipines, Singapur i Taiwan, tots situats dins dels límits del Pacífic o dels març marginals associats, queden exclosos de la definició de l'ONU. Els estats de Hong Kong i Malàisia, situats tant a l'Àsia continental com als març marginals del Pacífic, també estan exclosos, així com la nació de Brunei, que comparteix l'illa de Borneo amb Indonèsia i Malàisia. També s'exclouen Timor Oriental i la Nova Guinea indonèsia/Nova Guinea Occidental, àrees que s'associen biogeogràficament o geològicament a la massa continental australiana. Aquesta definició d'Oceania s'utilitza en informes estadístics, pel Comitè Olímpic Internacional i per molts atles. The World Factbook també classifica Oceania o l'àrea del Pacífic com una de les principals divisions continentals del món, però utilitza el terme Austràlia i Oceania per referir-se a la zona. La seva definició no inclou el territori extern subantàrtic d'Austràlia, les Illes Heard i McDonald, però d'altra banda és la mateixa que la definició de l'ONU, i també s'utilitza amb finalitats estadístiques.
En països com Argentina, Brasil, Xina, Xile, Costa Rica, Equador, França, Grècia, Itàlia, Itàlia, Mèxic Països Baixos, Perú, Espanya, Suïssa o Veneçuela, Oceania és tractada com un continent en el sentit que és una de les parts del món, i Austràlia només és vista com una nació insular. En altres països, com ara Kazakhstan, Noruega, Polònia i Rússia, Austràlia i Euràsia es consideren continents, mentre que Àsia, Europa i Oceania es consideren parts del món. Al manual de l'oceà Pacífic (1945), l'autor Eliot Grinnell Mears va escriure que va classificar Austràlia, Nova Zelanda i les illes del Pacífic sota l'etiqueta d'Oceania per «raons científiques; la fauna d'Austràlia és en gran part continental, la de Nova Zelanda és clarament insular; i tampoc la Commonwealth té estrets vincles amb Àsia». Va afegir, a més, que «el terme Australàsia no és apreciat pels neozelandesos i aquest nom es confon massa sovint amb Austràlia». Algunes definicions d'Oceania del agrupaven Austràlia, Nova Zelanda i les illes de Melanèsia sota l'etiqueta dAustralàsia, en altres definicions d'Oceania del , el terme només s'utilitzava per referir-se a la mateixa Austràlia, amb Nova Zelanda categoritzada. amb les illes de la Polinèsia en aquestes definicions.
Geografia El continent pròpiament dit constitueix una gran illa entre l'oceà Índic (a l'oest i al sud), els mars de Timor i Arafura (al nord), els mars del Corall i de Tasmània (a l'est). Aquest últim mar la separa de Nova Zelanda, l'estret de Torres la separa de Nova Guinea al nord, i l'estret de Bass la separa de Tasmània al sud. Austràlia està ubicada entre els oceans Índic i Pacífic.
El continent australià no inclou la resta de les illes de l'entorn del continent o les illes del mar Pacífic. Aquestes illes formen la resta de la regió del món anomenada Oceania. En altres llengües, com ara l'anglès, el continent australià és gairebé sinònim d'Oceania i, per tant, inclou Nova Zelanda i altres illes oceàniques.
L'emblemàtica muntanya Uluru (Ayers Rock) se situa prop del seu centre geogràfic. S'hi troben unes pintures rupestres dels nadius antics de l'illa. També s'hi pot trobar l'òpera de Sydney, el seu port amb magnífiques vistes a l'oceà Pacífic o la Gran Barrera de Corall.
Geologia miniatura|El continent Sahul El continent australià, formant part de la placa indoaustraliana (més concretament, la placa australiana), és la massa terrestre més baixa, plana i antiga de la TerraPain, C.F., Villans, B.J., Roach, I.C., Worrall, L. & Wilford, J.R. (2012): Old, flat and red – Australia's distinctive landscape. In: Shaping a Nation: A Geology of Australia. Blewitt, R.S. (Ed.) Geoscience Australia and ANU E Press, Canberra. pàgines 227–275 i ha tingut una història geològica relativament estable. Nova Zelanda no forma part del continent d'Austràlia, sinó del continent separat i submergit de Zealandia. Nova Zelanda i Austràlia formen part de la subregió d'Oceà coneguda com a Australàsia, amb Nova Guinea a Melanèsia.
El continent inclou una plataforma continental coberta per març poc profunds que el divideixen en diverses masses terrestres: el mar d'Arafura i l'estret de Torres entre Austràlia continental i Nova Guinea, i l'estret de Bass entre Austràlia continental i Tasmània. Quan el nivell del mar va ser més baix durant l'edat glacial del Plistocè, inclòs l'últim màxim glacial cap al 18.000 aC, van estar connectats per terra seca. Durant els darrers 18.000 a 10.000 anys, l'augment del nivell del mar va desbordar les terres baixes i va separar el continent entre les terres continentals baixes i semiàrides actuals i les dues illes muntanyoses de Nova Guinea i Tasmània. La plataforma continental que connecta les illes, la meitat de la qual té menys de 50 m de profunditat, cobreix uns 2.500.000 km², incloent-hi la plataforma Sahul i l'estret de Bass.