1I/ʻOumuamua (conegut prèviament com a C/2017 U1 (PANSTARRS) i A/2017 U1) és un objecte interestel·lar que està passant a través del sistema solar. Fou descobert en una òrbita altament hiperbòlica per l'astrònom Robert Weryk el 19 d'octubre de 2017 amb observacions fetes pel telescopi Pan-STARRS quan l'objecte es trobava a 0,2 AU (30.000.000 km) de la Terra. Primer es va pensar que era un cometa, però es va classificar com a asteroide una setmana després. És el primer objecte d'una nova classe anomenada asteroide hiperbòlic.
Basat en les observacions de 27 dies, la seva excentricitat es va calcular en 1.20, la més alta mai observada en el sistema solar. L'anterior rècord el tenia el cometa C/1980 E1 amb una excentricitat de 1.057 L'alta excentricitat de ʻOumuamua indica que no ha estat mai gravitacionalment lligat al sistema solar i a seva alta velocitat indica que prové del medi interestel·lar. Té una inclinació de 123° respecte l'eclíptica i una velocitat interestel·lar de 26.32 km/s amb un màxim al periheli de 87.71 km/s. ʻOumuamua és un objecte petit d'entre 100 i 1.000 metres de llarg, amb la seva amplada i gruix estimats entre 35 i 167 metres. Té un color vermell, com els objectes del Sistema Solar exterior. Malgrat la seva aproximació propera al Sol, no va mostrar signes de tenir una coma. Va mostrar una acceleració no-gravitatòria, potencialment a causa de la desgasificació o una empenta de la pressió de radiació solar. Mostrava una velocitat de rotació similar a la dels asteroides del Sistema Solar, però molts models permetien que tingués una rotació més allargada que aquests. La seva corba de llum, suposant un petit error sistemàtic, presenta el seu moviment com a "tombant" en lloc de "girar", i es movia prou ràpid en relació al Sol que és probable que tingui un origen extrasolar. Extrapolat i sense més desacceleració, el seu camí no es pot capturar en una òrbita solar, de manera que finalment abandonarà el Sistema Solar i continuarà cap a l'espai interestel·lar. Es desconeix el seu sistema planetari d'origen i edat.
ʻOumuamua seria notable pel seu origen extrasolar, gran obliqüitat i acceleració observada sense coma aparent. El juliol de 2019, la majoria dels astrònoms van concloure que es tractava d'un objecte natural, però la seva caracterització exacta és controvertida donada la finestra d'observació limitada. Tot i que un objecte no consolidat (munt de runes) requeriria que ʻOumuamua tingués una densitat similar als asteroides rocosos, una petita quantitat de força interna semblant als cometes gelats li permetria tenir una densitat relativament baixa. Les explicacions proposades del seu origen inclouen la resta d'un cometa lliure desintegrat, o un tros d'un exoplaneta ric en gel de nitrogen, semblant a Plutó. El 22 de març de 2023, els astrònoms van proposar que l'acceleració observada era "deguda a l'alliberament d'hidrogen molecular atrapat que es va formar mitjançant el processament energètic d'un cos congelat ric en H₂O", consistent amb que ʻOumuamua és un cometa interestel·lar, "originat com una relíquia planetesimal semblant àmpliament als cometes del sistema solar".
Avi Loeb ha suggerit que podria ser un producte de tecnologia extraterrestre, però no hi ha prou proves per donar suport a cap hipòtesi, "malgrat tota [la seva] estranyesa". El gener de 2022, els investigadors van proposar el Projecte Lyra, on una nau espacial llançada des de la Terra podria arribar a ʻOumuamua en 26 anys per a estudis més detallats.
Nomenclatura En ser el primer objecte d'una classe nova, la Unió Astronòmica Internacional el va designar amb una nova nomenclatura "I", per objectes interestel·lars, sent així, l'objecte C/2017 U1, més tard va ser reclassificat com a asteroide A/2017 U1 a causa de l'absència de coma. Una vegada que es va identificar inequívocament com a provinent de fora del Sistema Solar, es va crear una nova designació: I, per a objecte interestel·lar. Com a primer objecte identificat així, ʻOumuamua es va designar 1I, amb regles per a l'elegibilitat dels objectes per als nombres I i els noms que s'han d'assignar a aquests objectes interestel·lars encara per codificar. L'objecte es pot anomenar 1I; 1I/2017 U1; 1I/ʻOumuamua; o 1I/2017 U1 (ʻOumuamua).
El nom ʻOumuamua es va triar per l'equip del telescopi Pan-STARSS, en consulta amb Kaʻiu Kimura i Larry Kimura de la Universitat de Hawaiʻi a Hilo. Prové del hawaià que significa ‘el que arriba de lluny’. El primer caràcter no és un apòstrof sinó el caràcter hawaià ʻOkina, i es pronuncia com a parada glotal Reflecteix la manera com l'objecte és com un explorador o missatger enviat des del passat llunyà per arribar a la humanitat. Es tradueix aproximadament com a "primer missatger distant".
Abans de decidir-se el nom oficial, es va suggerir Rama, el nom donat a una nau espacial alienígena descoberta en circumstàncies similars a la novel·la de ciència-ficció de 1973 Rendezvous with Rama d'Arthur C. Clarke .
Observacions És el primer exemple d'un objecte interestel·lar, que sembla provenir de l'estrella Vega, a la constel·lació de la Lira, amb una velocitat hiperbòlica de 26 km/s respecte el Sol. La seva direcció és propera a l'àpex del Sol, la direcció més probable per a trobar-se objectes de fora del sistema solar. No se sap quant de temps porta l'objecte voltant pel disc galàctic, però es creu que el sistema solar ha estat el primer en creuar-lo des que va ser ejectat del seu sistema solar de naixement, probablement fa milions d'anys.
+ Velocitat a 200 ua del SolResultats generats per JPL Horizons usant les opcions "22. Speed wrt Sun". Objecte Any Velocitat km/s # d'observacions i diesÒrbites calculades amb poques observacions poden ser poc fiables. Pocs dies d'observació poden resultar en càlculs poc concloents. C/1947 F1 (Rondanina-Bester) 1671 1.84 15 en 37 dies Sedna 1746 2.66 196 en 9240 dies C/1980 E1 (Bowell) 1765 2.98 179 en 2514 dies C/1997 P2 (Spacewatch) 1779 2.99 94 en 49 dies C/2010 X1 (Elenin) 1798 2.96 2222 en 235 dies C/2012 S1 (ISON) 1801 2.99 6514 en 784 dies C/2008 J4 (McNaught) 1855 4.88 22 en 15 diesAltres càlculs mostren C/2008 J4 entrant al sistema solar a 3.5 ± 1.3 km/s. JPL #10 mostra que al 1855-Mar-24 C/2008 J4 es movia a 4.88 ± 1.8 km/s. 1I/ʻOumuamua 1982 26.5 102 en 27 dies
El 26 d'octubre de 2017 es van trobar dues predescobertes (predescobriment) dels dies 14 i 17 d'octubre. Les observacions fetes durant dues setmanes van mostrar la gran excentricitat de l'òrbita hiperbòlica.
Assumint que és una roca amb una albedo del 10%, es calcula que té un diàmetre d'uns 160 metres. L'espectre obtingut pel telescopi William Herschel el dia 25 d'octubre mostra un color vermell i s'assembla força a l'espectre dels objectes del cinturó de Kuiper. En canvi, l'espectre obtingut pel telescopi Hale va mostrar un color menys vermell i més similar als nuclis cometaris o als trojans.
Extrapolant l'òrbita passada, s'ha calculat que va passar pel periheli el 9 de setembre de 2017 i va passar a 0.1616 ua (24,180,000 km) de la Terra al 14 d'octubre del mateix any. La magnitud aparent a finals d'octubre és de 23.
S'ha calculat que fa uns 100 anys, l'objecte estava a uns 561 ua (84 mil milions de km) i viatjava a 26 km/s respece el Sol. Va seguir accelerant fins a arribar als 87.7 km/s al periheli. Quan es va descobrir ja s'havia frenat fins als 46 km/s i continuarà desaccelerant fins a tornar als 26 km/s respecte al Sol. La velocitat interestel·lar és d'aproximadament de 5 km/s respecte d'altres estrelles veïnes del Sol, que reforça el seu origen interestel·lar. L'objecte s'allunya del Sol amb un angle de 2×acos (1/excentricitat) o 66° des de la direcció d'on va venir. Sortirà del sistema solar amb ascensió recta 23h51m i declinació +24° a la constel·lació de Pegàs.
miniatura|Trajectòria de 1I/ʻOumuamua
Trajectòria
ʻOumuamua sembla que prové aproximadament de la direcció de Vega a la constel·lació Lira. La seva direcció de moviment entrant és de 6° de l'àpex solar (la direcció del moviment del Sol en relació amb les estrelles locals), la direcció més probable de la qual vindrien els objectes de fora del Sistema Solar. El 26 d'octubre es van trobar dues observacions de predescobriment del Catalina Sky Survey amb data del 14 i 17 d'octubre. Un arc d'observació de dues setmanes havia verificat una trajectoria hiperbòlica. Té un excés de velocitat hiperbòlica (velocitat a l'infinit,) de , la seva velocitat relativa al Sol quan es troba a l'espai interestel·lar.
+ Velocitat ʻOumuamua relativa al Sol Distància Data Velocitatkm/s 2300 ua 1606 26.41 1000 ua 1839 26.42 100 ua 2000 26.73 10 ua 2016 29.56 1 ua 9 agost 2017 49.70Inbound 1 AU (passing Earth's orbit)La velocitat d'escapament solar des de l'òrbita de la Terra (1 AU del Sol) és 42.1 km/s. Per comparació, el cometa 1P/Halley es mou a 41.5 km/s quan es troba a 1 ua del Sol, seguint la fórmula v = 42.1219 , on r és la distància al Sol, i a és el semieix major. L'asteroide proper a la Terra (2062) Aton només es mou a 29 km/s quan està a 1 ua del Sol perquè té un semieix molt més gran. Periheli 9 de setembre de 2017 87.71 1 ua 10 octubre 2017 49.70 10 ua 2019 29.58 100 ua 2034 26.73 1000 ua 2195 26.44 2300 ua 2429 26.40
A mitjans de novembre, els astrònoms estaven segurs que era un objecte interestel·lar. A partir d'observacions de 80 dies, l'excentricitat orbital de ʻOumuamua és 1,20, la més alta observada mai. fins que es va descobrir 2I/Boríssov l'agost del 2019. Una excentricitat superior a 1,0 significa que un objecte supera la velocitat d'escapament del Sol, no està lligat al Sistema Solar i pot escapar a la interestel·lar. espai. Si bé es pot obtenir una excentricitat lleugerament superior a 1,0 mitjançant trobades amb planetes, com va passar amb l'anterior posseïdor del rècord, C/1980 E1, L'excentricitat de ʻOumuamua és tan alta que no es podria haver obtingut a través d'una trobada amb cap dels planetes del Sistema Solar. Fins i tot els planetes no descoberts del Sistema Solar no poden explicar la trajectòria de ʻOumuamua ni augmentar la seva velocitat fins al valor observat. Per aquests motius, només pot ser d'origen interestel·lar.
esquerra|miniatura|Animació de ʻOumuamua passant pel Sistema Solar + Velocitat d'entrada a 200 ua des del Solen comparació amb els objectes del núvol d'Oort Objecte Velocitatkm/s # d'observacions i arc obs Sedna 2.66 483 en 11796 dies C/2010 X1 (Elenin) 2.96 2222 en 235 dies C/1980 E1 (Bowell) 2.98 187 en 2514 dies C/1997 P2 (Spacewatch) 2.99 94 en 49 dies C/2012 S1 (ISON) 2.99 6514 en 784 dies C/2008 J4 (McNaught) 4.87C/2008 J4 inbound 200 AU in 1854 (C/2008 J4 has an unreliable long-term orbit due a short arc of 15 days) 22 en 15 dies 1I/2017 U1 (ʻOumuamua) 26.55 207 en 80 dies 2I/Boríssov 32.43 1428 en 311 dies
ʻOumuamua va entrar al Sistema Solar des del nord del pla de l'eclíptica. L'atracció de la gravetat del Sol va fer que s'accelerés fins a assolir la seva velocitat màxima 87,71 km/s (315.800 km/h) quan va passar al sud de l'eclíptica el 6 de setembre, on la gravetat del Sol va inclinar la seva òrbita en un gir brusc cap al nord en la seva aproximació més propera (periheli) el 9 de setembre a una distància de 0,255 ua (38.100.000 km) del Sol, és a dir, un 17% més a prop que l'aproximació més propera de Mercuri al Sol. Ara s'allunya del Sol cap a Pegàs, cap a un punt de fuga a 66° de la direcció de la seva aproximació.