miniatura Hi ha invents tecnològics que se situen en primer pla, com la telefonia mòbil, la miniaturització de chips, la intel·ligència artificial, etc. I n'hi ha d'altres que es mantenen en un segon pla, però igualment aprofiten ens avenços tecnològics. La indústria del sexe és una de les que més ha aconseguit obtenir beneficis d'aquests avenços, aplicant la tecnologia al plaer.

El vibrador, les joguines sexuals, els robots, les xarxes socials, etc. Són exemples de com la tecnologia ha ajudat a obtenir plaer.

Joguines sexuals femenines Vibrador Història El primer vibrador no tenia la mateixa utilitat que avui en dia, ja que va ser creat al 1870 per tractar una suposada malaltia femenina: la Histeria. La Histeria, que suposadament només sofrien les dones, es remunta a l'antiguitat clàssica, ja que es parla d'aquesta en papirs egipcis, a més de ser descrita per Platò i per Hipócrates. Un mite de l'antiga Grècia explica que l'úter no és estàtic, sinó que passeja pel cos de la dona causant malalties a la víctima quan arriba al pit.

Aquesta suposada malaltia es va convertir en una espècie de plaga entre les dones del segle XIX; qualsevol símptoma estrany com ansietat, fantasies sexuals, etc, era considerat com un símptoma de la pacient. Els metges combatien la Histeria femenina acariciant manualment el clítoris i la vulva de les pacients fins a arribar al "paroxisme histèric".

Rachel P.Maines, autor de The Technology of Orgasm: Hysteria, the Vibratos, and Women's Sexual Satisfaction va dir que els metges no gaudien amb aquesta tasca, ja que la tècnica era difícil de dominar per a un metge i podien trigar hores en arribar al "paroxisme histèric". Però derivar les pacients a les llevadores era una pèrdua d'oportunitats de negoci pel metge, així que van començar a plantejar-se un altre tipus de solucions per mantenir els ingressos i les pacients sense cansar-se tant.

El primer que va tenir la idea de crear aquest invent va ser un metge britànic anomenat Joseph Mortimer Granville. Al 1870 va patentar el primer vibrador electromecànic amb forma fàl·lica, i encara que era d'una mida considerable, va ser tot un èxit, ja que va aconseguir calmar a les pacients en menys de deu minuts. Un cop vist el potencial d'aquest invent, una empresa anomenada "Hamilton beach" va començar a produir al 1902 vibradors de mida més petita.

La difusió de l'electricitat a la llar va facilitar l'arribada del vibrador al mercat de consum. De fet, va sortir al mercat molt abans que altres dispositius elèctrics: nou anys abans que l'aspiradora i deu anys abans que la planxa. La varietat de vibradors d'aquella època era molt gran: molts models funcionaven amb el corrent elèctric, altres amb bateria o gas... fins i tot se'n van dissenyar d'altres que funcionaven a pedals. Els vibradors constaven de velocitats que anaven des de 1.000 fins a 7.000 pulsacions per minut, i els preus a poc a poc van ser assequibles per l'ús domèstic, tenint en compte la gran venda fins als anys 20.

El vibrador va ressorgir a causa de la revolució sexual dels anys seixanta. El 30 de juny de 1966, Jon H. Tavel va sol·licitar una patent per al "Vibrador elèctric sense fil per a ús en el cos humà". El vibrador sense fil es va patentar el 28 de març de 1968, i aviat va ser seguit per millores com la construcció multi-velocitat i una sola peça, que van fer que la fabricació sigui més barata i més fàcil de netejar.

A la dècada de 1980 i 1990, els vibradors es van fer cada vegada més visibles a la cultura pública, especialment després d'un episodi de l'episodi HBO de l'agost de 1998 Sex and the City, en el qual el personatge Charlotte utilitza un vibrador de conill. També va aparèixer en un segment de la popular sèrie de televisió nord-americana The Oprah Winfrey Show al març de 2009, la doctora Laura Berman va recomanar que les mares ensenyessin a les seves filles de 15 o 16 anys el concepte de plaer amb un vibrador de clítoris.

Actualitat La convergència de l'evolució tecnològica i la cerca de la satisfacció en tota la seva varietat possible, ha suposat una gran possibilitat de productes per l'estimulació del sexe individual o col·lectiu.

Una companyia sueca creada al 2002 (LELO) arran que els seus creadors van veure que no hi havia varietat ni qualitat en els vibradors disponibles en aquell moment, va començar a crear joguines sexuals de millor categoria i disseny: recorrent a la innovació de materials, afegint motors perquè els vibradors actuïn d'una forma més silenciosa...

Els vibradors amb forma fàl·lica són els més representatius, però actualment en podem trobar molts tipus d'aquests amb funcions que els distingeixen de la resta, i tot això gràcies als avenços tecnològics.

Un exemple és el vibrador OhMiBod Club Vibe 3.0H, resistent a l'aigua i un control remot incorpora un micròfon que converteix el so ambiental (veu, música, etc.) en vibracions. A més, tant la bateria com el control remot són recarregables via USB.

Altre exemple és Hello Touch, un petit vibrador que té com a suport les puntes dels dits, així l'estimulació es pot donar al punt exacte on es desitgi. Aquest també és resistent a l'aigua, però no incorpora bateria recarregable, sinó que funciona amb piles.

Joguines sexuals masculines En el sector masculí també està innovant en joguines sexuals. Sobretot va evolucionant en la forma i els materials de les joguines.

Autoblow2 Autoblow2 s'ha convertit en un producte masculí estàndard en les botigues de sexe de tot el món. Aquest és un simulador de sexe oral.

En l'actualitat, gairebé totes les marques principals de joguines pels homes són utilitzades manualment, és a dir, cal agafar-les amb la mà i moure-les cap amunt i avall, però Autoblow2 és un simulador robòtic que fa el treball automàticament. L'Autoblow 2 es connecta a una presa de corrent i, per tant, no utilitza cap bateria. També incorpora tres mides de màniga intercanviables, per així ajustar-se correctament a la mida del penis del comprador.

Pulse III Solo Pulse III Solo és un estimulador masculí que utilitza oscil·lacions d'alta amplitud en comptes de les vibracions de baixa amplitud que normalment es troben a les joguines sexuals convencionals. Encara que els oscil·ladors són habituals en el món mèdic, PULSE és el primer en aportar aquesta tecnologia al mercat de les joguines sexuals.

Com a joguina en solitari, Pulse III Solo es pot utilitzar de dues maneres diferents. Quan es fa servir amb lubricant, aquest es converteix en un revolucionari masturbador d'última generació. Alternativament, també es pot utilitzar sense lubricant, proporcionant estimulació sense necessitat del moviment típic de dalt a baix. Pulse III Solo és ideal per a homes amb dificultats en l'erecció.

Sqweel XT El masturbador masculí Sqweel XT és un altre tipus de simulador de sexe oral pels homes. Aquest disposa de 10 llengües de vellutada silicona: les llengües poden retirar-se i combinar-se per així intercalar sensacions. Sqweel XT és una joguina sexual resistent a l'aigua i amb bateria recarregable per via USB.

Let's Play With Nanai La projecció dels masturbadors masculins és influenciada cada vegada de manera més habitual per la realitat virtual i la robòtica.

Al Japó s'ha creat un joc de realitat virtual per a adults anomenat "Let's Play With Nanai". És un dels primers jocs de VR per a adults del món, que permet a l'usuari experimentar la següent dimensió en VR: una interacció amb l'objecte físic sincronitzant un objecte real, un telèfon intel·ligent i un HMD.

Let's Play With Nanai permet que el jugador s'uneixi amb "Nanai" a la seva habitació i tingui relacions sexuals amb ella. Els jugadors poden canviar el seu vestit i roba interior amb controls de mirada. Simplement s'ha de connectar un telèfon intel·ligent a un cos suplent i "Nanai" reacciona segons els moviments d'aquest cos.

Control del plaer El 2008, Mortel L.Kringelbach i el seu equip d'investigadors, van presentar un article acadèmic anomenat "Translational principles of deep brain stimulation". Un treball on s'estimulava l'escorça orbitofrontal d'un pacient per així activar la zona del cervell on es troba el plaer sexual o el de menjar.

En paraules de Kringelbach: "En deu anys podríem tenir implants cerebrals que ens permetessin gaudir de plaer sexual sense la necessitat de participar en relacions sexuals ni recórrer a altres tècniques d'estimulació". Tot això amb un chip instal·lat al cervell que permetria gaudir en qualsevol moment, tan sols polsant un botó. Però, aquesta tecnologia comporta molts problemes.

Al 1986, va implantar-se un chip semblant al cervell d'una dona perquè es pogués auto estimular al moment de forma senzilla i directa. Els resultats obtinguts de l'estudi van demostrar que els hàbits de la dona van canviar fins a tal punt que preferia estar tot el dia donant-se plaer que realitzar altres activitats. Tot i això, l'objectiu principal va complir-se: alleujar el dolor postoperatori que sofria la pacient. A continuació, es mostra un fragment de l'article amb algunes de les conclusions a les que van arribar:Al poc temps d'introduir l'electrode nVPL, la pacient va notar que la estimulació produïa sensacions eròtiques. Aquesta resposta plaent va anar en augment per una estimulació contínua al 75% de l'amplitud màxima, augmentant freqüentment en petites dosis a màxima amplitud. Encara que es produïa una excitació sexual, no es produïen orgasmes durant l'estudi al incrementar la intensitat de l'estimulació.L'estudi de 1986 mostra que pot ser problemàtic per a una persona tornar a un ritme normal de vida, ja que el nostre cos no està preparat per poder tenir plaer sexual d'una forma tan immediata i precisa.

Sexe amb robots El sexe entre humans i robots sempre s'ha vist com una cosa pròpia del món de la ciència-ficció, però actualment, aquest aspecte inquietant s'ha convertit en una realitat.

Els geminoides són robots que busquen assemblar-se als éssers humans a través d'acabats de làtex que fan que el robot sigui més proper i realista. En aquest cas, s'han inventat nines inflables tecnològiques que són capaces de satisfer les necessitats sexuals del seu comprador. Dels casos més recents, el més icònic és Roxxxy.

Roxxxy és un geminoide femení que mesura 1,70 metres d'altura i pesa 54 kilograms. Va ser desenvolupada per TrueCompanion i el cost de la seva creació es mou entre 500.000 i 1.000.000 de dòlars. Es va presentar al 2010 i les primeres unitats es van vendre per un preu de 7.000 a 9.000 dòlars segons el model. Roxxxy compta amb un sistema d'aprenentatge que s'encarrega de conèixer els gustos de cada comprador i així poder ajustar-se a les seves necessitats. Amb un mòdul de veu, Roxxxy és capaç d'expressar diferents estats: des de l'amant submisa fins a un perfil més passional i dominant. Cada model d'aquest robot es pot modificar al gust del comprador.

A més de donar plaer sexual, els creadors de Roxxxy la van vendre com un robot capaç d'establir una conversació o d'expressar emocions segons el moment.

Al Japó, Realbotix, una companyia de sexe que fabrica productes per aquells que busquen una experiència més íntima, ha creat un humanoide anomenat Harmony 2.0. Hi ha un evident pas en l'evolució de les Realdolls amb la integració del moviment en l'addició de components robòtics. Animar el cap i la cara de la Realdoll era l'objectiu de Realbotix; però no volien crear un robot. Així que van recórrer a la Intel·ligència Artificial. L'equip de Realbotix va créixer quan es van associar amb enginyers i programadors talentosos, i van començar amb la creació d'Harmony.